Fer pa i meditar: una bona combinació per a la salut física, mental i social

Barcelona“El plat a taula, l’oli i el pa, la taula parada… Què fa que aquesta imatge quotidiana s’allunyi de l’experiència nihilista?”, escriu Josep Maria Esquirol a La resistència íntima (Quaderns crema), per a qui “la vida en comú depèn del fet de menjar plegats”. Podem proposar un pas més: menjar plegats, sí; cuinar plegats, també. Tot el que implica aliment alimenta. Nodreix cos, ment i ànima.

Si la salut mental és, cada vegada més, una qüestió que cal abordar pel seu creixent deteriorament, hi ha mètodes simples, bàsics, que ajuden que no empitjori. És habitual sentir el valor de l’atenció plena o mindfulness, però sovint l’associem a determinats espais, postures o fins i tot estatus social (la societat actual també ha posat un preu a meditar). Però ja el monjo zen Dōgen, del segle XII, va dedicar un dels seus escrits més coneguts a l’art de la cuina: no només meditar i practicar el cultiu interior es pot fer a la cuina, sinó que cuinar és una de les pràctiques més fàcils per sintetitzar el treball interior i la concentració i, alhora, oferir un servei bàsic als altres.

De tot el que es pot cuinar, un aliment universal, gairebé omnipresent als àpats i alhora amb tota mena de formes i maneres de preparar, ens proporciona la gran porta d’entrada al món de la consciència plena: el pa. O això és el que assegura la cuinera anglesa Julia Ponsonby, que aquest maig compleix seixanta-dos anys, i que ara publica Meditar y el arte de hacer pan (Siruela).

Meditar gaudint

“El valor de la pràctica de l’atenció plena té uns beneficis que van més enllà de la vida religiosa: fomenta la relaxació, i cada vegada se li reconeix més el seu èxit en la sanitat convencional, inclòs el tractament de la depressió, entre altres malalties. Fer pa, i fer-lo bé, ens exigeix que siguem conscients. És una activitat que necessita que ens trobem completament presents, lliurats a un flux de concentració”, diu Ponsonby, per a qui aquesta concentració implica també una festa sensorial.

“Tacte, olfacte, vista, gust i oïda –afirma– són les eines particulars que treballen al nostre servei, ens guien quan fem pa i donen sentit de manera literal a la nostra recerca de la simplicitat. Poder confiar en els propis sentits és molt millor que dependre de termòmetres o fotografies, o d’estar preguntant constantment a altres persones”. Per aquest motiu, el llibre, en què a més de les seves reflexions sobre nutrició i meditació trobem receptes, se’ns convida “que anem afinant els nostres sentits fins que tinguem la certesa que hi podem confiar”, des de sentir la calidesa de l’aigua fins que està a la mateixa temperatura del cos, fins a olorar el llevat mentre fermenta, notar com la massa es torna elàstica amb el pastat o aguditzar l’escolta quan donem uns copets a la base del pa per saber si ja està cuit.

Des del 1991 Ponsonby és la responsable d’alimentació i una de les principals forneres del Schumacher College de Devon (Anglaterra), centre de referència mundial sobre estudis ecològics. “Una part del goig de treballar en un centre amb un programa educatiu transformador per a una vida sostenible és que ve gent meravellosa de tot el món i s’uneix a la nostra cuina. Dels nostres participants flueix un entusiasme per aprendre i per donar-se als altres que és contagiós i em fa tornar, una vegada i una altra, a les experiències de la meva infantesa a la cuina”, explica.

Aquest aspecte lúdic és essencial a l’hora de practicar la consciència plena en tots els aspectes de la quotidianitat, molt allunyat de la imatge silenciosa i seriosa, adulta, que sovint es té de la meditació. De fet, el que en termes budistes s’anomena mentalitat de principiant (no suposar que tot sortirà sempre conforme a la nostra idea inicial) és essencial per afrontar, com explica aquesta cuinera, les receptes i, en general, la vida. “Aquest element del joc és una cosa que tots podem aportar al fer pa o pastisseria: és un aspecte del plantejament meditatiu que acostumem a oblidar i que ens revitalitza i ens dona alegria”, insisteix Ponsonby, per a qui fer pa es basa, principalment, en explorar la simplicitat.

Manualitat i salut mental

La simplicitat del contingut (“que els ingredients siguin purs i no adulterats”), la simplicitat en la forma, en l’experiència (“ja que tot el que fem al forn té una dimensió experiencial, perquè l’objectiu és menjar-nos-ho”) i la simplicitat del procés, si és possible sense dependre de maquinària (“si fem pa en una màquina, no tindrem la mateixa connexió amb la simplicitat del procés tan satisfactori de fer-lo a mà”). Per a ella, és precisament l’ús de les mans, i no les postures rígides i immòbils de la meditació formal, el que permet el cultiu de la concentració plena, ja que és “un apèndix d’una complexitat fantàstica, i no és cap sorpresa que un quart del còrtex motor del cervell humà estigui dedicat als músculs de les mans”.

“Al Regne Unit una de cada quatre persones patirà algun problema de salut mental”, escriu Ponsonby al llibre, a la vegada que “es reconeixen els grans beneficis de la dedicació a activitats bàsiques com el cultiu d’aliments o la cuina” i ja hi ha nombroses organitzacions que utilitzen l’elaboració de pa en benefici de col·lectius diversos. “Una de les millors característiques de fer pa és que és molt accessible. Cal molt poc pel que fa a ingredients, espai i eines”, mentre que “els seus beneficis terapèutics actuen en nombrosos plans”, afirma.

I en un moment com l’actual, en què, com es diu en castellà –i per seguir amb la temàtica fornera– “no está el horno para bollos”, l’atenció plena, assegura Ponsonby, no només profunditza en la consciència per mitjà de la preparació del pa, sinó també per compartir el que preparem: “Quan fem el pa amb consciència plena no només enfortim la connexió amb nosaltres mateixos i amb els ingredients, sinó també amb els altres. En una època que deixa enrere el petroli i en què les aptituds de supervivència tornen a arrelar d’una manera més profunda en la vida comunitària, estem donant un gran sí als valors autèntics i saludables”, conclou.