L'operació policial contra els narcopisos de Barcelona fa duplicar els usuaris a la narcosala del Raval

BarcelonaL'operació contra els narcopisos de Barcelona que fa deu dies va acabar amb la detenció de 58 persones –divuit de les quals han ingressat preventivament a la presó– i el desmantellament de 22 d'aquests habitatges ha desplaçat, en part, el consum d'heroïna al Raval cap a la narcosala del barri. Segons les dades de l'Ajuntament de Barcelona, durant els mesos d'estiu la mitjana d'usuaris que utilitzaven la sala de venipunció Baluard era d'uns 36, mentre que durant els deu dies posteriors a la macrobatuda policial la mitjana de consumidors s'ha incrementat fins a 70.

El pic més alt d'utilització de l'espai es va registrar el 2 de novembre, quan fins a 110 usuaris van fer ús de la sala. "Una vintena d'educadors han intentat redirigir els consumidors dels pisos tancats cap a la sala Baluard perquè consumeixin en un entorn més segur", ha explicat la comissionada de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, que també ha reconegut que els últims dies els professionals del centre han notat un lleuger descens en el nombre d'usuaris. Tarafa ha explicat que encara no tenen prou elements per saber si es pot atribuir a l'obertura de nous narcopisos o a alguna altra raó.

D'altra banda, el consistori ha decidit demanar al jutge que investiga la xarxa dominicana que estava al darrere dels narcopisos formar part del cas, com a acusació popular. "Això ens ha de permetre aconseguir millorar la coordinació entre la investigació penal i les mesures administratives que podem prendre des de l'Ajuntament", ha explicat la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin. Com a acusació popular, el consistori pot demanar al jutge la imposició de mesures cautelars i conèixer els progressos de la investigació.

Del narcopís a la narcosala

Pin ha valorat positivament l'operatiu policial de la setmana passada, així com la investigació judicial del cas, per acabar "amb els qui atempten contra la convivència" al Raval, en referència a les xarxes de narcotraficants que controlen els narcopisos. Tarafa ha afegit un altre element: aconseguir tornar a desplaçar els consumidors crònics d'heroïna que feien ús d'aquests narcopisos cap a la narcosala Baluard també els permet donar "més seguretat" a aquests drogodependents. Segons la comissionada de Salut, la majoria d'usuaris que han tornat a la sala de venipunció del Raval després de consumir durant un temps en un narcopís arriben "en unes condicions d'inestabilitat" grans, ja que a les sales públiques s'estableixen unes pautes de consum que no existeixen en aquests habitatges il·legals.

A diferència del cas de la narcosala Baluard, els tècnics municipals no han detectat un increment d'usuaris a les sales de venipunció del Besòs i la Mina –tot i que en aquest últim punt sí que es va registrar un lleuger increment de consumidors els dos dies immediatament posteriors a l'operatiu policial.

El consistori també ha volgut deixar clar que no hi ha un increment d'heroïnòmans a la ciutat. Tarafa ha aportat dues dades. D'una banda, ha recordat que la majoria d'usuaris de la narcosala Baluard que acudeixen al CAS per consumir o per tractar-se són consumidors crònics. De fet, la mitjana d'edat d'aquestes persones s'ha anat incrementant els últims anys, cosa que demostra, segons Tararafa "que són els mateixos". D'altra banda, la comissionada ha posat sobre la taula un altre dels indicatius que des de fa anys fa servir el consistori per detectar el consum d'heroïna, el de les xeringues recollides al carrer. Segons Tarafa, de les 156.000 recollides l'any 2004, s'ha passat a 27.000 l'any passat a tota la ciutat.