Operació pionera de cor amb un robot a Barcelona: "En dos mesos ja escalava"

BarcelonaA Kati Zapata sempre li ha agradat molt l'esport i l'ha practicat des de ben petita, tot i que va néixer amb un problema congènit al cor. La seva vàlvula aòrtica, una de les comportes de sortida de l'òrgan encarregat de bombar la sang per tot el cos, no funcionava correctament i el cor havia de fer un sobreesforç per complir amb les seves funcions. Tenia taquicàrdies constants i es cansava amb facilitat, però ella es defineix com una persona molt tossuda i va continuar fent el que l'apassionava tot i aquestes limitacions. Quan tenia 49 anys, però, li van començar a fer mal les cames i els braços, no podia agafar els bastons per caminar quan anava a la muntanya i el cansament la incapacitava. "Quan em van dir que m'havien d'operar el cor em va caure el món a sobre", reconeix. Ara bé, el neguit li va durar poc perquè va ser la primera pacient del programa pioner de cirurgia robòtica de la vàlvula aòrtica de l'Hospital Clínic. "[Després de la intervenció] En un mes estava de nou a la muntanya i en dos mesos ja escalava. Em van salvar la vida", afirma la Kati.

L'Hospital Clínic va començar amb el programa el 2021 i, des d'aleshores, ha fet fins a 21 cirurgies d'aquestes característiques. És l'únic centre d'Europa que fa operacions robòtiques per substituir la vàlvula aòrtica, una cirurgia dirigida a tots aquells pacients, com la Kati, la vàlvula dels quals no s’obre o no es tanca bé i que no es poden beneficiar d'altres intervencions com el reemplaçament transcatèter, que és la tècnica més estesa. Quan la vàlvula no es tanca bé, els pacients pateixen una malaltia anomenada estenosi valvular aòrtica: se senten més cansats, tenen dificultats a l’hora de respirar, poden presentar dolor al pit, marejos, pèrdua de coneixement i, fins i tot, patir una mort sobtada. Segons la directora de l'Institut Clínic Cardiovascular del centre, Marta Sitges, s'estima que aquesta patologia afecta un 4% de la població i és més prevalent en majors de 75 anys. Per aquest motiu, Sitges preveu que amb l'increment de l'envelliment de la població n'augmenti també la prevalença.

Aquesta cirurgia té més beneficis per als pacients, ja que, a diferència d'altres tècniques, no cal trencar l’estèrnum per operar el cor, que sempre n'alenteix la recuperació. Amb la cirurgia robòtica només cal fer unes petites incisions a les costelles i a l'aixella perquè passin els braços del robot i la pròtesi que cal implantar per substituir la vàlvula. És, per tant, una intervenció molt menys agressiva, que dura unes 3 hores i en què els pacients només han d'estar ingressats a l'hospital uns quatre dies. "Incorporar tècniques mínimament invasives és molt important tant per al confort com per a la recuperació del pacient", defensa Sitges.

Aposta per la cirurgia robòtica

El responsable del programa de cirurgia robòtica aòrtica de l'hospital, Daniel Pereda, ha explicat que aquest tipus d'operacions robòtiques són complexes i només hi ha 19 centres a tot Europa que facin aquest tipus de cirurgia cardíaca. Així i tot, ha assegurat que aquestes intervencions són "el futur" de la cirurgia en general i de la vàlvula aòrtica en particular, ja que és una patologia cardíaca molt comuna. I per continuar progressant en aquest camp, cal "disposar de millors pròtesis i millors instruments dissenyats de forma específica per aprofitar les noves tecnologies", afegeix.