Palma "no tolerarà la intolerància"

PalmaAquest dissabte, 24 de febrer, Dia del record de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, l'Ajuntament de Palma ha celebrat un acte al Mur de la Memòria del cementeri municipal. Hi han assistit: el batle, José Hila; el regidor d'Educació i Política Lingüística, Llorenç Carrió, i membres de la corporació municipal. Aquesta efemèride coincideix amb els dies que varen ser assassinats el batle de Palma Emili Darder; el d'Inca Antoni Mateu, el diputat Alexandre Jaume i l'empresari d'Alcúdia Antoni Maria Ques.

El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes; el conseller insular de Presidència, Javier de Juan; la vocal de Memòria de Mallorca, Maite Blázquez; membres de la Comissió 24F i l'investigador Pere Carrió també han acudit a l'acte. Carrió ha destacat que aquest record ha de servir per "recuperar les veus silenciades de totes i cadascuna de les víctimes d'aquella guerra injusta".

Per part seva, el batle de Palma, José Hila, ha dit que, "en un moment com l'actual, en què creixen veus que qüestionen el treball de recuperació de la memòria històrica, és important dir molt alt que no es tolerarà la intolerància". Així mateix, ha afegit que a Palma es fa feina "per reparar i dignificar la memòria de les víctimes del franquisme".

D'altra banda, el vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, ha assenyalat que el 24-F és un dia "per mantenir viva la memòria i reivindicar els valors democràtics de totes les persones que varen lluitar per la llibertat".

L'investigador Pere Carrió ha estat l'encarregat de llegir enguany el manifest. Les seves paraules han servit per subratllar la tasca i els postulats pedagògics que la República va aportar a Palma i per recordar la repressió posterior que els professors desafectes a la dictadura de Franco varen sofrir amb el cop feixista. "Al magisteri, a més de la repressió general, l'esperava una depuració professional molt ben planificada, premeditada i sistemàtica", ha lamentat Carrió en el manifest. "La depuració va començar l'any de la guerra i no va acabar fins al 1975, amb la mort del dictador. El que es pretenia era eliminar tothom que no fos addicte al nou règim instaurat mitjançant la força de les armes", ha afegit. D'acord amb les recerques de Carrió, dels 142 mestres que hi havia a la ciutat de Palma, 44 varen ser depurats (30 homes i 14 dones).