Canvi de temporada confinats: és el moment ideal per fer endreça a l'armari
Dues expertes ens donen trucs i consells per posar ordre al vestidor i endreçar tot el que hi tenim
Laura Sangrà
i Laura Sangrà
5 min
BarcelonaTenim armaris plens de res per posar-nos. Tres camises pràcticament idèntiques, uns pantalons amb l’etiqueta penjada, un barret que, esperant el moment ideal per posar-nos-el, s’ha fet vintage... Bé, sorpresa: és hora de buidar, fer neteja i endreçar, un repte que fa anys que posposem i que cal fer ara, en ple confinament i amb el bon temps picant a la porta. No hi ha excuses, ens espolsem la mandra, ens blindem amb dues expertes de l’ordre i la imatge i comencem a fer net.
“L’armari no és un moble, és un ens que respira molt de nosaltres, que dona moltíssima informació de qui som, en quin moment estem i com ens sentim. Si tot és fosc, la teva vida probablement passa per un moment complicat”, arrenca Silvia Foz, consultora i mentora d’imatge que, en ajudar a una clienta, sempre fa un scanner visual del lloc on guarda la roba.
Les quatre potes que formen un bon armari si estan equilibrades són les següents, segons Foz: “La teva manera de ser, l’estil que tens o al que aspires, com tens organitzat l’espai i quina estratègia de compra tens”. Ara bé: “Si no em conec, no em compraré peces que em representin, o sense estratègia de compra segurament compraré compulsivament i tindré molts parells de sabates iguals”, aspectes que fan que trontolli l’equilibri entre aquestes quatre bases i l’armari acabi sent una muntanya de roba que no et poses.
Cargando
No hay anuncios
Per altra banda, Mar Ferré, coach, organitzadora professional i autora del llibre Menos de todo y más de ti (CulBuks), ens anima a posar ordre a l’armari prometent-nos que ens aportarà “pau mental i estabilitat emocional” i, a més a més, que ja “no perdrem el temps ni els nervis buscant durant hores alguna cosa” perquè ja sabrem on és amb una simple ullada, de manera que “tampoc tindrem estrès visual”.
Tot semblen avantatges pels quals val la pena fer l’esforç, malgrat que Ferré ens avisa: “Hi haurà un moment en el procés d’ordenar en què tindràs més caos del que tenies al principi”. La clau de l’èxit és proposar-nos endreçar un espai pel qual avui tinguem energia i triar bé.
Cargando
No hay anuncios
Com ens organitzem?
“Últimament, molta gent s’ha adonat que no necessita tant. M’he trobat dones que tenien coses a l’armari de feia 15 anys. La seva vida havia canviat moltíssim i no se les posaven mai, però ocupaven molt d’espai”, comenta Foz. En aquest mateix sentit, Ferré advoca perquè l’armari sigui “el teu mirall d’ara” i, per tant, “fer un ús intensiu de poca roba i comprar-ne quan calgui”. Si, per contra, el teu armari és “una acumulació d’anys i de vides passades”, quan necessitis “fer un canvi professional no tindràs roba per posar-te ni espai on posar-la”, avisa.
Es calcula que fem servir entre el 20 i el 25% del que tenim a l’armari, de manera que triar no hauria de ser difícil. “Hem d’assumir que hem de desprendre’ns de certes coses, de tot allò que guardem per si de cas”, exposa Farré, que dona un consell: “Queda’t amb la que t’agrada i et poses, les dues coses. Si ho fas, al final és fàcil triar”.
Cargando
No hay anuncios
Per “rebaixar el soroll visual que hi ha al teu armari” cal que traguem tot allò que no volem i també allò que no ens posem mai però volem conservar perquè té una càrrega sentimental: “Aquestes peces han de ser a la capsa dels records, no al teu armari del dia a dia”, diu l’experta en ordre. Cal combatre l’horror vacui, perquè, de fet, diuen que és millor que quedi espai buit a l’armari. “S’hauria d’omplir com a màxim un 70% d’un espai. Deixeu lloc perquè entrin coses noves en les vostres vides!”, clama Ferré.
I un cop tenim l’armari més descarregat, cal veure com l’organitzem. “Això va molt a persones”, explica Foz, “perquè posar ordre per colors acostuma a estar molt bé, tots som molt visuals, però si tens moltes peces del mateix color et costarà més fer combinacions” per vestir-te al matí, i tornarà l’estrès. També es pot plantejar un ordre per llargades de les peces, per categories (bruses, pantalons…) o per conjunts ja fets “si no ets una persona gaire creativa”.
Què fem amb el que sobra?
Les dues expertes coincideixen a dir que tot allò que està en condicions però ja no volem, ho donem a beneficència perquè ho aprofiti algú que ho pugui necessitar. Si són peces especials, Foz dona la idea de fer un mercadet casolà –o online, en temps de confinament– amb amistats per intercanviar la roba, i si està malmesa, doncs simplement llençar-la per reciclar.
