El futur del palau de congressos mira cap a la gestió pública

Palma“Algú s’ha plantejat alguna vegada donar a un explotador privat la gestió de l’aeroport de Palma? No, perquè és una infraestructura estratègica, pagada amb doblers públics i sobre la qual es vol garantir una gestió centrada en el bé comú i la seva reversió social. Idò, amb al palau de congressos, salvant les distàncies, ara s’ha de fer el mateix plantejament”. Qui fa la reflexió és el gerent del palau de congressos, Josep Sintes, que en aquests moments elabora els plans de viabilitat a partir dels quals els responsables polítics decidiran després el model d’explotació. Una decisió que marcarà el futur d’aquesta infraestructura.

A Sintes li surten els comptes fets fins ara per fer-ne una gestió pública que sigui rendible econòmicament i, també, socialment. Amb l’obra a punt d’acabar-se després de gairebé deu anys de treballs i una inversió pública al voltant dels 130 milions d’euros, l’Administració necessita mostrar a l’opinió pública que un palau de congressos que ha suposat aquest cost en temps de crisi servirà per a alguna cosa més que per fer congressos i que, més enllà de la rendibilitat econòmica que reporti aquesta activitat i la de l’hotel annex, tindrà un ús del qual també pugui gaudir la ciutadania. Una concessió totalment privada no permetria fer-ho així.

Amb les mans lliures després d’anul·lar aquesta setmana l’anterior procés d’adjudicació al grup Barceló -aconseguia una explotació privada fins a l’any 2052 de tot el complex i es reservava una opció de compra sobre l’hotel per tan sols 40,5 milions d’euros-, l’actual Administració valora ara assumir de manera directa l’explotació del palau de congressos. L’altra opció damunt la taula és tornar a treure a concurs la concessió privada de tota la infraestructura, una fórmula fallida en els seus intents fins ara, encara que l’hotel en cap cas es vendria i sempre es concediria en règim de lloguer.

L’alternativa d’apostar per la gestió pública del palau no s’havia plantejat seriosament fins ara. El projecte, des del seu polèmic origen sota el mandat de Jaume Matas, s’enfocà sempre cap a una explotació privada. La fugida de les empreses promotores, amb el grup Barceló al capdavant, obligà finalment les administracions a assumir el cost de la construcció en plena crisi. Amb grans dificultats per trobar finançament i amb moltes veus crítiques que optaven per abandonar la idea a mig fer, es descartava que l’Administració n’assumís després també la gestió. Tanmateix, els intents per treure-la a concurs han estat fallits.

Hi ha inconvenients

En qualsevol cas la decisió no es prendrà fins que el gerent no acabi els seus plans de viabilitat i els presenti al consell d’administració de la societat Palau de Congressos, participada al 50% per l’Ajuntament de Palma i el Govern. Encara que a Sintes li surtin els comptes, els responsables polítics encara no han prés la decisió perquè també veuen inconvenients en el model de gestió pública. “Jo sé que nosaltres ho faríem bé, però després d’un canvi de Govern em preocupa que no es fes una bona gestió o hi hagués un cert descontrol en l’organització o en la contractació de personal”, resumeix sobre això la regidora Joana Maria Adrover, presidenta de la societat.

El gerent, per la seva part, intenta combatre aquesta idea proposant una estructura administrativa reduïda que permetés l’entrada de professionals del sector i funcionàs d’una manera més àgil. Calcula que només seria necessària la contractació d’entre 10 i 15 treballadors per a l’explotació del palau, mentre que la resta de serveis s’externalitzarien. Sintes insisteix que aquest model no només s’autofinanciaria, sinó que donaria beneficis a l’Administració pública.

Al marge d’això, però, els actuals responsables també contemplen el possible desgast polític que representaria assumir la gestió directa del palau. Mentre que amb una concessió privada l’Administració es deslliga des d’aquell moment de l’explotació i passa a percebre un cànon, de l’altra manera es veuria obligada a assumir a curt termini un nou cost per a la posada en marxa de la infraestructura, encara que la rendibilitat prevista no seria efectiva, com a mínim, fins al final d’aquest mandat.

Sense desviació pressupostària

A l’espera de prendre la decisió abans de final d’any, la rentada d’imatge al palau de congressos ja ha començat amb les visites guiades per als ciutadans. A favor de la gestió pública, també es recorda que en cap cas es tracta d’un altre Palma Arena. Més enllà de l’ús que tindrà una vegada acabat, el cost de construcció de tota l’obra, incloent-hi el palau i l’hotel, només s’ha desviat fins ara 2,1 milions dels 105,9 de previstos inicialment, sense comptar l’IVA. Es tracta d’un sobrecost que no arriba al 2% del total, un marge molt inferior al que es produeix de mitjana en l’obra pública.