Palma, dues dècades sense noves escoles ni instituts

PalmaIES La Ribera i CEIP Cas Capiscol. Aquests són els darrers dos centres públics que es varen construir a Palma, el 2003 i 2005, respectivament. Des de llavors, la població escolar de 0-4 anys ha baixat en 1.958 infants, hi ha 2.203 alumnes més d’entre 5 i 9 anys i 2.548 joves més d’entre 10 i 14, segons les dades de la primera versió del Pla d’infraestructures educatives, que ha dissenyat la Conselleria d’Educació encapçalada per Antoni Vera i que encara es pot modificar. La població escolar ha augmentat en general, però els centres no ho han fet. Actualment, a Palma hi ha 22 instituts (IES), 42 escoles (CEIP) i quatre escoles-institut (CEIPIESO).

El problema principal d’espai es concentra als instituts, assenyala l’exdirector general de Planificació, Ordenació i Centres del Pacte, Antoni Morante. Les dades de la Conselleria d’Educació indiquen que tenen ràtios mitjanes de 25,06 a ESO i de 26,56 a Batxillerat. El nombre màxim d’alumnes a l’aula que permet la normativa és de 30 i 35, respectivament. Ara bé, els docents consultats assenyalen que la vulnerabilitat dels alumnes de les Balears fa que, encara que no s’arribi a les ràtios màximes, la gestió dins de classe sigui molt complicada. Des del 2009 fins ara sí que s’han ampliat l’IES Josep Sureda i Blanes i el CEIPIESO Pintor Joan Miró i ara està en procés, precisament, l’ampliació de l’IES La Ribera.

Cal dir que l’any 2023 es va inaugurar un institut, el del Centre de Tecnificació Esportiva de les Illes Balears. Però és un centre destinat als alumnes esportistes federats, d’alt nivell, i hi poden anar joves d’arreu de les Illes. Per tant, no soluciona el problema de Palma. Morante explica que el seu equip va tenir la voluntat de fer instituts a Ciutat, però els problemes varen ser diversos. “Quan vàrem arribar ens vàrem trobar que en tota la legislatura 2011-2015 no s’havia fet cap intervenció a cap centre. Els primers quatre anys els vàrem destinar a reformar escoles i instituts”, exposa.

Un altre contratemps va ser la dificultat per trobar solars urbanitzables. “La política habitual en infraestructures és que els ajuntaments cedeixen els solars i Educació construeix”, assenyala. “El tema és que a Palma mai no s’ha fet una planificació urbanística, ni planificació d’equipaments, i després tens un problema. Disposes de solars per fer-hi edificis, però no tens escoles. Teníem capacitat per aixecar centres, però no podíem per falta d’espais”, diu. Aquesta situació es va donar malgrat que el PSOE també governava a Cort i era del mateix color polític que el Govern. Entre 2016 i 2023 es va ampliar el CEIP La Casa Blanca i es va projectar el CEIP Femu, ara en execució. També es varen reformar 42 centres i es va deixar en diferents estats de tramitació l’ampliació de l’IES La Ribera, de l’IES Ses Estacions (ara en licitació) i del nou IES Son Ferriol.

Els instituts de la zona B de Palma, que inclou les barriades de Camp Redó, Son Sardina i Cas Capiscol, són els més afectats pel dèficit d’infraestructures. “L’IES Josep Maria Llompart està a una de les zones amb més pressió demogràfica, perquè s’hi aixequen nous edificis, es fan nous CEIP, però no instituts”, exposa Jaume Salvà, director del centre. El problema vindrà quan el CEIP Femu, ja en construcció i amb una capacitat de 675 alumnes, s’acabi. “Hauran d’anar a l’institut i ens els enviaran als instituts que ja estan saturats: Madina Mayurqa, Joan Maria Thomàs, el Josep Maria Llompart i Son Pacs”, explica.

Quatre barracons i cap espai comú

Al Son Pacs ja tenen les ràtios màximes, almenys a primer d’ESO, amb 30 alumnes per aula. “De vegades són 27, perquè la Conselleria ens n’envia menys per compensar que en tenim molts amb Necessitats Educatives de Suport Específic (NESE). Però quan han de reubicar nouvinguts, jo sé que acaben pujant a 30”, lamenta el director, Antoni Tornero. La situació al centre, construït l’any 1981, no és la idònia. Té quatre aules en barracons, ha hagut de suprimir els espais dels departaments didàctics per posar-hi aules i els claustres i reunions s’han de fer en un espai polivalent. Son Pacs té més de 800 alumnes i en rep de 12 escoles diferents.

