La pagesia es revolta i el camp es mor de set

Palma“Estic al límit. Vaig començar la meva activitat agrària i ramadera fa devuit anys i no sé si aguantaré aquest any. Estic en un moment molt crític”. Qui parla és el ramader ecològic i president del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE), Xisco Llompart. La pagesia ha tornat a treure els tractors al carrer, i les Balears ja s’han sumat a una onada de protestes d’àmbit europeu.

Les causes que han derivat en aquesta situació a les Illes són múltiples i diverses. D’una banda, la sequera ha provocat la pèrdua de cultius i ha deixat bona part del ramat sense menjar. Però els agricultors illencs també carreguen contra el retard d’anys de rebre unes ajudes que es necessiten amb urgència; l’excés de burocràcia a qualsevol escala, europea, estatal i autonòmica; el greuge amb països competidors, els productes dels quals s’importen sense que hagin de complir la mateixa normativa; i la manca d’aposta pel producte local de les empreses d’àmbits com el turístic.

Així les coses, no falten motius per protestar, i la sequera ha empitjorat encara més una situació que ja era dolenta de per si. Dimarts 6 de febrer hi va haver una tractorada espontània que va anar d’Inca a Palma. I se n’espera una altra de grossa per al 19 de febrer, amb una previsió de 150 tractors, convocada per Asaja-Balears, UPA-AIA, Cooperatives Agroalimentàries i Unió de Pagesos de Mallorca. A més, els productors ecològics varen llegir divendres un manifest a les portes de la Conselleria d’Agricultura, encara que el conseller Joan Simonet no es va voler reunir amb ells.

“Volem que se’ns escolti i se’ns valori. Que la gent s’adoni que lluitam perquè hi hagi un producte de qualitat dins les geleres”, diu Rafel Coll, un dels agricultors que es va manifestar a la darrera tractorada i membre d’Unió de Pagesos. “Són moltes coses. Les normatives europees ens afecten molt més quant a la producció i la capacitat de guanyar-nos la vida. Les fan gent que viu al nord d’Europa i que no té ni idea de què és un país de secà”, afegeix, a més de reclamar que tots els productes d’importació “juguin amb les mateixes regles”. “Països de fora de la UE haurien de donar garanties pel que fa a productes químics, salaris i si hi ha explotació infantil, per exemple”, diu.

Malgrat que hi ha problemes comuns al camp d’Espanya i Europa, la situació s’agreuja a les Balears pels “sobrecostos brutals de la insularitat”, segons assenyala el secretari general d’Unió de Pagesos, Sebastià Ordines. “S’introdueixen productes de la Península, que es poden obtenir amb costos més baixos”, afegeix. I també recorda que la ciutadania també té la seva part de responsabilitat. “Podem anar a fer renou, però si els ciutadans no tenen consciència de consum local, serà fer retxes dins l’aigua”, diu.

Ara bé, l’acord no és total entre els pagesos de les Illes, i la perspectiva varia en funció de si es tracta de producció ecològica o convencional. “Simonet ha dit que és difícil fer una política verda amb números vermells”, resumeix Ordines. “No podem anar contra la política verda, però hi ha un tema d’eliminació de productes que en fa difícil la producció”, afegeix, en referència a la desaparició dels pesticides –de moment, la UE ha retirat la normativa que obliga a reduir l’ús dels pesticides al 50% a causa de les protestes. En canvi, el president d’Apaema, Miquel Coll, considera que “no es pot fer cap passa enrere en aquest sentit”. “Permetre que es continuïn utilitzant segons quins fitosanitaris i verins no és el camí”, va assenyalar divendres davant de la Conselleria d’Agricultura. “El nostre camí no és que puguem contaminar tant com el producte que importam, i això també ens ho hauríem de plantejar”, va afegir.

El Govern declara la sequera

Joan Simonet va signar divendres la declaració de sequera a l’àmbit agrari de les Illes, que es publicarà el 13 de febrer en el BOIB –s’assenyala que aquesta situació va començar l’1 de setembre de 2023. D’aquesta manera, els pagesos podran demanar ajudes per fer front a una situació que, si no plou durant la primavera, pot ser crítica una vegada hagi acabat la temporada turística, amb l’increment del consum d’aigua que implica. “El dèficit de precipitacions des de setembre del 2023 ha afectat greument diversos sectors agraris de tots els municipis de les Illes Balears, especialment el sector de la ramaderia”, diu l’esmentada resolució, que remarca que la situació suposa “una amenaça per a la viabilitat i continuïtat de les explotacions de bestiar oví, caprí, boví i porcí en extensiu, atesa la falta de disponibilitat d’aliment”.

