Pagar 10.000 dòlars o ensenyar el currículum, alguns dels requisits d'una aplicació de cites

Barcelona¿Sabíeu que existeix una aplicació de cites que connecta persones amb barba amb els que volen acariciar-les? ¿I una que només utilitzen executius i famosos que busquen passar desapercebuts? ¿I una específicament dirigida als pallassos? ¿I la dels otakus? L'especialització de les aplicacions de lligar és un fet cada cop més habitual. El motiu d'aquesta atomització és evident: si les persones no som iguals, tampoc ho han de ser els nostres gustos a l'hora d'establir relacions de caràcter sexoafectiu.

Tinder ja ha complert una dècada de vida i en tots aquests anys s'ha convertit en l'aplicació líder en l'art de posar gent en contacte. De fet, ha superat la xifra de 600 milions de descàrregues en tot aquest temps. Però que hagi estat una apli clau en les relacions del segle XXI no la fa perfecta, i d'aquí que molta altra gent busqui altres fórmules per trobar el que busca –que pot ser amistat, parella o sexe esporàdic.

Avui dia hi ha altres aplis que presenten millores respecte al model Tinder, com Bumble, que fa que tinguis només 24 hores per començar la conversa i, si no ho fas, s'esborra i s'evita col·leccionar matches eternament. A més, hi ha totes aquestes altres aplis que busquen segmentar i seleccionar més els usuaris", explica l'Elena, exusuària de Tinder de 38 anys de Barcelona.

Els últims mesos s'ha fet molt popular una aplicació de cites per la seva exclusivitat i perquè és l'hegemònica entre els famosos. Es diu Raya, i va saltar a la palestra quan va saber-se que s'hi havia apuntat Risto Mejide després del seu trencament amb la influencer Laura Escanes, tot i que als Estats Units és una aplicació que fa anys que és coneguda. La va fundar Daniel Gendelman, un emprenedor californià que definia la seva joguina amb una pregunta, en comptes d'una resposta: "Per què voldries anar a una festa en què s'admet qualsevol persona quan pots anar-ne a una a la qual només acudeixen els rics i famosos?" Així s'ha anat desenvolupant Raya, que el 2018 ja tenia una llista d'espera que superava les 100.000 persones i que ha tingut alguns membres ben populars entre els usuaris que s'hi han donat d'alta en algun moment: Sharon Stone, Drew Barrymore, Demi Lovato, Cara Delevingne i Ben Affleck. Tots ells han buscat relacions allà.

L'apli més exclusiva

Segons expliquen els pocs usuaris que han pogut veure l'aplicació, el funcionament és molt semblant a l'habitual en aquest tipus d'aplicacions: es diu sí o no a l'usuari que apareix en pantalla, es veu si tenen coses en comú l'un amb l'altre i a partir d'aquí la relació comença a partir d'un xat privat. Això sí, aquesta aplicació compta amb un mapa que permet geolocalitzar els usuaris amb els quals un pot trobar-se. En un article de The New York Times en què es parlava de Raya, el periodista Kevin Roose qualificava Daniel Gendelman de l'"Illuminati Tinder" i descrivia la febre per entrar en aquesta aplicació als cercles de poder dels Estats Units: "A Hollywood tothom vol entrar-hi. Han arribat a oferir 10.000 dòlars per ingressar-hi o a presentar currículums completíssims, amb reculls de premsa i tot, per demostrar que són rics i famosos". Però si aquesta és l'aplicació de cites més exclusiva del món és per la dificultat de formar-ne part. Només el 8% dels usuaris que sol·liciten accés són acceptats després de passar un control per part d'un comitè anònim que revisa cadascuna de les sol·licituds de registre. I en cas de passar aquest primer filtre, que es basa en la teva popularitat a internet, un entra a una llarga llista d'espera abans de començar a utilitzar l'aplicació. Les barreres són moltes i complicades.

Les necessitats dels famosos de poder campar lliurement per aplicacions de cites no són noves. De fet, sempre s'ha parlat d'una mena de mode secret a Tinder que estava dedicat als famosos que no volien ser vistos per la gent de l'aplicació. Sembla que era una llegenda urbana, però en l'assaig El algoritmo del amor (Contra, 2019), la periodista francesa Judith Duportail estudiava el comportament de Tinder i confirmava aquest fet: "Existeix una eina anomenada Tinder Select que està pensada per a usuaris vip. Una xarxa pensada per a directors executius i models, cosa que ja indica quin tipus de relació crea entre homes i dones. Segons un periodista que es va infiltrar en aquesta funció, i que surt entrevistat al meu llibre, ja no es fa servir gaire", explicava l'autora a aquest diari en una entrevista.

Fi del món obert

La tendència de les aplicacions de lligar sembla clara: ajuntar la gent per segments, és a dir, cada ovella al seu corral. No és difícil d'imaginar un futur en què cada gremi o afició tingui la seva aplicació particular. Què n'opinen els potencials usuaris? "Quin avorriment", diu l'Elena. "Per què vols buscar o trobar-te amb gent que és igual que tu o que té els mateixos àmbits d'interès?, quan la gràcia és conèixer gent diferent que et mostri altres mons i experiències", diu ella, que ha passat diverses temporades a Tinder i a Bumble i no sempre l'han satisfet. "De vegades necessitem poder connectar per alguna banda i, per això, algun tipus de filtre pot ajudar. Finalment, també hi veig cert perill: s'hauria de veure què ressalten d'un mateix per trobar aquestes connexions i quin algoritme es fa servir", explica. En qualsevol cas, i com recomana l'especialista francesa Judith Duportail, cal "informar-se del seu funcionament per ser conscient i saber a què t'exposes". En aquest tipus d'aplicacions sempre hi ha cert rerefons èticament qüestionable: ¿volem connectar-nos sempre amb gent tan similar a nosaltres? ¿I volem que sigui una apli, un algoritme que segurament mai entendrem, qui decideixi per nosaltres amb qui ens hauríem de relacionar?