“Oportunitat d'inversió”: Les famílies de Son Gotleu, expulsades del mercat de l’habitatge

PalmaUns preus del lloguer que s’han duplicat sota la influència de la gentrificació dels barris fronterers i un mercat de compra copat per “oportunitats d’inversió” que expulsen la població resident. Són els ingredients de la tempesta perfecta a la qual s’enfronta Son Gotleu i que empeny cada vegada més les famílies a una única sortida: l’ocupació d’habitatges. Una cerca a qualsevol portal immobiliari online retrata la realitat del barri que, fins ara, es mantenia entre els més econòmics per viure. En el cas d’Idealista, per exemple, a l’apartat de lloguer només apareixen dos resultats a Son Gotleu: un pis de 80 metres quadrats i dues habitacions per 1.400 euros al mes, i un altre de 83 metres quadrats i tres habitacions per 1.300 euros al mes. A la pestanya de compra surten 115 pisos, però més de la meitat es venen –amb preus que oscil·len entre els 38.500 euros i els 96.000 euros– sota la condició d’estar ocupats, la qual cosa limita la compra a inversors per una mateixa casuística: com que el banc no pot entrar-hi a taxar el preu, és impossible obtenir una hipoteca, de manera que s’ha de pagar al comptat. 

Però d’aquelles noces, aquells confits. L’origen de la crisi a la qual s’enfronta ara el barri es troba en una altra: la del totxo del 2008. Els pisos que avui representen el gruix de l’oferta de compra al centre del barri –i que s’adrecen a inversors– són els que fa més de deu anys varen quedar buits i en mans de bancs o fons voltor. El problema és que aquests immobles, amb el temps i la manca de supervisió, han acabat degradats o ocupats, de vegades per les mateixes persones que varen ser desnonades. Així, els fons que en són propietaris s’afanyen a vendre’ls amb anuncis com el d’Auctree, un portal immobiliari amb seu a Madrid especialitzat en propietats bancàries: “Embarqui’s en un viatge d’inversió sense precedents. Ideal per a inversors amb visió de futur a la recerca de vies d’inversió senzilles, aquesta oportunitat ofereix retorns a llarg termini substancials i un valor únic”.

Una prova que els bancs no tenen com a preferència oferir aquests habitatges als residents abans que vendre’ls a inversors és el cas de Milagros Cortés. Aquesta mare de tres fills va estar a punt de ser desnonada del pis que durant deu anys va pensar que estava arrendant i que, realment, estava ocupant a causa d’una estafa. Qui l’hi havia llogat no n’era realment el propietari i quan el banc va reclamar-li el pis, ella va proposar comprar-lo o llogar-lo a un preu raonable, però l’entitat –BBVA– inicialment s’hi va negar. Després d’un periple judicial, va aconseguir comprar l’immoble, on encara viu amb els fills. La seva història és la mateixa que la de moltes persones i famílies del barri i, per això, ara col·labora amb Stop Desnonaments. Segons Cortés, “almenys 90 de les persones que en formen part estan en situació d’ocupació”, i per motius similars al seu. 

Cortés explica escandalitzada que les cases que es venen ocupades, en alguns casos, han duplicat el preu i que els pisos de lloguer “han passat d’oferir-se a 600 euros al mes a un mínim de 1.200 euros”, mentre que hi ha “habitacions que es lloguen per 500 euros”. Fins i tot, relata el cas d’un al·lot que està en contacte amb la plataforma i que paga 400 euros per dormir en un sofà. Amb aquests preus i tenint en compte que “la majoria de gent a Son Gotleu cobra una prestació o té un sou de 1.000 euros, no es poden permetre pagar res”. Arran d’això i de la impossibilitat de comprar, les ocupacions i els desnonaments han pujat. “Però no arreglen res: si treuen una família al matí, al vespre n’hi torna a entrar una altra. Ara, perquè no tornis a ocupar la casa t’amenacen i et diuen que avisaran els serveis socials, si tens fills, i que pots perdre’ls”, denuncia.

