Chenoa: "Quan estava a 'OT' no s'acabava d'entendre que una dona pogués ser forta"

BarcelonaFa dues dècades, Chenoa va aparèixer en una pantalla de televisió i ja no n'ha marxat. María Laura Corradini (1975) va ser una de les concursants de la primera edició d'Operación Triunfo, de la qual va quedar quarta finalista, i a partir de dilluns comandarà la nova edició del programa, que inicia una nova etapa fent el salt a les plataformes de streaming de la mà d'Amazon Prime Video. Més enllà dels titulars sobre la seva vida privada, la cantant ha sabut mantenir-se en primera línia compaginant la seva carrera musical amb una trajectòria televisiva que inclou haver sigut jurat d'Oh happy day i Tu cara me suena o haver presentat les campanades de TV3 al costat d'Àngel Llàcer.

Fa 22 anys eres concursant d'Operación Triunfo i ara n'ets la presentadora. D'alguna manera tanques el cercle?

— Crec que sí, energèticament és com tancar un cercle sense haver-m'ho imaginat. Jo no havia somiat mai amb això. La primera vegada que m'ho van proposar vaig quedar una mica en xoc, no sabia què dir. Haig de digerir els nervis i l'emoció, i els dubtes de si ho sabré fer, però estic molt contenta.

Quan eres concursant destacaves perquè eres una dona molt segura, una cosa que molts espectadors criticaven perquè consideraven que eres creguda. ¿Creus que si fossis concursant de l'edició d'aquest any, el públic t'entendria millor?

— Crec que sí, per evolució. El 2001 era un moment en què no s'acabava d'entendre aquesta manera de ser més forta o més intensa, i aquestes coses. Era molt criticat, i crec que totes ho teníem molt clar.

¿Creus que era perquè eres una dona?

— Sí, esclar. Això anava així. I tu deies: "Què faig amb això?" Jo no tenia una altra manera de ser i em trobava que em criticaven. Tenia una exposició brutal i la gent estava tota l'estona donant canya. Ara no és tan així, ha baixat una mica. Crec que totes estem més acostumades al fet que hi hagi diferents perfils de dones.

Havent passat aquesta experiència, ¿aconsellaries als nous concursants que ignoressin els comentaris sobre ells?

— Ells estan més acostumats al fet que hi hagi més finestres des de les quals poden rebre crítiques, tenen més eines per poder-ho digerir. Però sí, s'ha d'ignorar una mica, rebaixar un tant per cent el que et diuen, si no és una cosa tremenda.

¿Hi va haver un moment en què ho vas aconseguir ignorar? Que diguessis: "Mira, jo soc així".

— Sí, sí! Recordo que deia molt "Jo soc així". També és veritat que estava en un moment en què no tenia molt clar què passava. Tenia una sensació d'incertesa. Ara ho tenen un mica més clar perquè han vist coses. Però nosaltres teníem aquesta sensació de "I ara què? Els agradaré o no els agradaré?"

¿I amb el temps deixa d'importar no agradar a tothom?

— Sí, però això és per l'edat, com diuen les senyores grans. Quan tens més anys ho portes d'una manera diferent, també estàs més feta, i prens decisions que fan que siguis com ets. Hi ha un moment que dius: "Jo soc així també i no passa res. No he matat ningú". Per què tenim aquest complex constant de voler millorar sempre? Per agradar? Crec que l'essència és que t'agradis a tu mateixa i que estiguis contenta amb tu.

Què et feia il·lusió de tornar a entrar en el món d'OT?

— Tot! Des de l'equip al complet, que em va veure quan vaig entrar el 2001, fins a estar al costat de la Noemí Galera, que és qui em va fer el càsting. Tinc una sensació de casa bastant potent.

Tu no has renegat mai del segell d'OT.

— No! Porto 22 anys dient: "Jo he sortit d'OT". N'estic molt orgullosa.

¿Hi ha algun tòpic associat a la gent que ha sortit de talent shows que et molesti especialment?

— No. Crec que al principi hi havia molta por perquè vam sortir arrasant. Ara és més normal, està més integrat, i no crec que hi hagi un estigma per haver sortit d'un talent show.

¿Et faria il·lusió que alguna concursant cantés un tema teu en aquesta edició? Quin?

— Hòstia, fa respecte, això. Doncs n'hi ha moltes. Des de Todo irá bien fins a En tu cruz me clavaste, que és tan gore. És que jo també...

Bé, són temes que van en consonància amb la teva personalitat.

— Això sí! Crec que m'agradaria per veure una altra manera de cantar-la. La cantarien d'una altra manera i això m'agradaria veure-ho. Jo les canto d'una forma que és molt de l'època o molt del meu estil i voldria veure com ho fan aquests concursants 3.0.

¿Veus un canvi molt gran entre la teva generació i els nous concursants?

— No tenim res a veure. Hi ha canvis en gairebé tots els aspectes. El més important és que ells han nascut amb un mòbil a la mà i estan acostumats a veure la seva imatge, a sentir-se, a tot. Nosaltres no teníem res d'això. Teníem una foto, i de paper. I ja està. Són 22 anys d'una evolució molt forta. Ells tenen molta més seguretat en ells mateixos i xerren molt entre ells de com treballen i de productors joves. Tenen 18 o 19 anys i estan molt fets, molt més que nosaltres, que estàvem molt verds.