Per què a Palma no hi ha grans parcs com el del Retiro?

PalmaSevilla i Madrid, amb uns estius semblants als de Palma, disposen de grans jardins arbrats com el de María Luisa o el Retiro. Per què Palma no té cap gran parc arbrat? Per a Imma Gascón, enginyera agrònoma, vicepresidenta de l'Associació Espanyola d'Arboricultura i actualment en excedència de l'Ajuntament de Palma, on ha estat 17 anys responsable del Servei de Parcs i Jardins, la resposta és clara: "Palma és una ciutat de tradició de patis i d'horts, amb molta d'ombra en carrers petits, i que en els anys 60, amb un exercici urbanístic bestial, no va pensar en parcs històrics".

Amb un canvi climàtic innegable, els arbres grans als nuclis urbans adquireixen un paper destacat perquè "l'ombra que aporta un arbre gran pot generar diferències de temperatura de fins a deu graus centígrads", assegura Gascón. "S'ha de tenir en compte que l'asfalt i altres materials acumulen calor del dia que s'allibera durant la nit i això converteix els vespres en situacions tòrrides males de suportar i amb efectes sobre la salut de les persones", afegeix. Per això, l'experta defensa carrers arbrats als nuclis urbans, que contribueixen a pal·liar els efectes del canvi climàtic.

Mantenir, ampliar i coordinar

El repte a Palma, ara mateix, és millorar la cobertura d'ombra dins la ciutat, però també controlar el bon estat dels arbres existents. "Créixer en nombre és important, però encara ho és més millorar en qualitat", afirma l'agrònoma. De fet, una de les principals dificultats que presenta la gestió dels arbres urbans és la inversió que necessiten. Com explica gràficament l'experta, "el verd demana pa des del primer dia i en demana més en els primers anys de consolidació, i això juga en la seva contra".

Actualment, hi ha una ordre ministerial d'infraestructures verdes que convida les administracions a fer un inventari i els dona tres anys per fer-ho. Això ha impulsat molts d'ajuntaments a fer aquesta feina. "És una bona notícia", apunta Gascón, que troba a faltar la posada en marxa de plans que coordinin les infraestructures verdes des d'una perspectiva supramunicipal. "En aquests moments no hi ha un inventari d'arbrat autonòmic, la informació existeix només a escala municipal i no és pública", afegeix.

Entre els motius d'aquesta falta d'atenció cap a l'arbrat urbà es troba, creu Inma Gascón, que, fins ara, era considerat un element d'ornament o d'estètica, però "els estudis mostren que la presència d'arbrat urbà i d'elements verds en les ciutats tenen efectes significatius i rellevants sobre la salut dels seus habitants".

Paciència i futur

Un dels aspectes que costa més de gestionar és la paciència. "Hem de plantar per al futur, perquè els gaudeixin els nostres fills, perquè si ara gaudim dels arbres del Born és perquè algú els va plantar petits al seu moment". Per a l'especialista, fins ara hem estat acostumats a dissenyar les ciutats partint dels cotxes i les seves necessitats, i ha arribat l'hora que l'arbre guanyi més protagonisme. "I la cosa seria aprofitar les situacions de transformació de la mobilitat, com la creació de zones de vianants, per incorporar més arbrat i metodologies d'aprofitament de l'aigua de pluja".