Xavier Prats Marí (Eivissa, 1977) és el president de la Federació Pitiüsa de Races Autòctones.
Històricament, al conjunt de l’Estat les races autòctones van constituir el manteniment del medi rural fins que van ser arraconades en favor de races de major productivitat. Què va fallar en aquest procés?
La major productivitat sempre va acompanyada de menor qualitat. L’error va ser no valorar tant la qualitat com la productivitat. A més, aquesta major productivitat s’obtenia amb sistemes intensius, i això, a més de ser dolent per a les races ho és per al paisatge i el medi ambient, ja que provoca la desaparició de la ramaderia extensiva. Les races autòctones estan més adaptades al territori i, per tant, poden ser criades de manera extensiva amb un millor rendiment. A més, almenys en el cas de les Pitiüses, aquestes races són d’una gran qualitat, i tot i que el creixement és mes lent, ho compensen i formen part del nostre patrimoni genètic .
La situació de les races autòctones eivissenques és especialment crítica en comparació amb la resta de les illes?
La situació a les Pitiüses es molt més critica perquè hi ha hagut, a causa, principalment, del turisme, un major abandonament del camp, quedant la ramaderia d’aquestes races gairebé com a passatemps, exclusivament. La situació del sector ramader a Eivissa i Formentera és preocupant, cada vegada es veu més camp abandonat a causa del mateix abandonament de la ramaderia, que és la que manté el paisatge rural.
En aquest sentit, quina valoració feis des de la Fepira d’Agricultura del Govern i el Consell durant aquesta legislatura pel que fa a les vostres prioritats?
Mentre des del Consell Insular, i fins i tot des dels ajuntaments, hem rebut tot el suport i tota la ajuda que hem necessitat, des del Govern balear sembla que les Pitiüses no existeixin, no crec que siguin conscients de la situació de la nostra ramaderia, i, si ho són, no fan res per millorar-ho.
Què fa falta perquè la ramaderia de races autòctones pitiüses sigui rendible?
Que es valori molt més. No és normal que ens paguin la carn al mateix preu que qualsevol altra provinent de ramaderia intensiva. No és normal que ens paguin la carn al “preu de mercat” i després la posin a la venda més cara amb el cartell d’“eivissenca”. Amb la nostra carn hi va afegida la conservació del paisatge i del patrimoni pitiús, i això tampoc no es valora.
Quines són les prioritats de la Fepira i en què estau centrant els vostres esforços?
Sempre serà la lluita perquè no desapareguin les nostres races. Estam treballant per poder aconseguir el segell de “raça autòctona 100%”, que ens permetrà un major control i una major visibilització. Treballam per fer créixer el nombre d’animals de totes les races, i també treballam per al reconeixement oficial del porc i el conill com a races autòctones.