Pètals gegants i plantes de 10 metres: tot el que no saps de les orquídies

BarcelonaSi hi ha una flor que aixeca passions és l’orquídia. Les seves formes i els seus colors han fascinat els amants de la natura des de fa molts anys i es calcula que avui en dia n'hi ha unes 26.000 espècies. “Les formes de les flors són molt diverses i a vegades estranyes, i això, juntament amb la seva coloració, fa que tinguin alguna cosa enigmàtica, que no només ha fascinat naturalistes, escriptors, horticultors i el públic en general, sinó també, i molt especialment, els científics". Ho diu Llorenç Sáez, professor de botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona, que explica que els sistemes de pol·linització i els mecanismes d’atracció dels pol·linitzadors que caracteritzen aquestes plantes han sigut sempre un reclam per a la comunitat científica. De fet, i a tall d'exemple, aquest expert recorda com Charles Darwin ja va fer un estudi a fons de la biologia reproductiva de les orquídies i va posar de manifest les complexes interrelacions entre les seves flors i els insectes pol·linitzadors. Tot plegat demostra que l’interès i la passió per aquestes plantes ve de lluny. 

Un cultiu mil·lenari

De fet, Sáez indica que ja hi ha indicis que a la Xina des de l’any 500 aC es cultivaven orquídies, i destaca que se sap que el cultiu de la Vanilla planifolia, una orquídia endèmica de l’Amèrica Central, de la qual s’obté la vainilla, és anterior al segle XV i s’utilitzava per aromatitzar begudes, sobretot de xocolata. Però tot i que tenen història, Sáez destaca que avui en dia “les orquídies es cultiven principalment per motius ornamentals, per la bellesa i espectacularitat de les seves flors". "El cultiu d’aquestes plantes com a ornamentals a Europa comença cap a mitjans del segle XVIII, amb l’arribada d’orquídies tropicals a jardins botànics anglesos”, explica.

Des de llavors els horticultors han generat desenes de milers –es considera que unes 10.000 en total– de formes de cultiu i híbrids diferents, que acostumen a ser plantes que poden durar molt i que presenten flors molt atractives des del punt de vista estètic. 

Abundants a les zones tropicals

Però si parlem d’orquídies silvestres la cosa canvia. Les que tenim aquí a casa nostra, per exemple, duren poques setmanes i per tant seria difícil convertir-les en plantes ornamentals. Aquestes orquídies locals creixen en ambients diferents, com explica Sáez, des de prats alpins i boscos fins a pradells i matollars mediterranis, passant per les vores de cursos d’aigua i aiguamolls. Tot i això, més enllà de les que trobem a casa nostra, el cert és que la principal diversitat d’espècies d’orquídies a nivell mundial la trobem a la zona entre els dos tròpics, en ambients forestals humits, sobretot en selves tropicals. A l'illa de Borneo, per exemple, es troba l’orquídia amb les flors més grosses, la Paphiopedilum sanderianum, els pètals de la qual poden arribar a fer quasi un metre de longitud, segons explica Sáez. 

Unes flors úniques

I és que les flors són, sens dubte, una de les parts més atractives i cridaneres d'aquesta planta. "Són molt característiques i relativament complexes –explica Sáez–: presenten un pla únic de simetria, tenen tres sèpals i tres pètals, un dels quals, l'anomenat label, està molt diferenciat en forma i mida. També és molt característica la presència del ginostem, una estructura formada per peces masculines i femenines que estan soldades". Una altra de les característiques de les orquídies és que la seva mida pot variar molt. Sáez explica que les més grosses són les lianes i que està documentat que algunes orquídies lianoides tropicals "poden assolir més d'una desena de metres de longitud". Però a la península Ibèrica no hi ha orquídies lianoides sinó que són en general de mida petita.