En el Pla d’infraestructures la Conselleria preveu una intervenció a Son Pacs a mitjà termini. “Necessita més espai. Se’n preveu una reforma integral. S’ha de construir un centre nou al costat de l’actual per a ESO i Batxillerat. En segona fase s’han de remodelar antigues instal·lacions per a FP”, diu el document. Pel que fa al Llompart, en preveu la reforma, però a llarg termini. El director d’aquest centre assenyala que l’edifici té deficiències importants. “Més enllà de tenir 1.460 alumnes, que fan que comenci a ser pràcticament ingovernable; la nostra façana fa pena, perquè ha perdut protecció; quan plou l’aigua es filtra, els pilars de ferro s’inflen i després s’haurà d’intervenir perquè l’edifici cau”, exposa Salvà. La imatge que es troben alumnes i professors en arribar al centre no és agradable. “El primer que veus és una porxada rovellada i després unes portes d’alumini dels anys 80 aguantades amb unes cadenes perquè quedin obertes”, apunta. Així i tot, assegura que el seu institut és dels que millor estan de la zona, tot i que a Batxillerat té grups amb 34 alumnes –el màxim són 35.

L’ARA Balears ha sol·licitat a la Conselleria parlar amb algun responsable d’infraestructures, per analitzar l’estat dels centres, els plans previstos i l’impacte pedagògic de treballar en edificis vells i en mal estat. A hores d’ara, Educació subratlla la necessitat de millorar els resultats acadèmics perquè les Balears estan a la coa. Ara bé, la Conselleria ha ignorat el requeriment d’aquest mitjà. El Pla d’infraestructures preveu construir tres instituts i ampliar-ne cinc els pròxims 10 anys, mentre que projecta aixecar 11 escoles i ampliar-ne vuit. Val a dir que no tot són intervencions generals, sinó que n’hi ha que són per incorporar-hi aules per a les etapes 0-3 i per 0-6.

Un dels centres on també es vol intervenir a mitjà termini és el CEIP Jafudà Cresques, a Pere Garau. El centre data dels 60. La directora és Aina Picó i té una perspectiva històrica de com s’ha arribat a la mala situació de les infraestructures de Ciutat. “Durant molts anys s’han passat la pilota entre la Conselleria i l’Ajuntament, i això ha provocat que molts centres no es fessin”, assenyala. El Jafudà té necessitats urgents, com un nou trespol per al pati, perquè l’actual és dels anys 80, i els banys d’un dels edificis, que són dels 60. A Pere Garau –la barriada més poblada de Palma– hi ha dues escoles d’Atenció Preferent, una classificació que implica ràtios més reduïdes. “La diferència d’infants acaba a les concertades”, lamenta Picó.

Com afecta fer feina en aquests contextos? Els directors consultats subratllen que no és el mateix treballar amb 25 alumnes per aula avui dia, que fer-ho fa 20 anys. “La vulnerabilitat dels joves ha augmentat moltíssim, a més de les dificultats. Tenc aules de 30 estudiants on 15 són NESE, i s’hi suma l’arribada constant de nouvinguts, que suposen una dosi extra de feina en un context precari”. “El centre no és un espai amable visualment on alumnes i professors es puguin sentir a gust”, explica Salvà. En el cas del Son Pacs, la manca d’espais és un dels principals problemes. “L’ambient no és gens adequat”, diu el director.

La pressió demogràfica de la zona Palma B és tal que entre els quatre instituts de la zona s’alternen per acollir una cinquena línia. És a dir, si el curs actual comença un cinquè primer d’ESO a l’IES Joan Maria Thomàs, el següent ho farà al Madina Mayurqa i així successivament. Quan la promoció acaba, en comença una altra. La saturació s’agreujarà quan s’acabi el CEIP de la Femu, a l’espera que s’ampliïn l’IES Joan Maria Thomàs (que té barracons), el Son Pacs i es construeixi el nou institut Palma B.

A més del dèficit d’infraestructures educatives, caldrà valorar quin impacte té el tancament de l’IES Politècnic. Segons el seu director, Francisco Javier Caparrós, suposarà la supressió de 300 places entre ESO i Batxillerat. “S’augmentarà la pressió sobre l’IES Ramon Llull i, sobretot, se’n beneficiaran les concertades de la zona”, assenyala. El Ramon Llull ja té unes ràtios altes d’entre 25 i 27 alumnes a ESO i 30 a Batxillerat. Tot en un edifici amb espais molt limitats. “Mentre no es millorin les ràtios d’alumnes serà impossible millorar el sistema educatiu de les Balears, per molt que els polítics s’omplin la boca i ens comparin amb Castella i Lleó. No és comparable. Per res”, sentencia Salvà.