PalmaAls anys vuitanta la ciutat antiga tenia alguns punts negres. Precisament, eren els barris més antics i populars, com ara el Jonquet, la Calatrava i la Gerreria, els que estaven necessitats d’una rehabilitació integral com la del Puig de Sant Pere. L’abandonament d’algunes cases i l’envelliment natural dels ciutadans havia donat peu que s’hi instal·lassin tot tipus de personatges, gent jove alternativa, bars diferents i també traficants de droga. Primer amb marihuana i després amb heroïna.
Aquest fenomen, juntament amb el mal envelliment de moltes cases d’aquests barris, va provocar una demanda ciutadana de rehabilitació arquitectònica, social i econòmica de tota la ciutat antiga. Amb el nou PGOU del 1985 es varen posar en marxa els PERI dels barris antics, seguint les passes del pla del Puig de Sant Pere que s’havia fet els anys setanta, com bé ens explica Joana Roca a la seva entrevista amb Itziar González i als diferents articles que tractà sobre el tema. També varen ser els anys en què va néixer l’entitat cultural ARCA (1987) amb l’objectiu de protegir el patrimoni arquitectònic, així com revitalitzar els centres antics de les Balears.
Els projectes d’aquests altres barris degradats es varen desenvolupar més tard, en contextos polítics i econòmics diferents i, per tant, els resultats varen ser diferents. El de la Calatrava es va aprovar durant el mandat socialdemòcrata, però va avançar amb el govern del Partit Popular, més favorable a les polítiques urbanístiques protagonitzades pel mercat i de tall neoliberals que venien d’Europa. Aquestes polítiques de rehabilitació, com veurem més endavant, potenciaven l’ús comercial i turístic per damunt del residencial. Així ho entén Jaume Franquesa en el seu estudi antropològic sobre la Calatrava: “El principal objectiu dels plans de reforma urbanística havia de passar a ser la creació d’oportunitats de plusvàlua immobiliària”.
El projecte de la Gerreria, segons ens explica Marc Morell, va ser el model precursor de l’urbanisme neoliberal a Ciutat de Mallorca: “A la fi dels anys setanta i principi dels vuitanta l’heroïna va fer acte de presència i la seva venda i consum es va barrejar de manera irregular amb la prostitució, que ja imperava a la zona des de feia dècades, transformant-se així en el que es coneixeria com a Barri Xinès (o simplement Barri), un entorn construït al voltant d’unes activitats considerades il·lícites, però sobretot al voltant de l’estigma que les acompanyava (i encara avui acompanya)”.
El barri del Jonquet tenia una personalitat pròpia. Havia tingut una activitat molinera, essent la imatge dels molins la que més el va caracteritzar i popularitzar. De sempre també havia estat un barri de pescadors i de treballadors de la mar. Com en els altres barris, les activitats originals varen anar desapareixent, els habitatges es degradaven i les discoteques instal·lades als molins introduïren un ús pertorbador. El PERI del Jonquet es va aprovar inicialment el 1985 i d’una manera més operativa el 1989. Aquest Pla Especial s’assemblava molt al del Puig de Sant Pere, tant en les solucions proposades com en els condicionants especulatius als quals s’enfrontava. La part central del barri es troba flanquejada per dos espais bastant buits: la zona dels Rentadors i la zona de Mar i Terra. El Pla Especial va plantejar dues unitats d’actuació amb una edificabilitat molt moderada, que no satisfeia les propietats d’ambdues zones, ja que la seva pretensió era continuar la tipologia del passeig Marítim, motiu pel qual des del principi varen intentar modificar el pla aprovat.
Des d’aleshores ha passat per moltes incidències socials i polítiques, debats públics sobre el nombre d’habitatges i nombre d’aparcaments que s’hi volien fer. El Jonquet va ser declarat pel Consell Insular de Mallorca Bé d’Interès Cultural (BIC), en categoria de conjunt històric el desembre del 2009. El Pla Especial de Protecció del Jonquet (PEP) aprovat inicialment el 2014, va ser informat amb deficiències pel servei de patrimoni del Consell Insular de Mallorca. Després d’un llarg procés, el Pla va ser aprovat definitivament a final del 2020. En qualsevol cas, el Pla Especial de Reforma Interior del Jonquet del 1985 era més proteccionista, tant des del punt de vista del patrimoni arquitectònic com del paisatgístic, que l’actual PEP del Jonquet redactat per l’Ajuntament de Palma.
