Arriba l'ordre: Educació obliga les escoles a demanar als pares la primera llengua d'escolarització

PalmaHa trigat a arribar i molts centres no l'esperaven, però quan només queden tres dies perquè comenci el procés de matrícula del curs 2024-2025, Educació ha enviat als directors de les escoles l'ordre que els obliga a demanar als pares de tres anys l'idioma en què volen escolaritzar els fills, a triar entre castellà i català. En un correu, al qual ha tingut accés l'ARA Balears, s'informa els directors que el formulari de matrícula del Gest-IB inclou un apartat específic de tria. Els entres (part dels concertats) que no empren aquesta eina de gestió, igualment han d'incorporar una opció diferenciada als seus documents. Les famílies hauran de signar el formulari per duplicat. Un exemplar se'l quedaran elles i l'altre quedarà arxivat a l'expedient de l'estudiant.

El moviment de la Conselleria ha agafat per sorpresa els equips directius de Primària, que ja no comptaven que arribàs aquesta ordre, donada la proximitat amb el procés de matrícula. Alguns dels consultats s'ho prenen amb una mica d'humor, atès que no entenen com podran fer compatible la segregació lingüística amb el seu model de funcionar, una idea que ja han transmès a la Conselleria en diverses ocasions: "I quan hagin marcat la creu que feim? Xerram una estona en cada idioma? Separam els alumnes en dues aules?", es pregunta Marilena Suau, directora del CEIP Cas Saboners.

Vox pitja, però Educació fa valer el seu criteri

El correu d'Educació arriba just un dia després que la portaveu Vox, Manuela Cañadas, criticàs l'elecció de llengua. La Llei de normalització lingüística és clara i fixa que l'elecció de llengua serà efectiva al primer ensenyament (és a dir, majoritàriament a tres anys), a la qual cosa s'ha aferrat el conseller d'Educació, Antoni Vera, per defensar la mesura. Per tant, Educació, en principi, no ha fet cas de les queixes de l'extrema dreta. Vox denuncia que el plantejament que ha fet la Conselleria "només permet elegir la llengua a tres i quatre anys, i no de tres a sis", com demanava el partit. Cal recordar, però, que en diferents ocasions la Conselleria d'Educació ja havia dit que la tria de llengua es faria de manera majoritària a tres anys, i així ho ha publicat aquest mitjà. Vox considera que es tracta "d'una restricció inacceptable i una falta de compromís amb la llibertat", va denunciar Cañadas.

Des del moment en què es va anunciar, l'elecció de llengua ha generat molt malestar entre la comunitat educativa. "No és viable si darrere no hi ha una inversió econòmica important", va opinar llavors Lluís Segura, de l'STEI, que va qualifica la mesura de "nou atac frontal cap a la llengua catalana, amb l'objectiu que sigui, aviat, un idioma mort". Per altra banda, va recordar que "ni la Llei de normalització lingüística ni el Decret de mínims permeten segregar els alumnes per raó de llengua". D'aquesta manera, va afegir, "l'únic recurs que queda és ficar dos professors dins cada aula, una mesura que, pedagògicament, no té agafada".

No hi ha espai

En una línia semblant, el director del CEIP Es Puig de Lloseta, Miquel Bujosa, va qualificar d'“aberració tornar a emprar la llengua com a arma política". Al seu poble, va dir, més del 50% de la població és castellanoparlant. "No tenim cap problema lingüístic", va assegurar. "Amb la lliure elecció és segur que en tindrem”. Ell mateix va posar un exemple de com impactarà la mesura en el funcionament del seu centre. Es Puig té més de 60 alumnes de primer en tres cursos. “Si 31 trien castellà i 30, català, per llei, hauré de fer quatre grups, per complir amb les ràtios màximes, que són de 25 alumnes”, va assenyalar. I es preguntà: “M’enviaran nous docents? Em construiran més aules?”.