La pagesia balear perd un 65% de territori el darrer mig segle

PalmaEntre 70.000 i 80.000 hectàrees, segons diferents fonts, són les que les Balears dediquen avui dia a la producció d’aliments. Fa mig segle, abans del boom turístic, aquesta extensió superava les 230.000 hectàrees. En només 50 anys s’ha produït un canvi de model enorme que ha acabat amb el 65% de la superfície activa de conreu. El nombre de treballadors també ha experimentat un daltabaix total: dels més de 100.000 que hi havia als anys 70, als poc més de 1.000 agricultors professionals que sobreviuen actualment.

Les lleis agràries, una aposta pel camp o per fer-hi cases?

Que la terra destinada a produir aliments ha quedat cada vegada més reduïda a les Illes és fàcil de comprovar:fent una passejada per foravila, es pot observar un paisatge que canvia dia rere dia, amb cada vegada més usos residencials i d’oci, parcs solars i un progressiu abandonament que a molts redols es tradueix en l’entrada de la garriga. “Hi ha hagut un canvi de sistema productiu que va començar amb el boom turístic, moment en el qual es va produir un primer èxode cap a una indústria, que pagava millor i, sobretot, permetia tenir un horari”, recorda l’expert en el món rural i exconseller d’Agricultura, Mateu Morro.

Però la reducció de la superfície i l’abandonament professional no han aturat en cap moment. El sector es troba ara mateix en un moment delicat. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), només els darrers 10 anys la superfície conreada ha baixat un 16%, si bé alguns experts i l’Administració qüestionen aquesta xifra. “No són les dades que maneja el Ministeri, ni les que tenim nosaltres, que són més reals. Em sembla exagerat, però no podem negar que la tendència és a la baixa”, confirma el director general d’Agricultura, Fernando Fernández.

D’altra banda, Fernández també reivindica les bones notícies del sector, amb “la incorporació de centenars de joves agricultors, l’especialització i els exemples que donen moltes empreses, tant petites com grans, que el camp pot ser rendible”, destaca. El director general explica que els cultius llenyosos, el cereal i fins i tot els cítrics són on més abandonament s’observa, mentre que la vinya viu a hores d’ara un moment d’esplendor i l’oli resisteix, “tot i que no és fàcil fer rendibles els oliverars de la Serra”, assegura.

Entre els cultius que aporten bones notícies, hi ha l’ecològic, que ja supera les 50.000 hectàrees i que no atura d’augmentar. “Una part de la població valora molt el producte local i de qualitat, i segurament és l’única manera de fer viable les explotacions: aconseguir un preu més alt gràcies al valor afegit”, afirma Mateu Morro.

El negoci de la terra

Per a aquest expert del món agrari, el problema és que la rendibilitat de l’explotació de la terra quan es desenvolupen activitats diferents de l’agricultura i la ramaderia “és massa gran”. “Malauradament, amb l’excepció de Menorca, tot el rústic és edificable a les Illes i al final, si tens 14.000 metres quadrats i fas una casa, la vens o la llogues, tens més ingressos que si fas aliments. És molt trist, però és així”, explica Morro.

En aquest sentit, el director general d’Agricultura considera que seria “molt important fer un debat sobre el model territorial”. “D’una banda tots volem producte local, reduir la importació d’aliments i afavorir la sobirania alimentària, però després, a l’hora de la veritat, la terra es va modificant per acollir altres activitats o senzillament s’abandona. Això ens hauria de fer reflexionar”, assenyala Fernández.

Segons dades de la Conselleria d’Agricultura, a les Illes ja hi ha prop de 6.000 hectàrees abandonades, i altres 1.700 en risc de ser-ho els pròxims anys. Però la xifra més significativa són les 126.000 hectàrees inactives, que ja no produeixen. “Veig els baixos de la serra de Tramuntana, les marjades i com s’ho menja tot la garriga, i em fa plorera, perquè avui dia tenir cura de la terra no dona doblers”, lamenta Maria Serra, una pagesa jubilada que s’ha dedicat al camp tota la vida.

El Pla de Mallorca i Menorca 

Mentre el Raiguer ha patit un important abandonament, llevat de les terres dedicades a la vinya, el Pla encara conserva el paisatge i la realitat més agrícola. “Als voltants de Sant Joan, Montuïri i Vilafranca, les terres són bones i la pagesia aguanta una mica el cop, però el retrocés no té pinta d’aturar. Fer feina al camp encara és més dur que altres activitats i, fins i tot, alguns que el proven, si no tenen arrel pagesa, l’acaben deixant. Hi ha poc espai pel romanticisme a foravila”, sentencia Mateu Morro.

Menorca presenta encara un percentatge més gran de territori dedicat a l’activitat agrícola, “perquè va entrar més tard en el boom turístic, i perquè s’hi han conservat les grans propietats, els llocs”. “De moment resisteix i esperem que sigui per molt de temps”, etziba Morro.

A més de l’amenaça de l’ús residencial, el camp illenc s’ha omplert de plaques solars la darrera dècada. Segons els càlculs de diferents experts, ja hi ha 1.600 hectàrees sacrificades per un altre negoci que va desplaçant l’agricultura. “Se’ns diu sempre que són dues activitats compatibles, i fins i tot s’atreveixen a dir que si lleven arbres per posar plaques, els posen a una altra banda, però tots sabem que els especuladors que hi ha darrere aquest negoci estan guanyant molts de doblers, perquè els nostres governants han estat incapaços d’aturar aquesta allau i protegir el camp, la terra fèrtil per produir”, lamenta Margalida Rosselló, de la Plataforma Renovables sí, però així no. 

Fa poc es va complir un any de les mobilitzacions dels pagesos per l’increment dels costos de les matèries primeres i el que consideren una manca de suport de l’Administració pública i un excés de burocràcia “que no s’ha reduït”, recordava fa uns dies el secretari general d’Unió de Pagesos (UP), Joan Gaià, qui criticava que no ha canviat res.

Per acabar-ho d’adobar, les darreres setmanes UP i altres professionals han criticat la concentració de les ajudes d’inversió a explotacions agràries en unes quantes mans, fet que l’Administració relativitza: “Si miram les convocatòries, sempre hi ha un grup d’empreses o professionals que s’endú una part significativa, però no solen ser els mateixos,és expressat pel sistema de puntuació, i es pot comprovar que els beneficiaris són molts i variats”, explica el director general Fernando Fernández. “El que és clar és que el sector públic és imprescindible per fer viable el camp, i cal continuar-hi treballant”, conclou.