Els pagesos es demanen per què hi ha tants de caragolins als arbres joves

PalmaEn una passejada per fora vila, de cada vegada és més habitual veure soques i branques d'arbres joves estibades de caragolins. Tot i que el tècnic de camp de l'Associació de Productors d'Agricultura Ecològica de Mallorca (Apaema) Miquel Serra considera que "és una impressió del camp", assegura també, que en els darrers set anys, la presència de caragolins aferrats a les soques d'arbres menors de quatre anys "cada vegada va a més". Per què n'hi ha tants? Fan mal als arbres? Què es pot fer perquè no s'hi enfilin?

L'alta presència de mol·luscs terrestres es vincula amb el maneig de la vegetació dels voltants. Si la terra se sega sencera a la tardor i a l'hivern durant el període de cria, el caragol es queda sense herba on pujar i s'aferra als arbres. D'altra banda, "si hi ha herba molt alta o branques que freguen en terra, hi ha un risc major que s'hi enfilin", assegura un tècnic de la finca Biniagual, Matthieu Pichenot. "Això és un inconvenient de tenir cobertura vegetal", afegeix. A tot plegat se suma que molts de pagesos no treballen la terra a l'hivern per evitar problemes d'erosió, perquè "si fa una ploguda forta, l'impacte de la gota fa que la terra se'n vagi a les capes baixes i es perdi terreny fèrtil", explica Serra. Per evitar que els caragolins colonitzin les soques dels arbres joves i protegir la terra de l'erosió, els experts recomanen mantenir la vegetació arran del sòl o segar per carrers, deixant espais amb cobertura vegetal i d'altres sense. D'altra banda, fonts de la Conselleria d'Agricultura diuen que desconeixen aquest fenomen.

A l'hivern, els caragolins s'enterren per fer la posta i, quan arriba la primavera, els ous eclosionen i surten. Segons Apaema, els mol·luscs terrestres (llimacs, caragolins i cornets) presenten el seu màxim d'activitat a partir de maig i fins a finals de juny. Aquest fet coincideix amb les brotades d'alguns arbres fruiters dels quals els caragolins en frenen el desenvolupament vegetatiu perquè s'enganxen a la part tendra i aprofiten la humitat que hi circula. "Així no arriba tota l'aigua que anava a la brotada. Un que té els arbres surats no s'ha de preocupar per res, però a un arbre petitó n'alenteix el creixement i el mateix pes dels caragolins el vincla", observa Serra. A més, també sequen la fusta més tendra i provoquen ferides a l'epidermis de les branques. Malgrat això, Pichenot assenyala que encara que provoquin ferides a l'escorça , "no es mengen les fulles, ni els fruits i el mal que fan no és important". "En el nostre cas, tampoc no hem notat que hagin influït en el creixement de l'arbre", afegeix.

Encara que a Facebook moltes persones anuncien que tenen "plagues de caragolins" i cerquen solucions per erradicar-les, Pichenot assegura que "no és un problema major". "És una plaga secundària. L'èxit del conreu no depèn de la presència dels caragols", remarca. No obstant això, alguns usuaris de la plataforma denuncien que "els caragolins han mort un parell d'arbres".

Alguns dels recursos emprats per resoldre el problema són la llana com a barrera perquè no ascendeixin, les làmines de coure, el sulfat de ferro i la cendra al voltant de la soca, entre d'altres.