El sector primari dissenyarà un pla estratègic per a l'agricultura de la pròxima dècada a les Balears
Els pagesos reclamen el suport dels partits polítics per afrontar la greu crisi del camp
PalmaLes associacions agràries de les Balears treballaran amb la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural en un pla estratègic de l'agricultura de les Balears per als propers deu anys, segons ha informat Europa Press. Representants de les organitzacions agràries UPA-AIA Illes Balears, Unió de Pagesos de Mallorca, Cooperatives Agroalimentàries i Asaja Balears s'han reunit aquest dijous amb el conseller d'Agricultura, Joan Simonet, i amb representants dels grups parlamentaris per traslladar els problemes i les necessitats dels agricultors. A més, deu tractors s'han desplaçat des del polígon de Son Fusteret fins a la Conselleria.
El president d'Asaja, Joan Company, ha indicat que aquest document es durà després al Parlament i que inclourà aspectes com el relleu generacional i la creació d'una estructura legal amb finançament perquè els pagesos puguin mantenir la seva activitat amb una agricultura "sostenible econòmicament, mediambientalment i socialment".
Malgrat que es tractarà d'un pla específic per a les Balears, la seva base seran les polítiques europees, encara que s'haurà de tenir en compte la insularitat. "Els agricultors balears necessiten un marc legislatiu d'origen per passar a un marc legislatiu de les Illes, que abasti la insularitat de les Balears", ha dit el president d'Asaja.
El president d'Unió de Pagesos, Sebastià Ordines, ha explicat que l'acte d'aquest dijous ha estat "simbòlic" i ha fet referència a problemes com la burocràcia administrativa i el retard amb les ajudes, amb expedients del Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Balears (Fogaiba) pendents de resolució des de fa tres anys. "No pot ser que hi hagi expedients de fa tres anys a la Conselleria, sense que els beneficiaris en sàpiguen res, i no es pot consentir que les ajudes per la sequera no es resolguin el mateix any i s'hagi d'esperar molt de temps", ha remarcat.
Ordines també ha lamentat que només un 15% dels productes que es consumeixen a Mallorca és local i ha demanat un tracte diferencial per als productes de les Balears enfront dels de la Península i Europa. Una altra reivindicació és que les Illes tinguin el mateix rang d'ajudes de la Unió Europea que les illes gregues.
Per la seva banda, Company, també ha criticat la burocràcia "excessiva", tant a escala estatal com europea, i ha demanat una disminució i flexibilització de la normativa que han de complir els agricultors.
Cal recordar que per a dilluns s'ha convocat una tractorada, amb més de 150 tractors, per reivindicar "justícia" per al camp i els pagesos. Els tractors partiran des de diferents punts de la Part Forana i arribaran fins al centre de Palma, amb l'objectiu d'arribar fins a la Delegació del govern espanyol per criticar la "inacció" de les institucions públiques.
Sobre aquesta mobilització, la representant de Cooperatives Agroalimentàries de Mallorca, Jerònima Bonafé, ha indicat que es manté perquè és "un dia per visibilitzar el sector", que "va ser molt necessari durant la pandèmia", malgrat que ara "està una mica oblidat". També ha demanat disculpes a la ciutadania per les molèsties que ocasionarà la tractorada, que servirà per recordar que "sense el sector primari no es menja".
La secretària executiva d'UPA-AIA, Joana Mascaró, ha reivindicat que les Balears necessiten "producte local i sobirania alimentària" perquè la gent es queda sense productes quan passa alguna cosa, com es va poder comprovar durant la pandèmia. "Sembla que els polítics comencen a entendre això, i també demanam a la societat que ho tingui en compte i compri més producte local", ha afegit.
Complir les normes de la UE
Per al sector és innegociable que els productes importats de tercers països compleixin les normatives internes de la UE. "Europa no pot ser un mercat regulat per a la seva producció, però totalment desregulat per als productes que entren de fora", ha assenyalat Company, a més de subratllar que els efectes del canvi climàtic i la sequera minven la capacitat productiva del camp mallorquí.
Les entitats agràries demanen una flexibilització i ampliació de la Política Agrària Comuna (PAC) i unes assegurances agràries que facin front als nous reptes.