Orient, Galilea, Betlem: per què a Mallorca hi ha topònims bíblics?

PalmaOrient és a Bunyola. Dia 5 de gener a vespre, les colcades dels Reis arriben a Bunyola i a Alaró per la part de la carretera del llogaret d’Orient. A la major part del món, Orient és un punt inexacte, perquè aquest nom designa totes aquelles regions que es troben al punt de l’horitzó per on surt el sol, en contraposició a Occident, que és per allà on es pon el sol. A Mallorca, però, Orient és un lloc ben concret: és el llogaret que es troba a la vall del mateix nom i que pertany al municipi de Bunyola, a mitjan camí entre aquesta vila i el poble d’Alaró. Als seus habitants els diuen “orientals”. Pel que fa a l’Orient bíblic, diu l’Evangeli segons Mateu que un cop uns astròlegs que arribaren a Natzaret digueren: “On és l’infant que ha nascut rei dels jueus? Vàrem veure l’estel quan érem a l’Orient i hem vingut a adorar-lo”. A les Balears és tradició anomenar Melcior, Gaspar i Baltasar, simplement com els Reis o, en tot cas, els Reis d’Orient. No es considera correcte dir “Reis Mags” o “Màgics”, perquè aquesta tradició no existeix en català. Tot i això, per influència del castellà són moltes les persones que s’hi refereixen així. Fins i tot hi ha ajuntaments que ho publiciten d’aquesta manera. Per cert, en català de Mallorca és tradició dir “els Reis” o “dia dels Reis” amb article. En canvi, en català central solen dir “Reis” i “dia de Reis”. I a les comarques de Lleida i al País Valencià és tradició dir “els Reixos”, cosa que s’aplica als d’Orient, però no als membres regnants de qualsevol monarquia.

De Galilea a Betlem amb bicicleta. Per visitar Terra Santa no fa falta sortir de Mallorca. Fa una sèrie d’anys que un grup de biciclistes veterans organitzen pocs dies abans de Nadal una eixida entre el llogaret de Galilea, a Puigpunyent, i l’ermita de Betlem, a les muntanyes d’Artà. Són més de 101 km que aquests jovencells recorren amb manco de quatre hores. Aquesta iniciativa vol emular el recorregut que feren la Mare de Déu i Sant Josep des de Natzaret, una de les principals ciutats de la regió de Galilea, a l’actual Israel, fins al lloc on va néixer el Bon Jesús, a Betlem, poble palestí a l’actual Cisjordània. Pel que fa a la creació de l’ermita mallorquina de Betlem es tracta d’una construcció relativament recent. Va ser a principis del segle XIX que la bastiren, i va ser a principis del segle XXI, en concret l'any 2010, quan els ermitans l’hagueren d’abandonar, per manca de vocacions i perquè havien tornat vells. Quant a la mallorquina Galilea, el seu establiment és més antic, a partir del segle XVII. Sembla que va ser un religiós d’una de les famílies propietàries de les possessions parcel·lades qui en trià el nom. Amb bona intenció, algú a través de les xarxes socials ha dit als ciclistes en qüestió que, per fer-ho rodó, haurien d’haver passat també per Orient. Però, clar, aquest recorregut no s’adequa a la tradició, perquè seria com si els Reis adorassin el Bon Jesús abans d’haver nascut. Una cosa diferent seria que el dissabte dels Reis els corredors anassin, si no els fa peresa, d’Orient a Betlem, una distància que també suposa una bona tirada.

La vall de Josafat. La vall on es troba el santuari de Lluc també és coneguda com la vall de Josafat. Tot i que es desconeix el motiu pel qual aquest topònim fa referència al rei de Judà, una volta per aquesta vall ofereix una de les passejades més guapes a vorera d’un torrent amb una espectacular vegetació de ribera. A Porreres existeix el santuari de Monti-sion, que es troba sobre el puig del mateix nom. És un dels altres topònims mallorquins que prenen el nom d’un lloc bíblic. El mont Sió originari és un puig o turó que es troba just devora la ciutat de Jerusalem. Es creu que va ser en aquest puig on va morir el rei David. Si el puig de Monti-sion de Porreres fa 250 metres d’altura, el mont Sió originari en fa més de 750. Tots dos putxos, però, fan curt devora el mont Sió de Colorado, a les muntanyes Rocalloses dels Estats Units. Aquest puig americà arriba a elevar-se fins als 2152 metres. Ja veim, idò, que això de posar noms bíblics no és cosa exclusiva de Mallorca, i que arreu del món on històricament s’ha professat la fe cristiana, s’han volgut replicar d’una manera o altra els noms de lloc de Terra Santa.