La Marina de Llucmajor és un espai molt valuós des del punt de vista ambiental i durant dècades ha sobreviscut, amb excepcions, al procés depredador que ha patit el litoral illenc. Els penya-segats han estat un obstacle natural a l’accés a la mar i, per tant, les inversions especulatives s’han adreçat a altres indrets. Però, amb l’arribada dels parcs fotovoltaics, tot va canviar. Una garriga plena de vida va començar a veure com l’amenaçaven, i encara passa ara, importants projectes de parcs fotovoltaics, entre els quals els més grans de Mallorca. Alguns ja s’han construït i altres estan en tràmit. Davant aquesta allau, el GOBva aixecar la veu d’alarma.Els ecologistes deixaren clar que no es podia consentir que s’acabàs afectant espais tan valuosos com aquest, mentre que els poders públics eren incapaços d’impulsar la solarització d’espais ja construïts i degradats, com aparcaments o polígons industrials. Quan el 2019 es va aprovar l’ampliació de les ZEPA de les Balears prop d’un 10%, l’exclusió de la zona central de la Marina de Llucmajor va evidenciar que a l’Executiu hi havia posicions divergents. Donar aquest grau de protecció fa impossible fer-hi un parc solar. Quant a la biodiversitat, un parc solar té el mateix efecte que una urbanització. Els ecologistes varen acreditar davant Medi Ambient 576 registres de comportament reproductiu de 28 exemplars de milanes, una quantitat espectacular. La milana no pot viure a cap altre lloc, les plaques sí.
El Pacte ampliarà la protecció de la Marina de Llucmajor, on viu la milana
El Govern acorda un nou paquet de mesures ambientals importants, com incloure Tuent, antigament amenaçada, dins la zona d’especial protecció de la Serra
Quan el 2019 el Consell de Govern va acordar aprovar l’ampliació de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), amb un increment d’11.000 hectàrees, va quedar pendent una àrea molt sensible a la part central de la Marina de Llucmajor, considerada el millor hàbitat per a la milana (Milvus milvus) en tot Balears. Per aquest motiu, quedarà inclosa en una segona ‘fornada’ de mesures ambientals que prepara el Pacte mitjançant un decret llei.
En aquell moment, el GOB va lamentar profundament un oblit injustificat des d’un punt de vista tècnic. Les ZEPA, que ja han assolit les 150.000 hectàrees a les Balears, formen part de la Xarxa Natura 2000 i, per tant, asseguren un alt nivell de protecció de tots els espais que hi figuren inclosos. No s’hi pot autoritzar cap tipus de construcció ni de projecte que puguin fer malbé els valors naturals i, sobretot, la vida de les 175 espècies més amenaçades d’Europa.
La Conselleria de Medi Ambient i Territori va rebre l’encàrrec d’aprofundir la feina pel que fa a la ZEPAcap Blanc-capEnderrocat i, a partir d’aleshores, es va dur a terme una tasca per poder acreditar la importància de l’espai. Fa més d’un any el GOB va remetreun complet informe a Medi Ambient per fonamentar el seu posicionament i, al final, sembla que s’ha aconseguit convèncer les forces polítiques del Pacte per incloure la part central de la Marina de Llucmajor dins de la figura de ZEPA.
Un altre espai que també havia quedat orfe de les mesures ambientals que sí que s’aplicaven als seus voltants era una important àrea de Cala Tuent, al terme municipal d’Escorca. En aquest cas, el Pla Territorial de Mallorca –en la versió inicial impulsada per l’extinta Unió Mallorquina– preveia una gran possibilitat de creixement urbanístic en plena serra de Tramuntana. Per aquesta raó, quan la major part de les extensions no urbanes entre Formentor i Port de Sóller es varen anar incorporant a la xarxa Natura 2000, la zona de Cala Tuent en va quedar exclosa.
Amb posterioritat, l’esquerra ha aplicat mesures de desclassificació urbanística i la urbanització dels terrenys ha esdevingut impossible. Això no obstant, no s’havia fet la passa que garanteix un grau molt més gran de preservació: la inclusió dins la Xarxa Natura 2000. En aquest cas, s’ha fet a través de la figura de Zona d’Especial Conservació (ZEC), com passa amb bona part del territori limítrof. Ara, amb l’acord polític en el si del Pacte pràcticament tancat, es podrà incloure aquest importantíssim espai dins la Xarxa i així completar la seqüència lògica que el GOB i altres entitats havien demanat.
En aquesta àrea s’hi troben “diversos hàbitats d’importància comunitària, entre els quals cal destacar l’alocar, ubicat al tram final del torrent del gorg dels Diners, un dels tres únics inventariats a la serra de Tramuntana”, va explicar en el seu moment l’entitat ecologista, quan va argumentar a favor de la inclusió d’aquest espai.
Igualment, a les zones properes a Cala Carbó també hi ha hàbitats amb vegetació endèmica, com el Limonium, que requereix de la màxima protecció, en opinió dels experts del GOB. Segons la documentació que prepara l’Executiu, la zona fins ara desprotegida de Tuent-sa Calobra serà inclosa pròximament dins la ZEC coneguda com Costa Brava de Tramuntana.
A més d’aquestes dues mesures ambientals, el decret del Govern podria incloure una mesura de caràcter social i que possiblement tingui a veure amb l’edifici Don Pepe, situat dins el Parc Natural de ses Salines.
Dos espais d'alt valor ecològic
Petició Històrica
Els ecologistes consideren que entre esteses elèctriques i projectes de parcs fotovoltaics, la Marina necessitava més protecció.
Tuent, més protegit
Tuent és un espai d’alt valor ambiental on el Pla Territorial antic preveia un creixement que es va haver de desclassificar.