Palma recupera la memòria de 14 ciutadans víctimes del nazisme

Catorze ciutadans de Palma que varen ser víctimes del nazisme ja tenen una pedra a Ciutat en honor a la seva memòria. El maig passat, l’Àrea de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística va iniciar, en col·laboració amb l’escola Monti-sion, la recerca d’aquells ciutadans nascuts o que visqueren a Palma que havien estat presos en camps de concentració nazi. D’aquesta manera, es traslladava a Ciutat el projecte Stolpersteine, el qual ha permès localitzar i documentar el nom de les 14 víctimes.

Des d’aquest diumenge, aquests ciutadans tenen un Stolpersteine, una pedra, a Palma, per recordar la seva memòria. Stolpersteine significa 'pedra o llambordí per travelar' i és un monument dispers que s’estén per tot Europa en memòria de les víctimes del nazisme.

Les pedres s’han posat incrustades a les voreres davant el darrer lloc on va viure, estudiar o treballar la víctima abans de ser arrestada i deportada als camps de treball. Les plaques de bronze que s’han instal·lat són una idea de l’artista alemany Gunter Demnig, que aquest diumenge les ha col·locades a Palma durant tot el matí. Deminig ha estat acompanyat pels familiars dels homenatjats; el regidor de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística, Llorenç Carrió; la coordinadora general de Cultura, Francisca Niell; el director de Monti-sion, Rafel Barceló Tomàs; la cònsol d’Alemanya, Sabine Lammers, i alumnes de Monti-sion, entre d’altres.

Acte emotiu

L’acte ha començat a la Vileta i ha acabat a la plaça de la Pescateria, on s’han col·locat set pedres en record de set persones de les quals no s’ha pogut comprovar on visqueren. En aquest punt, el batle de Palma, Antoni Noguera, ha afirmat que l’acte “ha estat un exercici de reparació, de dignificació i de justícia històrica d’aquelles persones que dedicaren la seva vida als valors de la democràcia”. “La memòria històrica es planteja perquè és necessari que tot allò que va passar no torni a succeir. Entre tots i totes hem de posar fi als missatges que varen ser brou de cultiu del franquisme”, segons Noguera.

El regidor de Cultura ha recordat les paraules de Montserrat Roig, qui va dir que “si hi ha un acte d’amor, aquest és el de la memòria”. “Avui feim un acte d’amor per recordar unes persones que foren víctimes per partida doble, pel franquisme i pel nazisme. En recuperam els noms i recordam que lluitaren per la llibertat de tots nosaltres”, ha dit Carrió.

Mentre Gunter Demnig instal·lava la Stolpersteine, ha sonat 'El cant dels ocells', de Pau Casals. L’acte s’ha tancat amb 'L’himne de l’alegria' i 'La Balanguera'.

Les víctimes

Les víctimes que han rebut homenatge aquest diumenge han estat:

• Miquel Navarro (la Vileta): el febrer del 1939, després de fugir de l’illa de Menorca, arribà a Catalunya, on travessà la frontera cap a França. Just després fou empresonat per l’exèrcit francès i enviat a un camp de treball de França. Després, passà a mans de l’exèrcit alemany, que el va enviar a un camp de treball a Alemanya. De cap dels dos camps es coneix el nom. Després de l’alliberament el 1945 visqué a Tolosa (Guipúscoa), fins que el 1953 tornà a Palma.
• José M. Aguirre Salaberria (Son Roca): va néixer el 1919 i va ser deportat el 1940 a Mauthausen-Ebensee, d'on fou alliberat.
• Jaume Rebassa (Son Espanyolet): va néixer a Palma el 1889. Sindicalista, polític i sabater, va passar per diferents presons quan fugia de Mallorca, també va estar en camps de concentració italians. L'any 1943 va ser enviat a Flossenbürg i, després, a Buchenwald, on va morir.
• Rafel Xamena (el Jonquet): va arribar a Mauthausen el 3 d’abril de 1941 procedent de l’Stalag XII D de Trier. Va portar la matrícula 3.896. Va ser traslladat a Kommando de Gusen el 30 de juny de 1941, on li imposaren el número 13.057. Va morir el 1941 al camp de concentració.
• Josep Marí Juan (Puig de Sant Pere): la seva família es va traslladar a Palma des de Cuba, on havien emigrat des d’Eivissa durant els anys 20 del segle XX. Va ser capturat el 1944 quan lluitava contra el nazisme. Va estar als camps de Meissen i Chemnitz. Va ser alliberat.
• Eugenio Balduz Asensio (Sant Jordi): nascut el 1919 i deportat el 1940 a Mauthausen, on va ser alliberat.
• Josep Roy Ribas (Centre Històric): nascut a Palma el 1912. Va ser deportat a Mauthausen el 1941 i després el varen traslladar a Gusen el 1941, on va ser assassinat.

A la plaça de la Pescateria s’han col·locat les pedres següents:

• Antoni Ensenyat: nascut el 1900 a Palma. Fou membre de la Resistència. Va ser deportat el 1944 a Flossenbürg i, després, a Buchenwald, on va ser alliberat.
• Pere Mayol Martorell: nascut el 1908 a Palma. Quan va passar la frontera amb França va ser detingut i enviat al camp de Barcarès. Fou empresonat a Dachau el 1943 amb la matrícula 48.911. Va ser alliberat el 1945.
• Manuel Molina Martí: va néixer a Palma el 1943. Va arribar a Mauthausen el 29 d’abril de 1941. Després anà a Gusen, on va ser assassinat el 1941.
• Gabriel Mora Mas: nascut el 1908 a Palma. Va ser deportat a Mauthausen el 1940, on se li va posar el número 5.041. Va ser alliberat el 1945.
• M. Oliver Socias: nascut a Palma el 1898. Va ser enviat a Mauthausen el 1941 i traslladat a Gusen el 1941, on va ser assassinat el 1941.
• Pasqual Mora Bellafont: va néixer a Palma el 1917. Es va exiliar a França. Va estar al camp de Barcarès, a Jersey i a Fort Régent. Fou alliberat el 1945.
• Guillem Torrens Sastre: nascut a Palma el 1918. Va arribar a Mathausen el 1941. Fou alliberat el 1945.