Òscar Camps: "Origen' pretén canviar la percepció que tenim els europeus d'Àfrica i viceversa"
El director d'Open Arms, la periodista Ana Pastor i la directora general de la Fundació Barça han presentat el documental que estrenaran aquest dijous a l'Atlàntida
Palma"Tot el que sabem d'Àfrica arriba tergiversat per interessos polítics, no ens arriba informació veraç". Amb aquest cop de realitat, el director de l'ONG badalonina Proactiva Open Arms, Òscar Camps, ha defensat la necessitat de canviar "la narrativa" que ens arriba des del continent africà. Sota aquesta premissa i amb l'objectiu de "canviar la percepció que tenim els europeus d'Àfrica i els africans d'Europa", Open Arms, el mitjà Newtral –fundat per Ana Pastor– i la Fundació Barça han enregistrat el documental Origen, que s'estrena aquest dijous a l'Atlàntida Film Fest, a Palma.
La presentació del film, a la qual han assistit tant l'activista, com la periodista i la directora general de la fundació esportiva, Maria Vallès, ha coincidit simultàniament amb el debat al senat italià sobre si cal investigar el president Matteo Salvini pel cas Open Arms. Tot i que encara no hi ha veredicte, el director de l'ONG ha manifestat que li "xoca moltíssim que un delicte es pugui discutir en política". Tot i que "segons els interessos de cada partit es decidirà si se'l jutja o no", Camps encara confia que "el senat li retiri la indemnitat política".
Per casos com aquest, ha explicat l'activista, "Origen neix a la mar, després de veure innumerables rescats i tantes persones morir". La vocació última del documental és convèncer que el viatge d'Àfrica cap a Europa "no ofereix cap garantia a l'hora d'arribar" i ho fan amb el cas de diversos senegalesos com a exemple.
Tot i que aparentment en aquest país la vida de les persones "no corre perill", com a altres indrets on hi ha atemptats terroristes o persecucions per motius religiosos, ha matisat Camps, els darrers anys han rescatat un important nombre de persones del Senegal, fet que els ha sobtat. Per tal de canviar aquesta realitat, el documental recull una desena de casos de senegalesos que han "triomfat" al seu país i que no han necessitat sortir per "tenir èxit", tal com asseguren ells mateixos al migmetratge.
El setembre farà just un any que l'equip de Newtral i Open Arms varen marxar al Senegal per cercar els protagonistes del projecte, entre els quals hi ha una dona mecànica, un jove emprenedor i un costurer, entre d'altres. Però, tal com indica Pastor, el documental reflecteix "les llums i les ombres" de totes aquestes històries, com ara la d'una mare que va invertir tots els seus doblers perquè el seu fill se n'anàs en pastera a Europa i va acabar perdent-lo, igual que els seus estalvis.
Cal tenir en compte també que la pandèmia ha empitjorat encara la situació de països com el Senegal, que depenen de l'ajuda humanitària que arriba des d'Europa. Malgrat això, la periodista fundadora de Newtral espera que això pugui millorar "amb el darrer nomenament que ha fet el govern espanyol", en referència a Magdy Martínez Solimán, nou director de l'Agencia Espanyola de Cooperació.
La invasió dels migrants i altres enganys
El que també ha crescut amb la pandèmia ha estat "l'estigmatització de comunitats", ha assegurat Pastor, qui ha posat com a exemple la imatge que es va difondre de musulmans concentrats resant a una terrassa que ni tan sols s'havia pres a Espanya. Ara bé, les notícies falses arriben més enllà de les fronteres europees i afecten països com el Senegal, on els arriben imatges de compatriotes que han vingut a viure a Europa donant una imatge fictícia. "Alguns apareixen amb la torre Eiffel de fons, una camiseta del Paris Saint Germain i recolzats sobre un BMW", però res d'això és seu realment, denuncia Camps.
Les falses aparences que s'estenen a Europa són ben diferents. El director d'Open Arms defensa que, al contrari del que potser algú pensa, els migrants "no ens envaeixen". De fet, afegeix, Àfrica només suposa "un 23% de la migració irregular que arriba a Espanya". També a diferència de la imatge que es pot tenir, per exemple, del Senegal, l'activista defensa que és un país amb "una mitjana d'edat de 18 anys", que aventura "un futur prometedor".