Jaime Martínez: "Palma sobretot és incívica"

PalmaNomés queda pensatiu quan li demanen si els toros són un espectacle apte per als infants, i es pronuncia assegurant que això ho han de decidir els pares. Jaime Martínez (Palma, 1971) ha passat el primer any de mandat bregant amb les exigències de Vox, després de firmar un acord programàtic amb l'extrema dreta. Diu que el seu discurs sobre el turisme no ha virat, però el cas és que abans de les eleccions mai no va plantejar mesures com prohibir el lloguer turístic a qualsevol nou habitatge de la ciutat –no només pisos–, que ara sí que espera dur a terme.

Heu arribat al primer any de mandat amb el suport extern de l’extrema dreta. Fins a quin punt us ha condicionat el vostre company de viatge? Ha estat més complicat del que pensàveu?

— Governar en minoria és un esforç més intens. El mes de setembre es va signar un acord programàtic de 95 punts, i gairebé tots ells estaven en el programa del Partit Popular. En aquests moments, jo parlaria de normalitat i d’un govern autònom. És veritat, condicionat a una sèrie de compromisos que són públics i transparents. El pacte s’està complint i això em permet tenir un equip de govern estable.

“És moment que el sector públic s’impliqui en la reindustrialització del sector turístic”; “S’han de dur a terme polítiques necessàries per aconseguir que Palma sigui la capital mundial del turisme”. Són compromisos del vostre programa electoral. També hi ha la creació d'una oficina del lloguer turístic. Ara plantejau mesures per limitar el turisme a Ciutat. Què ha provocat aquest canvi de discurs?

— Va en la mateixa línia. Segons quins punts, són molt abstractes. Sempre vaig dir que Palma havia de ser la capital mundial del coneixement turístic. Que som una destinació especial i ben posicionada a escala mundial és obvi. Havíem de donar una passa més: capital mundial de la innovació, del coneixement turístic, de valorar la indústria. I això va lligat a la reindustrialització, que vol dir repensar el model. I repensar el model implica limitacions, modular l’oferta i la demanda. Pel que fa a l’oficina d’informació del lloguer turístic, ha de ser una eina per intentar eliminar i erradicar l’oferta il·legal. No m’he desviat.

Palma serà un dels epicentres de la manifestació interinsular contra la saturació del juliol, i es preveu que la protesta sigui massiva. Fa molt de temps que el malestar creix. Les institucions s’han quedat endarrerides?

— Les institucions no fan feina a la velocitat de la vida real. La ciutadania ha d’entendre que la feina que s’està fent és a mitjà i llarg termini. Per això hi hem d’estar involucrats tots. Em sembla molt bé que el ciutadà es manifesti i expliqui les seves preocupacions perquè, si no, el polític no sap cap a on ha d’anar. A les manifestacions no els donaria més importància de la que tenen, que és que això ha de canviar. El model turístic i les decisions de les administracions han de ser diferents de les que eren històricament i la societat n'ha de formar part. Però el camí no és d’avui per a demà.

Vàreu anunciar que prohibiríeu el lloguer turístic a qualsevol habitatge, pis o xalet; que limitaríeu els locals d’oci nocturn; i que els take away s’havien de fer càrrec de la neteja del seu voltant. Vàreu dir que aquestes mesures les podia fer l’Ajuntament a curt termini. Heu començat a tramitar-les? Quan s’aplicaran?

— El tema dels take away s’incorporarà a l’ordenança cívica, que en un parell de mesos ja serà aprovada. Serà d’obligat compliment tot d’una. La prohibició total del lloguer turístic i la limitació dels locals d’oci nocturn a segons quines zones s’ha de fer amb una modificació del Pla General que s’ha d’iniciar.

Independentment que es consideri ampliació o reordenació del port de Palma, l’Autoritat Portuària de les Balears preveu que hi arribin més ferris. Això implica més turistes, més cotxes, més pressió i més contaminació.

— El que s’ha fet fins ara és aturar un projecte anterior, que era d’ampliació. S'ha obert un nou ventall de possibilitats, per fer un port on la ciutat s’obri al mar. I s’han de reordenar segons quines qüestions, perquè no és lògic que la indústria pesant del port estigui davant de la catedral. El projecte que hem aturat tenia una previsió d’augmentar el nombre de creuers i la proposta que s’ha de posar damunt la taula no ha d’anar per aquí. La meva opinió personal és que la reordenació del port no ha d’incrementar ni creueristes ni passatgers. Ha d’anar cap a una altra banda i que sigui còmode quant a mobilitat i oci. Que hi hagi determinades zones d’oci implica que les puguem eliminar de la ciutat i que estiguin a un lloc on no molestin els veïns.

Quin volum hi haurà de negoci, de bars i restaurants? No hi ha el perill que s’acabi convertint en una zona elitista?

— Si realment es vol obrir la ciutat al port, si es volen delimitar segons quines zones d’oci per a les quals el passeig Marítim no és el millor lloc, lògicament hem d’aconseguir que l’oferta no sigui elitista, sinó per a tots els ciutadans. Ho tenc clar.

Per a qui han de ser les places de Palma? Entén el malestar ciutadà per l’ampliació de les terrasses dels bars?

— S’ha d’arribar a un equilibri. Lògicament, les places i els parcs han de ser per jugar i per estar, però també ho hem de compatibilitzar amb segons quina classe d’oferta, perquè a la gent també li agrada estar a una terrassa fent un cafè. Dit això, està per damunt que l’Ajuntament ha de defensar el dret dels veïns al descans i als espais públics.

