"Per pagar la factura de la llum vaig cuinar per a les meves amigues a canvi de la voluntat"
La Maria acumula gairebé 5.000 euros de rebuts impagats i ara s'ha vist obligada a ocupar un pis
Barcelona"Em feia moltíssima por ocupar un pis buit, sobretot pels nens, però no vaig veure cap altra sortida". El malson de la Maria, que utilitza un nom fictici, i els seus dos fills, de 8 i 20 anys, va començar l'any passat. Després d'arrossegar durant mesos una lesió al genoll, va haver d'agafar la baixa mèdica a l'empresa on treballava, i ara continua pendent d'una operació. "Guanyava 800 euros i en pagava 600 de lloguer. Ho tenia tot legal, els papers, la feina, el pis... La situació era complicada –admet–, però anava trampejant amb 200 euros per pagar el menjar i ajornava algun rebut, que pagava de seguida que podia", explica aquesta dona de 38 anys, que viu sola després de separar-se del seu marit per presumptes maltractaments.
"Mentre estava de baixa se'm va acabar el contracte i no em van renovar, i la prestació em va caure al 75% del sou; aleshores sí que ja vaig començar a acumular deutes", admet la Maria. Primer va deixar de pagar la llum, l'aigua i el gas, i finalment li van quedar pendents també mensualitats del lloguer. Malauradament, el contracte de tres anys se li acabava poc després i el propietari, davant dels problemes per cobrar, va decidir no renovar-l'hi. "M'hi vaig quedar, pels nens, fins que em van desnonar, l'abril passat". Al juny, una coneguda va avisar-la que un pis, que ja estava ocupat, es quedaria buit aviat, i va decidir entrar-hi. "El vaig ocupar il·legalment", reconeix, i assegura que paral·lelament ha buscat ajuda amb una assistent social i en diferents associacions que ja estan al corrent de la seva situació. "Només demano que m'ajudin amb el deute que tinc i a trobar un lloguer social temporalment, perquè quan pugui treballar ja m'ho pagaré jo mateixa", assegura. De moment, el seu fill gran ha trobat una feina parcial –de tres hores al dia i amb algunes hores extres– mentre continua estudiant, i aquest s'ha convertit en l'únic ingrés de la família mentre la Maria espera que l'operin, a finals de mes.
El de la Maria pot semblar un cas extrem de pobresa energètica però, com ella, l'any passat 67.000 llars catalanes, per causes econòmiques i almenys en una ocasió, van estar privades d'una font d'energia necessària per fer les activitats de la vida diària. Són dades de l'Enquesta de Condicions de Vida de l'Idescat recollides pels organitzadors del II Congrés Català de Pobresa Energètica, que se celebra aquest dijous i divendres a Barcelona.
Segons les dades oficials, més de 400.000 catalans van assegurar l'any passat que no poden mantenir casa seva a una temperatura adequada. Segons les seves característiques sociològiques, les llars més afectades per la pobresa energètica són, com en el cas de la Maria, les que tenen rendes més baixes, estan de lloguer i, a més, són monoparentals.
"Ara mateix, en total, em reclamen més de 3.000 euros de lloguer, uns 400 d'aigua, més o menys el mateix de gas i 1.200 de llum", lamenta la Maria. "Abans de deixar de pagar ho vaig intentar tot; fins i tot vaig organitzar un dinar amb les meves amigues, vaig cuinar per a elles i els vaig demanar la voluntat per ajudar-me a pagar una factura de la llum", explica agraïda perquè assegura que va recaptar 100 euros.
Ara l'acumulació de deutes, assegura, li ha generat un quadre d'ansietat que la porta sovint a urgències. "Quan van saber que estava ocupant, alguns veïns del bloc van posar un cadenat al quadre de comandaments i ara tinc aigua gràcies a un d'ells, que m'ha ajudat", explica. Aquesta cap de família també estira els diners com pot per pagar-se el butà, perquè el pis –que oficialment està buit– no té cap servei donat d'alta.
La Maria també admet encara amb sorpresa que, un cop va entrar en el món de la "il·legalitat", va descobrir un entramat de circuits fraudulents per aconseguir ajudes, com ara la possibilitat de pagar a empresaris per tenir contractes falsos –i cotitzar sense treballar– o les màfies que es traspassen pisos ocupats. L'obsessió d'aquesta mare, però, és aconseguir un document oficial que reconegui la seva vulnerabilitat per poder accedir a un lloguer social i, alhora, tramitar com sigui l'atur que té acumulat per poder tenir algun ingrés.
Més de 23.000 famílies ateses només a Barcelona
Per solucionar el deute amb les empreses subministradores, la Maria es va posar en contacte amb l'ABD. Aquesta associació gestiona els punts d'assessorament energètic que són titularitat de l'Ajuntament de Barcelona i també en té de propis, que tira endavant amb voluntaris, en diverses ciutats de l'àrea metropolitana, on va atendre la Maria. "Molts ciutadans ni tan sols entenen la factura, i encara menys saben gestionar els problemes, per tant nosaltres intentem ajudar-los establint una interlocució tècnica i professional amb l'empresa", explica la Núria Salas, responsable dels projectes de pobresa energètica de l'ABD.
L'objectiu d'aquests centres és, segons Salas, "rebaixar la sensació d'indefensió dels clients". Actualment, als 11 punts d'assessorament que tenen desplegats a Barcelona, l'ABD va atendre l'any passat més de 23.000 famílies, només a la capital. "Aquest any superarem de llarg aquesta xifra perquè fins ara ja portem més de 24.000 casos atesos", apunta Salas. Aquest equip, que també obrirà un centre temporal durant el congrés que se celebra aquest dijous i divendres a les Cotxeres de Sants, també tirarà endavant un pla pilot el 2019 per apropar-se als barris allunyats del centre de Barcelona on creuen que hi pot haver més casos de pobresa energètica, com Ciutat Meridiana o la Marina de la Zona Franca. "Aquesta gent difícilment ens coneixerà si no fem una atenció més personalitzada als barris", conclou la responsable del projecte.