Cargando
No hay anuncios
Els 5 passos bàsics per posar ordre
Segons Mar Ferré, per aconseguir un armari més net, espaiós i endreçat només cal que segueixis aquests cinc consells:
Mesurar la teva energia “T’ha de venir de gust veure millor l’armari i has de connectar amb el benefici que t’aportarà, perquè aquesta serà la teva motivació”.
Prendre decisions “Assumeix que t’has de desprendre de certes coses. El per si de cas et fa tenir l’armari ple de coses que no et poses”.
Buidar per seccions o tot l’armari “Tria on posaràs ordre avui i acaba el procés, perquè deixar-lo a mitges és pitjor que no fer res”.
Decidir: tria i no descartis “Posa el focus en el que sí que vols, en positiu. Queda’t només amb el que et poses i t’agrada”.
Col·locar-ho tot harmònicament “Pots fer servir el plegat vertical i per colors, o per textures, o per llargades. I aplica-hi una olor agradable”.
“Només utilitzem el 25% del que tenim a l'armari”
Cal començar buidant del tot. Decideix si avui tens energia per buidar l’armari sencer, o només una secció o simplement un calaix, però buida’l del tot per, des de zero, omplir-lo poc i amb ordre. Minimalisme i racionalitat. És el principi del mètode que promulga Mar Ferré, coach i organitzadora professional, i que és justament el mètode de Marie Kondo. De fet, Ferré és l'única professional catalana formada al mètode de la japonesa més popular i que ha aconseguit que, per primer cop a la vida, la gran majoria tinguem els mitjons aparellats, plegats i endreçats.
Cargando
No hay anuncios
Ferré, també autora del llibre Menos de todo y más de ti (CulBuks), abans d’ajudar la gent a fer aquesta depuració als armaris i, per extensió, a les seves vides, va aplicar-se el mètode ella mateixa: “Tenia 60 parells de sabates i pensava que tenia les justes i necessàries”, recorda. Aquesta sensació la provoca el fet que, habitualment, només fem ús “d'un 25%” de tot el que tenim a l’armari, recorda l’experta. Ella acumulava sabates però la percepció era que en tenia poques perquè realment eren poques les que es posava, la resta formaven part del decorat en què s’havia convertit el seu armari amb el pas dels anys. “Ens dona molta seguretat però molta angoixa tenir-ho tot ple”, rebla.
Quan comences a excavar en els substrats d’objectes que acumules a l’armari és quan t’encares a la realitat més crua: tens massa coses que no et poses perquè ni recordaves que les tenies. Dels 60 parells de sabates, Farré es va quedar només “amb 20” i no li va caldre comprar res més. “Si fas el procés ben fet, jo no recomano anar de compres justament després”, perquè segurament “no ho necessites”, revela Ferré. En tot cas, si trobes a faltar alguna cosa cal fer sempre l’imprescindible per anar al súper en confinament: una llista de la compra.
Com fer-te un armari 'càpsula'
Silvia Foz, consultora i mentora d’imatge, treballa l’ordre a l’armari seguint el mètode de la càpsula, és a dir, tenir a la vista poques peces de vestir, com a “màxim 30 per temporada, incloent-hi calçat i complements”. Un bon equilibri assegura que és tenir “quatre o cinc jaquetes, quatre o cinc parts inferiors i deu o dotze superiors” que –molt important– siguin “combinables entre si” i que et facin “sentir bé i t’empoderin”, explica.
Portant per bandera el lema “menys és més”, Foz indica que no només tindrem un armari endreçat, sinó que evitarem les angoixes matutines en veure un armari que vessa però, paradoxalment, no saber què posar-te. D’aquesta manera, el concepte càpsula permet vestir-se durant “uns tres mesos” amb un màxim de 30 peces i sense avorrir-se, jura i promet Foz agafant-se a aquell percentatge universalment contrastat que diu que només ens posem “un 20 o 25% del que guardem a l’armari”. Al final es tracta de destriar la roba que sí que et poses de la que només ocupa espai i fa nosa, el gra de la palla, i estalviar-nos soroll visual.
Depenent de l’estil de vida de cada persona, l’armari càpsula pot tenir un adjacent o un armari paral·lel que doni resposta a aquella altra faceta vital que és massa rellevant per incloure-la a l’armari principal. Posem per cas una persona que treballa en una oficina però és molt esportista, o que es passa els caps de setmana sempre de viatge, o de festa, o a la muntanya. Són realitats per les quals es podria necessitar un guarda-roba addicional.
Passats els tres mesos que en teoria dura un armari càpsula, “hem de revisar-lo” per valorar “si cal comprar alguna peça”. En tot cas, es compraria sabent molt bé què volem i a quin preu, per evitar la compra compulsiva que, de nou, ens condueix a l’acumulació. I, sempre que es pugui, que sigui poc i sigui bo, tèxtil “de qualitat, sostenible, durador”, demana Foz.