“Els pacients veuen el pin i em diuen: ‘Que bé! Et puc parlar en català!’”

PalmaEl pin identificatiu que llueixen els professionals de les Balears adherits al moviment Sanitaris per la Llengua els ha animat, a ells i també als pacients, a parlar en català. Nadir Oliver és metgessa al Centre de Salut (CS) Son Serra-la Vileta i és una gran defensora de la llengua pròpia. D’ençà que du el pin ha notat canvis en el tracte amb els pacients que visita d’urgència: “N’hi ha que venen, el veuen i em diuen ‘Ah, que bé! Et puc parlar en català!’”, conta. Amb els usuaris que tracta habitualment la situació no ha variat gaire. “Per sort, no n’hi ha cap que hagi demanat canvi de facultatiu”, explica entre rialles. En un primer moment, Oliver dubtà a posar-se l’adhesiu, però una idea la va impulsar a ser més proactiva: “No pot ser que es tingui admiració cap als professors i no cap als sanitaris”, diu, en reconeixement de la lluita dels docents de les Illes contra el pla de segregació lingüística a les aules.

 El moviment de Sanitaris ja aplega més de 700 professionals. Es va crear el setembre de 2023 com a resposta a la decisió de la Conselleria de Salut del Govern balear de suprimir el requisit del català per accedir-hi a una plaça. Els adherits reivindiquen el dret a emprar la llengua pròpia en l’àmbit sanitari com a base per a una bona qualitat assistencial. Actualment, la gran quantitat de professionals de fora posa en qüestió aquest dret, però no només ells.

Els sanitaris consultats asseguren que l’experiència de dur el pin a la solapa ha estat positiva. Les relacions amb els pacients, en general, no se n’han ressentit, sinó que han millorat. Però amb alguns companys de feina el resultat ha estat diferent: “Inicialment em demanaren per què el duia, i quan els vaig explicar que era per la supressió del requisit i perquè se’ns vol prendre la identitat cultural, vaig rebre mirades de desaprovació”, diu l’infermer a l’Hospital d’Inca Biel Alomar. Malgrat que aquest centre atén molts pacients catalanoparlants de la zona del Raiguer, també ha notat una millora de l’actitud de la gent cap a la llengua. “Hi ha més usuaris que des del primer moment t’hi parlen”, diu.

Un dret vulnerat

Els ciutadans tenen dret a dirigir-se en català a les administracions públiques, però no sempre és possible. El sistema sanitari n’és un exemple evident, on és habitual que es produeixin agressions lingüístiques a pacients i professionals, com ja va explicar l’ARA Balears. Pel que fa a l’ús del català, quan els pacients van al metge es troben en una situació de vulnerabilitat i els emergeix una pregunta abans de començar a parlar: “Ho faig en català o en castellà?”. El pin els ha ajudat a respondre-la. Joana Ruiz és usuària del sistema públic de Salut i parla habitualment en la llengua pròpia, però reconeix que a vegades ho feia amb por. “Veure el pin dels sanitaris et tranquil·litza, et transmet confiança i et mostra que tens davant un professional que t’entendrà en la teva llengua i t’evitarà la conversa inicial intranscendent que a vegades es té per saber si t’entén. El pin m’ha empoderat”, explica.

Entre els professionals adherits també s’han produït sinergies positives. “Ara vas pel passadís i et trobes un company que no coneixes i du el pin. Ens presentam i feim pinya”, explica Tomeu Ramis, anestesiòleg a l’hospital de Son Espases. Ara bé, coneix casos de sanitaris que sí que han tingut problemes amb companys. En aquest hospital ell no s’ha trobat amb reaccions negatives de pacients. “Em veuen i es queden tranquils quan saben que poden parlar-me en català”, explica. Ramis descriu el valor que té l’adhesiu per a ell: “No el duc perquè sí, sinó perquè la sanitat és l’àmbit públic on la llengua catalana està més desprotegida”, diu.

Un exemple d’aquesta desprotecció és el que explica Antònia, de 84 anys. El seu home pateix demència i està en una fase en què entén poc el castellà. Li és molt difícil trobar un neuròleg o un infermer que li vulgui parlar en català. “Els és igual –als sanitaris. Hi ha una gran falta d’humanitat”, lamenta. És per això que agraeix als facultatius que han decidit fer una passa endavant per reivindicar el dret de persones com el seu marit a ser ateses en la llengua en què s’han comunicat tota la vida. “A ell ja no el podran ajudar, però sí als que vindran. No hem de tornar al franquisme, quan t’insultaven si parlaves en català. Hem d’avançar”, opina.

L’impediment de ser atès en català afecta especialment els pacients vulnerables o que tenen problemes cognitius. “El PP i el sindicat mèdic Simebal es varen esforçar molt a dir que l’idioma no salva vides. Però els Sanitaris per la Llengua no hi podem estar més en desacord, perquè per ajudar un pacient l’has d’entendre”, recorda Ramis. Per part seva, Oliver afegeix que l’entrevista clínica és la base de qualsevol atenció. “S’ha de conèixer el pacient. És clau. Ja pots fer totes les proves que vulguis, que si no hi ha una comunicació confortable, no anirà com ha d’anar”, explica.

Les primeres persones que reben els pacients en arribar a un centre sanitari són els administratius. Miquela Sastre ho és al CS Son Serra-la Vileta. El que més la sorprèn és que en aquesta àrea són nou professionals i només ella llueix el pin. “Els altres ni tan sols m’han demanat informació sobre què és”, indica. Sastre recorda una pacient jove que li agraí la tasca a favor de la llengua i un home que li va dir “el pin està molt bé, però hauria de dir ‘sanitaris pel mallorquí’”. Ara bé, el cas que més la impactà fou el d’una senyora que li va dir “háblame en español” mentre mirava amb ràbia el pin. Just abans, Sastre li acabava de dir, en castellà ,“le han pedido un bote de heces”. A partir d’ara, Sastre arenga els companys a lluitar pel català a la sanitat, “perquè hi ha molts castellanoparlants als quals els és igual el que passi a la nostra llengua”.