Yolanda Bonnín “Ens hem d’adaptar nosaltres als pacients”
La infermera d’Atenció Primària Yolanda Bonnín aplaudeix el decret del català “perquè és un dret dels usuaris poder ser atesos en la seva llengua”
PalmaLa infermera d’Atenció Primària Yolanda Bonnín aplaudeix el decret del català “perquè és un dret dels usuaris poder ser atesos en la seva llengua”. A més, assegura que el nivell B2 que s’exigia inicialment “no és tan elevat si tenim en compte que per accedir a qualsevol carrera et demanen un nivell similar d’anglès”. Des del seu lloc de feina al Centre de Salut de Sant Agustí, Bonnín diu que, “com a professionals que donam un servei ens hem d’adaptar nosaltres als pacients”. “En situacions delicades com ara la el final de la vida o la transmissió d’una mala notícia, nosaltres hem de poder comunicar la informació sensible en la llengua del pacient”, assenyala.
Necessitat, no eina política
La infermera de d’Atenció Primària sosté que “un bon professional s’ha d’implicar en els seus pacients” i que parlar i entendre el català “és més una necessitat que una eina política”. Bonnín planteja la polèmica pel decret des del punt de vista de l’usuari i parla de la riquesa que suposa conèixer una llengua: “És més ric parlar dues llengües que tan sols una, i molt més aquí, on el català és llengua cooficial. Per aquest motiu, per fer feina a l’Administració Pública, hom hauria de conèixer mínimament la llengua que ha de fer servir”.
Afegeix que “aquí hem anat cap enrere respecte de Catalunya”, perquè considera que “no apreciam la llengua i ni la defensam tant com allà”. “La llengua és riquesa i no hi ha d’haver tant de problema amb el trilingüisme”, defensa Bonnín. “Alla on vulguis anar et demanaran idiomes”, recorda la infermera. Per això, no entén la polèmica que s’ha generat.
Yolanda Bonnín reconeix haver estat víctima de comentaris ofensius per defensar el català, com ara“aquest idioma no val la pena perquè tan sols la parlen quatre gats”, un fet que lamenta “perquè és la meva llengua materna”. Tot i això, reconeix que aquests comentaris “els has de suportar tant a la feina com al carrer”.
Bonnín assenyala que “mai nohauria de ser un entrebanc el fet que et demanin més coneixements: una carrera, un màster, un doctorat, llengües... entre les quals, el català”.
