Xavier Querol: "Osona és un dels llocs més contaminats del món pels purins dels porcs"

BarcelonaA finals de febrer, els 27 països de la UE van acordar les bases per a la nova directiva de la qualitat de l'aire, que hauria de millorar la salut dels més de 446 milions d'europeus. La normativa també hauria de suposar força canvis a Catalunya, on les dades són especialment negatives. En parlem amb Xavier Querol, que és doctor en ciències geològiques per la Universitat de Barcelona, assessor de qualitat de l'aire de l'OMS i professor d'investigació de l'Institut de Diagnosi Ambiental del CSIC a Barcelona.

Unes 300.000 persones moren cada any a Europa per culpa de la contaminació de l'aire, segons l'Agència del Medi Ambient Europea. Com s'explica?

— Hem d'estar agraïts de ser europeus, perquè se'ns ha exigit reduir molt les emissions. Si ens fixem només en les morts prematures per partícules en suspensió [PM 2,5 i PM 10] en són 238.000, però el 1990 n'eren un milió. Hem reduït un 75% l'impacte de la contaminació. Els polítics cometen l'error de pensar que això és una cosa d'ecologistes, però és un problema de salut pública.

Hem fet avenços, però què queda per fer?

— És com quan escombrem la casa. Si tot està ple de pols, amb l'escombra neteges el més gros. Per la resta necessites tecnologia més avançada, com una aspiradora. Ara hem tret el que era menys difícil d'eliminar. Però ens cal un pla de xoc més complex, una bona aspiradora.

I més legislació? Els topalls que marca ara la nova proposta de llei europea s'assemblen als que recomana l'OMS.

— No és el que diu l'OMS, però és un pas important. La nova directiva incorpora els valors guia de l'OMS del 2005. Ara el Parlament l'ha de votar. Però anem vint anys tard, perquè aquesta directiva s'hauria hagut d'aprovar el 2010 i entrarà en vigor el 2030. I què ha passat? Entremig el 2021 l'OMS ha actualitzat les recomanacions. Països com Suïssa, Finlàndia o Àustria van tirar pel dret i van crear la seva pròpia norma.

I a Catalunya?

— Aquí hi ha llocs, com Manlleu, que han estat infringint la directiva des del 2008, i s'ha pensat que era una qüestió molt especial de la plana d'Osona i ja està.

Manlleu és el municipi amb l'aire més contaminat?

— A Osona hi ha tres problemes. Primer, que la comarca està envoltada de serralades. Per tant, a l'hivern, quan tenim anticiclons s'hi produeix una inversió tèrmica que fa com si hi poséssim una tapa, i la contaminació no pot sortir-ne. D'altra banda, tenim la crema de biomassa. Sobretot a les zones rurals, equivocadament s'ha apostat per les calderes de pèl·lets. La crema de biomassa agrícola està prohibida a la resta d'Europa. Aquí no. La gent crema quan no fa vent per no provocar incendis, però és llavors quan més impacte té en la qualitat de l'aire.

I el tercer?

— És l'amoníac que ve dels residus animals, sobretot dels purins dels porcs. Aquest gas ja és dolent, però quan es troba amb altres gasos (òxid de nitrogen o òxids de sofre), genera PM 2,5. I aquesta formació s'accelera amb la boira. De fet, el satèl·lit TROPOMI de l'Agència Espacial Europea situa Osona entre els 17 punts més contaminats del món en amoníac.

¿Les zones rurals i intermèdies tenen més mala qualitat de l'aire que la gran ciutat?

— Depèn de l'àrea de Catalunya i depèn del tipus de contaminant. Si mirem l'NO2, és a la gran ciutat. I allà també hi ha una mica de partícula. Si te'n vas a una zona rural, tindràs problemes de contaminació per les partícules a l'hivern. I l'ozó el tens allà on arriba el vent de les grans ciutats. Però, per exemple, si te'n vas a Girona, que són tot conques perpendiculars a la Mediterrània, no hi ha problema.  

I a la resta del territori?

— La situació intermèdia entre l'Àrea Metropolitana i Osona és el Vallès Oriental, que pateix perquè té molta indústria, una mica de crema de biomassa, una mica d'amoníac i també està enclotat. Un altre focus de pol·lució és Tarragona. Els gasos que s'hi produeixen, per l'orografia, tiren amunt i impacten a Andorra i al Montsec.

Què hem fet malament?

— Durant molts anys s'ha vist la sostenibilitat com una limitació per al creixement, i és un error. Quan redueixes la contaminació, estàs creant llocs de treball i incentivant que la gent es compri un cotxe menys contaminant o una caldera nova. És un motor de l'economia. Però l'activitat intensiva té un límit. Digues-n'hi turisme de Lloret de Mar, digues-n'hi porcs d'Osona, o àrea urbana industrial de Barcelona. Quan tens tanta activitat, has de ser molt més net.

Com podem reduir les emissions?

— Cal augmentar el transport públic metropolità i convertir més zona de vianants, però havent reduït el trànsit, perquè si no el que fas és enviar-lo d'un carrer al del costat. Els altres dos àmbits són limitar la crema de biomassa i les emissions del sector agrícola i ramader.