Al Pacino, arruïnat per culpa del seu comptable

BarcelonaAl Pacino és una llegenda de Hollywood, però no tot en la seva carrera han estat flors i violes. El protagonista de pel·lícules com El padrí o Scarface acaba de confessar que als 70 anys –ara en té 84– va descobrir que tots els fruits econòmics de la seva feina havien desaparegut. A les seves memòries, titulades Sonny Boy i publicades aquesta setmana, l'actor explica que va passar de tenir 50 milions de dòlars a quedar-se sense res. El culpable de la seva ruïna econòmica va ser el seu comptable, un home que treballava per a molts famosos i que va acabar sent condemnat a vuit anys de presó per estafa piramidal.

Al Pacino explica que l'any 2011 va ser alertat que el seu comptable no era un home de fiar. Malgrat els advertiments, no es va adonar que passava alguna cosa estranya fins que ja era massa tard. L'actor recorda que va pagar "una quantitat ridícula de diners per llogar una gran casa de luxe a Beverly Hills", a més d'una gran factura per a un viatge a Europa amb la seva família. Quan va tornar d'aquell viatge, Al Pacino es va adonar que els seus comptes no quadraven.

"Estava arruïnat. Tenia 50 milions de dòlars i de cop no tenia res", diu. "Tenia propietats, però no tenia diners. En aquest negoci, quan fas 10 milions de dòlars per una pel·lícula, no són 10 milions. Després dels advocats, els agents, el publicista i els impostos, no són 10 milions de dòlars, són 4,5 milions de dòlars. Però tu vius per sobre de les teves possibilitats. I així és com ho perds tot", remarca.

Al Pacino assegura que ell no signava els seus xecs, sinó que ho feia el seu comptable. "Jo no hi prestava atenció, i ell no em deia quants diners tenia o on anaven a parar. Jo no feia seguiment de què passava ni qui rebia què. Al final l'estratègia era «mantenim aquest actor idiota content i treballant i ja collirem els fruits»", lamenta. La precària situació econòmica amb la qual es va trobar el va obligar a tornar a treballar, tot i que confessa que va ser molt difícil trobar projectes per a ell. "Ja no era un noi jove i era evident que ja no cobraria el mateix que solia cobrar quan feia pel·lícules. Els dies dels grans sous havien quedat enrere. El pèndol havia oscil·lat i cada cop era més difícil trobar papers per a mi", admet.

Davant d'aquesta situació, Al Pacino va rebaixar les seves expectatives artístiques i va acceptar papers que normalment no hauria fet. A més, es va vendre dues cases i va començar a impartir seminaris a diferents universitats.