Els ossos polars corren el risc de morir de fam si els estius sense gel s'allarguen

BarcelonaLes imatges d'un os polar famolenc i agonitzant sobre una terra groga van donar la volta al món l'any 2017 i van servir per elevar l'alerta sobre l'emergència climàtica. Dos anys després, fins a 52 ossos polars envaïen una ciutat russa a l'Àrtic a la recerca de menjar. Són molts els successos que de forma recurrent fan sonar l'alarma pel futur d'aquest gran animal, convertit gairebé en símbol del canvi climàtic. Però aquest cop és un estudi científic publicat a la revista Nature el que adverteix que si el ritme de desgel a l'estiu continua la tendència actual, els ossos polars corren un risc real de morir de fam. Segons l'anàlisi, aquests animals no tenen estratègies d'adaptació per poder passar tant de temps sobre terra ferma com es preveu que els caldrà en el futur.

És el que conclou un grup de científics que van fer un seguiment exhaustiu, amb càmeres, GPS i collars, de vint exemplars d'os polar durant tres setmanes de l'estiu passat a l'Àrtic canadenc. Els animals van haver de sobreviure tot aquest temps –entre agost i setembre del 2023– en terra ferma, per la desaparició del gel polar que és el seu hàbitat natural. Això els allunya dels animals que constitueixen la seva dieta bàsica, les foques, i els aboca a menjar fruits silvestres, ous d'aus i altres aliments. Dels 20, 19 van perdre pes, 8 quilos el que menys i 31 el que més (uns 1,7 kilos per dia).

Alguns dels ossos van reduir al màxim el seu consum energètic, fins a estats similars a la hibernació. Però el 70% dels exemplars estaven actius i consumien energia sobretot buscant menjar en aquell entorn sense gel. Alguns van haver de menjar herbes o cadàvers d'animals que van trobar. Tres dels animals van optar per llançar-se a l'aigua i nedar llargues distàncies a la recerca d'aliment. Van arribar a nedar fins a 175 quilòmetres, i van consumir molta energia. Dos d'ells van poder trobar així el cadàver d'algun mamífer marí, però no podien menjar i nedar alhora. Els científics van fer seguiment de tot el consum energètic, el comportament, els moviments, l'alimentació i la composició corporal dels vint ossos polars.

"Malgrat que els ossos polars sobre terra exhibeixen una plasticitat de comportament remarcable, els nostres resultats reafirmen el risc de morir de fam, particularment en els subadults, a mesura que s'allarguin les temporades sobre terra (sense gel) tal com està previst", conclou l'estudi. El títol de l'anàlisi, publicat a Nature, és Les estratègies energètiques i conductuals dels ossos polars sobre terra amb implicacions per a la seva supervivència en períodes sense gel. I la conclusió principal és que els ossos polars "no tenen estratègies energètiques i conductuals" per adaptar-se a períodes tan llargs en terra ferma com els que es prediuen en el futur.

El seguiment dels animals es va fer en la regió occidental de la badia de Hudson, al Canadà, on cada cop es redueix més l'extensió de gel marí a l'estiu. La pròxima fase de l'estudi pretén utilitzar les dades de predicció de pèrdua de gel marí durant l'estiu àrtic en el futur per poder predir, a través de les dades recopilades, els seus efectes en la reproducció i supervivència de les poblacions actuals d'ossos polars de la zona.

El període sense gel a l'oest de la badia de Hudson era el 2015 tres setmanes més llarg que el 1979. Els ossos polars estan ara a terra una mitjana de 130 dies, quan abans eren 100 o 110, segons va explicar a Efe l'autor de l'estudi, Anthony Pagano. En funció dels diferents escenaris d'emissions de gasos amb efecte hivernacle, "és probable" que la permanència fora de mar augmenti entre cinc i deu dies per dècada, va afegir. Com que els ossos polars es veuen obligats a trepitjar terra abans, es redueix el període en què normalment adquireixen la major part de l'energia que necessiten per sobreviure i l'expectativa és que creixi també el seu temps d'"inanició, en particular entre els adolescents i les femelles amb cadells”.