Oye Sherman, humorista: "Dir que el català no fa gràcia és com dir que no es pot follar en català: en quin idioma vols que folli?"

BarcelonaEl català no fa gràcia. Les dones no fan gràcia. No faràs mai res a la ràdio. Són només tres dels prejudicis que Maria Rovira, àlies Oye Sherman, (Barcelona, 1990) s’ha dedicat a trencar, el tercer dels quals vaticinat per un visionari professor de ràdio a qui avui li agradarà saber que Rovira és la meitat del podcast Oye Polo a Ràdio Primavera Sound, col·labora a iCat i TV3, i actua en directe als escenaris, com al teatre Paral·lel 62 amb El soterrani. "Dir que el català no fa gràcia no té cap mena de sentit. És com dir que no es pot follar en català. Però en quin idioma vols que folli? –es pregunta–. Hi havia l'extraordinari cas d'un noi que follava en anglès, però perquè havia vist molt de porno. Si pots arribar a normalitzar fins i tot follar en anglès, tu que ets de Sabadell, és que és pura qüestió de costum i d'ús", defensa. I ho diu per comparar-ho amb què, per la via dels fets, una nova onada d’humoristes ha normalitzat que existeixi una escena de monòlegs en català (de stand-up comedy), cosa impensable fa només deu anys.

Venint d’una llar catalanoparlant (filla d’una mare de Miranda d’Ebre que va aprendre català amb vint anys i sempre l’ha parlat als fills), Rovira diu que mai va decidir en quina llengua escriuria o faria humor: en català, naturalment. Va començar a fer monòlegs en un cabaret literari on, majoritàriament, s’actuava en castellà, però ella va "tirar en català", i aquest ha estat el modus operandi per obrir camins a l’humor en català. "Vam començar perquè ens sortia així, perquè pensàvem que era important i era el pas lògic i natural. Si volíem treballar com a còmics, no tenia cap mena de sentit que ho féssim en castellà, a banda que atemptaria contra tots els principis que puguem tenir, perquè no ho faríem per una qüestió orgànica sinó per un càlcul econòmic, una mena de DAFO de la indústria. Però és que quan vam començar ens vam adonar que sí que funcionava, que sí que hi havia públic", observa. I un públic disposat a pagar entrades de teatre i subscripcions. "Com que era una situació anòmala, El soterrani va obrir un nínxol de mercat que no sabíem que existia i ha sigut molt agraït. Com amb Oye Polo, un podcast humorístic amb perspectiva de gènere. Fa la sensació que estem obrint camins i l’espectador ho percep així", afirma.

La millor opció econòmica

"Hi ha gent que et pregunta com és que has decidit de fer-ho en català, com si estiguessis renunciant a molta pasta, però jo no crec que m'anés millor en castellà. Per mi el castellà no és una opció, perquè els meus referents són els que són, la meva llengua és la que és. Penso que no tinc tanta fluïdesa en castellà i l’accent no acompanya, tampoc. No hi ha els dos camins que hauria pogut agafar, el de la pasta i el del català, no és així. Fer humor en català per a mi, tant en l'aspecte artístic, com emocional, com de principis, com en l'aspecte econòmic és la millor opció", resumeix. L’únic sentit en què el català li suposa una cotilla és justament en els recursos lingüístics: "Com que sobretot des de Barcelona no tenim l’argot català a mà, perquè està molt castellanitzat, sí que intento trobar expressions genuïnes en català, però, és clar, tampoc em puc allunyar gaire del català que es parla al carrer i sobretot del català que faig servir jo".

En els últims anys, gràcies a les xarxes, les plataformes i els podcasts s’han obert nous canals de comunicació i això ha propiciat per fi l’aparició de nou talents, sobretot en l’humor i sobretot en dones. Sobretot en castellà. Rovira no s’ha plantejat fer el salt a l’àmbit estatal. "Al mercat espanyol ja hi ha molta gent i gent que sí que té el castellà com a primera llengua. I ens pensem que l’humor com més universal més funciona i és al revés. Jo crec que em quedaré en l'àmbit català i no em sembla una renúncia. Són camins diferents i són igual de vàlids, depèn del que vulguis fer", diu. De fet, diu amb il·lusió que Oye Polo l’escolta gent de tot arreu, també no catalanorparlants: "S’ha de trencar aquest mite de la inaccessibilitat. Sembla que si ho fas en català estàs blindant una paret de formigó entre tu i el teu públic potencial que no hagi estat escolaritzat a Catalunya, però no és tan difícil, hi ha molta permeabilitat, si hi ha un mínim interès s'hi pot arribar. I penso que és una manera molt bonica d'acostar-te al català. La visió castrant és pensar que si tu dius una paraula en català no t'entendrà ningú, perquè això fa que automàticament et disculpis quan parles", afirma.