Gràcies a aquesta declaració es podran aplicar excepcions a la normativa de la producció ecològica, ja que aquesta és la ramaderia més afectada. Per exemple, els ramaders ecològics podran fer servir aliments no ecològics per als animals. A més, s’augmenta el percentatge de guaret –terra que es deixa en repòs, sense sembrar– fins a un 40% sobre la terra de cultiu declarada.

Per declarar la sequera, la Conselleria fa “una comparativa de la pluviometria, la radiació solar, la humitat del sòl i l’estat de les plantes”, fent servir diversos indicadors, explica el director general d’Agricultura, Fernando Fernández, a més de remarcar que “la tardor ha estat molt dura”, amb només un 10% o un 12% de la xifra habitual de precipitacions en aquesta època de l’any. Fernández assegura que, en una situació com aquesta, està justificat “fer excepcions” a determinades normatives. “La situació de sequera és real i pot costar molt trobar menjar ecològic per al bestiar”, apunta.

En la pràctica, aquesta mesura no ajuda tant com podria semblar, perquè “la Conselleria ha donat de termini només fins al 29 de febrer per comprar menjar no ecològic, data en què tanca el termini de factures”, explica Xisco Llompart. “És d’una dificultat extrema omplir el graner en vint dies. A més de difícil serà molt car”, comenta. Llompart recorda que els ramaders convencionals –el de ramaderia intensiva­– ja han comprat el menjar que han de menester, amb molt més temps. També reclama que, en cas de situacions com una sequera, s’apliquin sempre “uns protocols que siguin iguals”. “La Conselleria va canviant de manera d’actuar i aquesta mesura ens ha agafat per sorpresa”, diu. I, com a president de CBPAE, té les seves reserves sobre si aquesta excepció que permet Agricultura va d’acord amb el reglament ecològic. “No tenim clar que es compleixi la normativa europea”, afegeix.

El gran problema té nom: canvi climàtic

Ara bé, la sequera no és l’únic factor climàtic que està perjudicant la pagesia. “Hi ha un problema greu de manca de fred”, diu Sebastià Ordines, qui recorda que “la majoria dels cultius necessiten fred per descansar” –els arbres són dels que més pateixen. Per atendre una situació que va més enllà de la falta de precipitacions, el Govern va constituir a finals de gener la Comissió d’Adaptació i Resposta del Sector Agrari al Canvi Climàtic. “Vàrem demanar que aquest òrgan anàs lligat a una partida pressupostària de reserva, per si algun any era necessari fer-la servir. Caldrà veure si al final hi és”, apunta el president d’Unió de Pagesos. “A Mallorca hi ha sequera, però el gran problema és l’afectació del canvi climàtic. La manca d’aigua es pot mirar d’arreglar, amb pous i aigua depurada, però el fred no es pot arreglar”, lamenta, i demana que s’incrementi la investigació per saber “cap a on ha d’anar l’agricultura els pròxims deu anys”.

Cal tenir present que el clima mediterrani és de sequeres periòdiques, però el que fa el canvi climàtic és “accentuar les característiques extremes”, segons explica el meteoròleg MiquelSalamanca. Així, a més de tenir onades de calor més intenses, “les sequeres seran més llargues i més extremes”. Fins a començaments de 2024, “hem salvat els mobles al límit”, diu Salamanca. Fenòmens com la borrasca Juliette han retardat que s’arribi a la situació actual de sequera en el camp. “A la gent li és igual, surt aigua de l’aixeta i troben productes als supermercats. Però l’agricultura i el medi ambient són fonamentals, també per al turisme”, remarca.

A hores d’ara, les Illes no tenen un problema greu de sequera hidrològica i es mantenen en prealerta, amb les reserves al 53%. “Igual que ha passat a Catalunya pot passar aquí, perquè tenim el mateix clima”, diu el també meteoròleg Agustí Jansà, a més de recordar que la sequera que varen patir les Illes entre 1999 i 2000 “va ser encara més profunda”, tot i que no va durar tant.

Per la seva part, el catedràtic de Geografia Física de la UIB, Cels Garcia, recorda que, arran d’aquella sequera, a les Balears es va apostar per les dessaladores, una infraestructura que no s’ha implantat a Catalunya. “Els aqüífers suporten la major part del consum i els hem de cuidar en èpoques humides per a quan vingui una sequera”, apunta. García subratlla que, si no plou els mesos vinents, “entraríem en risc de sequera i hauríem de començar a pensar en l’escenari de l’estiu”, que serà quan les Illes rebin milions de visitants.