“Actualment, es venen molts pisos ocupats. Hi ha molta oferta de venda”, assegura José Gómez, propietari de la immobiliària que porta el seu nom, ubicada al Rafal, on treballa des de fa més de 16 anys. L’empresari critica que això fa que “moltes famílies quedin fora del mercat de compra a Son Gotleu”. Gómez argumenta que el fet que “el 90% de les cases estigui ocupat perjudica les famílies que en volen comprar una per viure-hi”, principalment, perquè “no es posaran a negociar amb els ocupants, ni poden esperar els procediments judicials ni –normalment– tenen capacitat econòmica per pagar-la sense una hipoteca”. 

Per això, és rotund amb els fons d’inversió que es dediquen a vendre cases ocupades: “Automàticament, estan expulsant les famílies de la compra”. A la seva immobiliària tenen a la venda algunes propietats bancàries, però Gómez reconeix que prefereix “vendre a una família que necessita un habitatge que fer-ho a una empresa que, al cap i a la fi, afegirà un valor a l’immoble”, és a dir, que farà que el seu preu pugi.

El perill de l’oligopoli

Respecte dels inversors, l’exdirector general d’Habitatge del Govern i economista especialitzat en la matèria, Eduard Robsy, adverteix que “el mercat del lloguer és molt atractiu, i especialment si pots comprar a un preu ajustat”. De fet, portals com Auctree, de propietats immobiliàries, prometen “preus per sota del mercat”. El resultat de tot plegat és “un procés de concentració de la propietat i de l’oferta com a conseqüència, que porten cap a un oligopoli, en què uns pocs participants tenen més oportunitats per fixar preus”.

Això, indica l’expert, “és més rellevant que mai”, per la quantitat de gent que afecta, en el cas de les Balears, la comunitat autònoma amb major proporció de població que viu de lloguer: un 23,4%, segons les darreres dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, que són del 2021. En aquest sentit, lamenta que tot i que “el lloguer és una opció per a molta gent a les Illes, el nou Decret llei d’habitatge del Govern no s’adreça en cap cas al tema del lloguer, i la negativa a fer servir la normativa estatal que ens permetria fixar un màxim tampoc no ajuda”. 

Robsy avisa del que pot passar a llarg termini –de la qual cosa es troben mostres–, que és una major exclusió “dels perfils de famílies més vulnerables i de nouvinguts que viuen a Son Gotleu, on encara podien pagar un lloguer” i on, en certes ocasions, els fan ulls grossos a “una situació de residència no formalitzada”. L’expert apunta el perill de “passar d’una guetització a una gentrificació”, en què aquesta població amb menys recursos sigui desplaçada per altres classes socials.

Precisament, aquest és el procés que ha afectat altres barris fronterers, encara que a major escala. Són els casos de Pere Garau, una part de la Soledat, el barri de Llevant i el carrer de Nuredduna. De fet, la gentrificació que han patit ha influït també en la pujada de preus de Son Gotleu, on ha anat a parar la demanda d’habitatge a un preu assequible a la qual ja no poden donar sortida aquestes altres zones de Palma. Així ho confirma el president del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Balears (API), José Miguel Artieda, qui afirma que la gent d’aquestes zones ara cerca a Son Gotleu, on “l’increment del preu de compra, en quatre anys, s’ha duplicat o triplicat”.

Sigui com sigui, el sociòleg Carles Vecina –professor de la UIB i la UNED que va fer la tesi doctoral sobre Son Gotleu– no veu probable que aquesta crisi culmini en una gentrificació similar a la d’altres barris de Palma. Ho impedeixen factors com el fet que “pràcticament no hi ha terreny sense construir”, i que “els edificis del nucli del barri són molt grossos i de mala qualitat, amb unes condicions que no els atorguen valor”, a diferència –per exemple– dels que hi ha a Pere Garau o a la Soledat. El resultat que veu més probable, en canvi, és “un increment dels infrahabitatges i de l’amuntegament de persones als pisos, per poder pagar el lloguer”. En definitiva, conclou, suposarà “més vulnerabilitat, dificultats i problemes de convivència al barri”.