Palma abans del cop d’estat
El 3 novembre de 1933, el contrabandista, polític i empresari i mallorquí Joan March Ordines va fugir del penal d’Alcalá d’Henares amb l’ajuda de la direcció
Rebobinant la nostra biografia ens adonam que no hem d’oblidar una sèrie de fets que varen passar molt de pressa i que varen ser determinants. El 3 novembre de 1933, el contrabandista, polític, empresari i banquer mallorquí Joan March Ordines va fugir del penal d’Alcalá d’Henares amb l’ajuda de la direcció. En la seva estada a la presó vivia com un rei.
Un parell de setmanes més tard, la dreta va guanyar les eleccions generals. A les Balears, Joan March va ser el candidat més votat i va treure l’escó al Congrés de Diputats.
El 13 de desembre del mateix any, Emili Darder i Cànaves esdevenia batle de Palma. Substituïa Josep Tomàs Renteria, destacat dirigent del Partit Republicà Federal de Mallorca.
Al cap de tres mesos, el 24 de març de 1934, Joan March tornava del seu exili francès per prendre possessió de l’acta de diputat.
No feia ni sis mesos que havia fugit de la presó quan Joan March tornava a ser un ciutadà lliure, sense causes pendents i amb més poder i fama que mai. D’aquella època és la cèlebre frase del ministre d’Hisenda Jaume Carner: “O la República sotmet March, o March sotmetrà la República”.
Una vegada retornat a Espanya i recobrada la plena llibertat, Joan March va començar a intensificar les relacions amb la dreta i va donar suport econòmic a la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), liderada per José María Gil Robles. Una de les ajudes més conegudes va ser el finançament de les operacions del trasllat del general Franco de les Illes Canàries al nord d’Àfrica amb el famós avió Dragon Rapide. Aquesta inversió estratègica li donaria molt bons rendiments en el futur. Joan March es guanyaria el sobrenom d’“el banquer de Franco”.
Tota aquesta dinàmica política tenia lloc en el context internacional dels anys trenta, una dècada molt convulsa. Els Estats Units estaven en procés de forta depressió econòmica a causa del Crac del 29, que va arrossegar els països europeus, sobretot Alemanya, la qual reaccionaria amb el nazisme i Adolf Hitler aconseguiria el poder a principi del 1933. A Itàlia, el feixista Benito Mussolini també s’havia consolidat. Als Estats Units, l’economia es va començar a recuperar amb inversions públiques en grans infraestructures. Alemanya va créixer a través d’una economia de guerra. A la Rússia soviètica, Stalin consolidava el seu poder amb una economia centralitzada i col·lectivista.
En aquesta conjuntura internacional s’estaven enfrontant les dues maneres d’entendre la modernitat: el liberalisme i l’igualitarisme. A Espanya, el règim democràtic de la Segona República (1931-1936) va suposar la conquesta de les llibertats polítiques, entre les quals destaca el sufragi universal. Però, des del principi, aquesta llibertat estava amenaçada contínuament pels extremistes d’esquerra i de dreta. La Guerra Civil espanyola es pot considerar una encarnació de la pugna entre les forces més totalitàries que operaven en el context internacional: comunisme contra feixisme.
