Candela Calle: "Els pacients de càncer no han de tenir por, tenim un sistema sanitari segur"

BarcelonaL’Institut Català d’Oncologia (ICO), l'únic centre públic monogràfic en càncer a Catalunya i amb presència a tot el país, celebra 25 anys. Centre de referència per al 60% de la població adulta catalana, treballa amb un model en xarxa que permet que un ciutadà de Tortosa i un altre de Badalona tinguin accés a la mateixa cartera de serveis i tractaments. Des del principi va optar per un model organitzat en unitats funcionals en què el malalt és atès per totes les especialitats que tenen a veure amb la seva malaltia. Aquest dijous, Dia Mundial contra el Càncer, l'ICO dona el tret de sortida als actes de celebració del 25è aniversari. Parlem amb la seva directora general, Candela Calle, que ha ocupat el càrrec onze d'aquests vint-i-cinc anys.

Com ha canviat l’atenció al càncer en aquests 25 anys que fa que funciona l’ICO?

Durants aquests 25 anys hem incorporat la més alta tecnologia i hem avançat en la incorporació de nous fàrmacs. Som pioners en el desenvolupament de fàrmacs orientats a la diana específica del tumor. Abans es tractava la malaltia i ara tractem la persona i el tumor individualment, i això és gràcies a l’evolució de la seqüenciació, de la medicina personalitzada i de la medicina molecular.

Fins fa poc el càncer era sinònim de mort, però ara ja no. Quines són les xifres de millora de la supervivència?

La supervivència ha crescut de manera molt important, el 70% dels càncers en dones es curen i el 50% dels homes. Si parlem de càncer de mama els resultats de supervivència a cinc anys és al voltant del 90% i els de pròstata també. Ha sigut un gran avenç i un punt d’esperança.

Però també augmenta la incidència.

Sí, any rere any hi ha un increment del 6% de la incidència de càncer.

Ens hem d’acostumar a conviure amb el càncer perquè va lligat a l’envelliment de la població?

Sí. I, a més, moltes vegades el càncer es cronifica i la gent hi pot conviure molt de temps. A part de l’envelliment, també hi ha els hàbits. Per a nosaltres és molt important la prevenció. En aquests 25 anys també hem vist com la població està més formada i comença a incorporar hàbits de vida saludable, com ara no consumir alcohol i tabac, o participa en els programes de cribatge de càncer de còlon i mama. I estem veient que incorporar la prevenció està donant fruits.

L’augment de la supervivència també va de bracet de la recerca. S’està investigant prou per assolir nous medicaments?

Actualment tenim més de mil assajos clínics oberts en què participen 1.300 persones, i durant la pandèmia hem continuat reclutant malalts per a assajos perquè són pacients que, sinó, no tindrien alternativa terapèutica. La recerca clínica és molt important perquè la recerca d’avui serà el tractament de demà.

Com està afectant la pandèmia l’atenció dels pacients de càncer? Alguns estudis ja constaten un endarreriment en els diagnòstics.

La pandèmia ens ha afectats a tots i, com no pot ser d’una altra manera, també el malalt de càncer. Però hi ha diferència entre la primera onada i ara, n'hem après molt i ara podem continuar mantenint la cartera de serveis. Es va aturar el cribatge un temps i la cirurgia oncològica, i això va tenir els seus efectes. Nosaltres vam aturar molt poc l’activitat. Vam fer tractaments alternatius a la cirurgia, com l’oncologia radioteràpica, per protegir els nostres malalts. Sí que hem vist alguns càncers que ens han arribat de manera més evolucionada i ara hem d’avaluar si hi ha hagut o no un increment de la mortalitat. Però en aquests moments estem fent el mateix volum d’activitat que l’any passat. Durant la segona i tercera onada, ara per ara, hem preservat tota l’activitat, tant el cribatge com la cirurgia, la quimioteràpia i la radioteràpia. Cal dir a la població que tenim un sistema de salut segur i si algú es troba malament ha d’anar al metge de confiança perquè tenim circuits covid i no covid. Els pacients no han de tenir por, és important que el pacient sigui atès quan té la necessitat de ser atès.

Els pacients de càncer poden estar tranquils, doncs?

Han d’estar tranquils i segurs, no ens n'oblidem. Tenim un model assistencial amb l’última tecnologia i atenció humana. El missatge ha de ser de tranquil·litat i esperança.

És la primera dona al capdavant de l'ICO. Creu que hi ha una manera de dirigir femenina?

Sí, però és un lideratge femení, que no vol dir lideratge de les dones. Hi ha homes que l’exerceixen i dones que no. Però sí que hi ha un lideratge femení que intenta transformar les organitzacions i practica una escolta activa per alinear tothom. I les dones tenen més capacitat d’escolta activa, de tenir en compte l'altre i de posar el malalt i el professional al centre del sistema.

Vostè també va dirigir l'ICS dos anys. Per què no hi ha més dones dirigint grans institucions?

Hi ha dones que tenen més dificultats perquè no poden accedir al mateix nivell de formació que els homes. I a les institucions s’ha d’apostar per polítiques de conciliació que tinguin en compte l’home i la dona, perquè cada cop hi ha més homes que volen conciliar. Si des de les institucions ja tenim aquestes estratègies, estem posant-ho molt fàcil perquè hi puguin accedir. En el sector salut el 75% de les persones que hi treballen i estudien són dones, les dones ja són majoria i hem de tenir aquesta possibilitat d’accedir a llocs de responsabilitat, però no és la realitat. Actualment a Catalunya hi ha moltes dones en llocs de direcció assistencial, però hem d’apostar per incrementar-ho. I també ens hem d’empoderar nosaltres mateixes, perquè pensem que no som capaces. Si no ens empoderen, empoderem-nos! Tenim la mateixa capacitat i hem de lluitar per tenir les mateixes possibilitats. Les institucions han de tenir polítiques internes que potenciïn la igualtat d'oportunitats.