El 'pacient de Ginebra', sisè cas de curació del VIH al món
Es tracta de la primera persona que aconsegueix la remissió del virus amb cèl·lules mare sense mutació
BarcelonaNou avenç per trobar la cura del VIH. Un home conegut com a pacient de Ginebra s'ha convertit en la primera persona del món en curar-se del virus rebent un trasplantament de cèl·lules mare que no presenten la mutació CCR5Δ32, una de les mutacions genètiques responsable dels dos tipus de resistència que el cos pot oferir davant la infecció del VIH. L'estudi, publicat a la revista Nature Medicine i liderat per l'Hospital Universitari de Ginebra i l’Institut Pasteur, s’ha dut a terme en el marc del consorci IciStem, cocoordinat per IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació la Caixa i el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya– i la Universitat d’Utrecht.
Després de 32 mesos sense rebre teràpia antiretroviral, els doctors continuen sense detectar la presència del virus a la sang del pacient, cosa que demostra fins a quin punt els resultats d'aquesta investigació amb participació catalana suposen un èxit sense precedents. A més, cal sumar-hi el fet que el pacient de Ginebra també s'ha sumat al petit grup de cinc persones que han aconseguit la remissió del VIH a través del trasplantament de cèl·lules mare.
“Aquest cas és especialment interessant perquè ens mostra que la remissió del VIH és possible fins i tot sense la mutació CCR5Δ32. A més, hem identificat quins serien els possibles mecanismes que han permès la curació en aquest cas, cosa que obre noves vies d’investigació que ens apropen cada vegada més a la seva erradicació”, exposa Javier Martínez-Picado, professor de recerca ICREA a IrsiCaixa i coordinador d’IciStem.
El pacient va ser diagnosticat amb VIH el maig de 1990 i des de llavors havia estat rebent tractament antiretroviral. El seu cas, però, va fer un gir de 180 graus quan el gener del 2018 va ser diagnosticat amb un sarcoma mieloide, un tumor poc comú. Això el va portar a sotmetre's a un trasplantament de cèl·lules mare el juliol del mateix any. Tan sols un mes després, els tests ja mostraven que les cèl·lules sanguínies del pacient havien estat totalment reemplaçades per les del donant, amb la consegüent disminució de la presència de cèl·lules portadores de VIH. D'aquesta manera, malgrat que abans del trasplantament el pacient de Ginebra encara presentava virus amb capacitat de replicar-se, després, l’equip mèdic i científic va observar una dràstica reducció dels paràmetres relacionats amb el VIH: cap partícula del virus, un reservori indetectable i cap resposta immunitària que indiqués que el cos estava reconeixent la presència de VIH.
“Anteriorment, ja s’havien fet trasplantaments sense la mutació CCR5Δ32 en altres pacients amb VIH. No obstant, si s’aturava el tractament, apareixia un rebrot viral, però més lent que el que s’observaria en una persona amb VIH no trasplantada. El pacient de Ginebra ha sigut el primer que ha aconseguit una remissió prolongada en el temps”, comenta la investigadora sènior d'IrsiCaixa i coordinadora d’IciStem Maria Salgado. D'aquesta manera, malgrat que el trasplantament de cèl·lules mare no és una opció terapèutica viable per a totes les persones amb VIH, l’excepcionalitat del cas del pacient de Ginebra obre noves perspectives per a la investigació de teràpies que puguin aprofitar la immunitat provinent d'òrgans o sang externs al pacient per aconseguir la cura del VIH.