Fer-se pagès per aprofitar-se’n dels avantatges

PalmaA les Balears, la pressió sobre el sòl rústic creix de cada vegada més des que és vist com un actiu immobiliari i turístic. Aquesta tendència fa que als territoris destinats principalment a l’activitat agrícola, hi hagi menys espai per als pagesos i més per a activitats d’oci, o directament vinculades a l’especulació immobiliària. 

Aquest creixent valor del sòl rústic per a activitats alienes a la producció agrícola i ramadera ha provocat que algunes persones i empreses explorin els avantatges que dona la llei agrària per als que posen en marxa una explotació (com l’exoneració de paràmetres urbanístics i els drets per aconseguir les llicències per fer pous), sense tenir la intenció real de treballar-ne la terra. Es tracta dels ciutadans que acrediten que tenen una explotació agrària i, com que compleixen els requisits de la llei, sol·liciten la declaració de preferent, una condició que els permet aixecar construccions exonerades dels paràmetres urbanístics propis del sòl rústic. En alguns casos, aquestes persones no tenen cap intenció de fer de pagesos, sinó que acaben convertint una nau construïda sota l’empara de la llei agrícola en xalets. Llavors, comencen a desenvolupar activitats agroturístiques que no estan relacionades amb la destinació i la naturalesa de les finques rústiques. “Aquesta condició exonera moltes coses si cercàs la complementarietat d’oficis i xerràs de turisme rural comunitari seria bo per al camp, però es fa servir com un colador per fer inversions immobiliàries”, lamenta el portaveu del GOB a la Comissió Insular d’Urbanisme, Macià Blázquez. Fonts del sector consultades per l’ARA Balears expliquen diversos casos, com per exemple al terme de Manacor, on un particular “es va fer un xalet amb l’excusa de construir-hi un magatzem agrícola”. “Quan va haver acabat l’obra, li varen sortir finestres, un parell d’afegitons i una piscina”, denuncien. 

Per tenir una explotació agrària preferent s’han de complir quatre requisits. En primer lloc, a Mallorca i a Menorca s’ha de generar com a mínim una unitat de treball agrari (UTA) –a Eivissa s’exigeix 0,5 UTA i a Formentera, 0,3. En segon lloc, s’han de produir uns ingressos agraris equivalents a un 25% de la renda de referència que el Ministeri d’Agricultura estableix cada any, encara que a les Pitiüses només se n’exigeix un 10%. En tercer lloc, a Mallorca i a Menorca el terreny ha de tenir 10 hectàrees contínues o 20 de discontínues i a Eivissa i Formentera, 4 de contínues o 10 de discontínues. En darrer lloc, s’han de complir les bones pràctiques agràries regulades en el marc de la política agrària comuna. 

Evolució de la categoria de preferent

La categoria de preferent es va crear “perquè les famílies conservassin les terres i la gent que es dedicava a altres oficis s’hi poguessin acollir i gaudir de certs avantatges per continuar treballant a l’explotació, però tot això s’ha pervertit un poc”, lamenta el president de l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica de Mallorca, Miquel Coll. “Això ha permès que inversors que han vingut de fora i que no tenen condició de pagès prioritari sembrin vinya i muntin cellers”. En el mateix sentit, la vicepresidenta de la Denominació d’Origen de Binissalem, Esperança Nadal, va explicar a IB3 Ràdio que en els darrers anys hi ha hagut una “especulació absoluta” emmascarada en el món del vi per part de “gent rica que normalment és estrangera i ja ha generat els doblers en altres negocis”. I va posar-ne algun exemple: “A Biniali n’hi ha un que va començar amb un celler i ha especulat amb quatre xalets”. 

Per la seva banda, el director general d’Agricultura de les Illes Balears, Fernando Fernández, recalca que les construccions que es poden fer en una explotació agrària preferent “són les que tenen a veure directament amb l’explotació”. “Ningú no rebrà una autorització per fer-hi una casa”, recalca. Tot i això, admet que “si hi ha indicis racionals de dubte, però compleix amb els requisits de la llei, s’ha d’emetre un informe favorable”. Fernández remarca que aquestes explotacions “se sotmeten a un control posterior i, en cas de no haver executat el que s’havia establert en un principi, es deriva a l’Agència de Disciplina Urbanística”. Aquest és l’organisme competent de posar sancions a aquest tipus de frau, i segons assegura Fernández, “en posa bastantes”.

Fernández assenyala que des del 2019 s’han atorgat “més o manco 80” informes favorables per a construccions lligades a explotacions preferents. En el 2024 ja s’han resolt 58 expedients i en queden 23 de pendents. El coordinador d’Unió de Pagesos de Mallorca, Joan Gaià, denuncia que “s’agafa una normativa per beneficiar una activitat agrària i qui se’n beneficia és l’aristocràcia. “Això fa molt de mal a la imatge del sector primari i no pot semblar que som els estafadors del barri quan som els que treballam la terra de veres”, sentencia.