El primer de juliol es posarà en marxa el que anomenau oficina de l’habitatge, que destinarà part dels recursos a l’antiocupació. Continuareu la feina contra els desnonaments? Té xifres sobre la magnitud de les ocupacions a Palma que justifiquin la necessitat d’un ens com aquest?

— Aquesta oficina d’informació de lloguer turístic, de lloguer de llarga durada, de desnonaments i antiocupació es farà amb els mateixos recursos. És una reestructuració necessària. Tenim un problema d’habitatge buit, de lloguer turístic il·legal i d’ocupació. Hi ha entorn de 300 habitatges ocupats. No només és el nombre, sinó la problemàtica que generen les ocupacions a edificis i barris. No només es defensen els drets d’un propietari, també es defensen els drets d’una comunitat. Amb la reestructuració de l’àrea, entenc que no es tocarà res.

Continuarà l’Ajuntament negociant lloguers socials amb els bancs per a les famílies en risc de desnonament?

— No es deixarà de fer res del que es feia. S'augmentaran les competències d’aquesta oficina.

Heu anunciat la construcció de 1.200 habitatges socials que gestionaran empreses privades i l’han acusat d'una nova pilotada urbanística. Creu que la gestió privada d’habitatges socials és el més adequat? Entén les crítiques pel fet de cedir solars públics a promotors privats durant 75 anys?

— Aquests solars són de propietat municipal i ho seran sempre. Això és com el centre d’interpretació del castell de Bellver. S’externalitza un servei i la propietat és municipal.

Però un negoci no és el mateix que habitatges socials…

— L'objectiu és que, abans que acabi la legislatura, pugui haver-hi 1.200 habitatges de lloguer de protecció pública i amb un preu limitat. Si al final la gestió la fa el mateix Ajuntament o un tercer, sense que l’Ajuntament perdi ni la propietat ni el control de com es lloga, a qui es lloga i el servei que es dona, no hi veig cap problema. La iniciativa privada ho farà d’una manera més àgil.

Treballareu per evitar que Monti-sion tingui un ús turístic?

— Hem de protegir l’edifici. Quant a la pregunta de si és compatible l’ús turístic en aquest indret: crec que no.

El regidor de Mobilitat va negar que l’anterior equip de govern hagués deixat cap ordenança sobre la Zona de Baixes Emissions (ZBE). Però el director general de Mobilitat ha afirmat que l’Ajuntament fa servir el que sí que va fer el PSOE. Per què es va negar l’existència de l’ordenança?

— L'esborrany d’ordenança sempre ha existit, però estava amagat en un calaix. Quan nosaltres vàrem arribar, ja no hi havia temps d'aprovar-ho perquè fos d’aplicació el primer de gener de 2024. El primer que vàrem fer va ser demanar una pròrroga. Ningú no en sabia res, no s’havien reunit per explicar-ho. Amb l'exposició pública, el que hem fet és que els veïns, les federacions i associacions en tinguin coneixement i puguin presentar al·legacions. Estarà en vigor dia primer de gener de 2025. 

S’han impedit una conferència sobre Palestina i la difusió de la figura d’Aurora Picornell a les xarxes de les biblioteques… L’Ajuntament de Palma fa servir la censura?

— De cap manera. Són dues situacions molt concretes. Una va venir després d’una carta i unes declaracions del rector de la UIB, on manifestava que no hauria autoritzat aquella conferència si hagués sabut el que havia passat. Des de l’Ajuntament es va prendre la decisió que, si ens avisen d'alguna cosa que no pot passar en unes dependències municipals, no seria admissible que l’Ajuntament ho autoritzàs. Respecte del segon cas, no hi va haver cap instrucció política ni per posar ni per llevar tuits. Ni estic ni estaré per això. Crec que va ser un tema intern de la mateixa àrea.

Estaríeu disposat a declarar Gabriel Le Senne persona non grata a Palma, com reclama MÉS per Palma? Creis que el President del Parlament hauria de dimitir?

— No crec que hàgim de declarar persona non grata per situacions similars. El que està clar és que un president del Parlament de les Illes Balears no pot actuar com va actuar.

No heu contestat si creis que hauria de dimitir.

— Un president del Parlament de les Illes Balears no pot actuar com va actuar.

Considerau que un espectacle com les corregudes de toros és apte per als menors?

— [Silenci] Consider que els pares han de decidir pels seus fills. El criteri que tinguin els pares en l’educació del seu fill s’ha de marcar. Se'm fa molt difícil, i en podria posar cinquanta exemples, dir si una cosa o una altra és apta per a menors. Aquestes coses, en principi, han d’estar en mans dels pares dels nins.

Però hi ha llocs on els nins no poden entrar, independentment del que pensin els pares.

— Sí, però hi ha llocs on pots dur una moto a 18 anys o a 16 o a 14. No ho sé, són criteris diferents. 

El Pla general defineix el model de ciutat i han anunciat que demandaran l'empresa que l'ha lliurat. Ho deixen en mans dels funcionaris d'Urbanisme. Quan ho tindran acabat i quins canvis planegen? Quines línies seguirà el POD?

— Hem hagut de rompre amb l’empresa, perquè un any després no ha estat capaç ni de presentar el Pla general aprovat. El POD [Pla d'Ordenació Detallada] s’ha presentat malament fins a quatre vegades. És un tema purament tècnic. No tenim més remei que acabar d’aprovar el POD d’una altra manera, perquè és l’eina que completa el Pla general. S’acabarà la documentació amb la feina que ja havia fet l’empresa, hi haurà una nova exposició pública, i es contestaran totes les devers mil al·legacions que es varen presentar i les que es puguin fer per millorar. Intentarem tenir aprovat el POD tan aviat com sigui possible. 

Respecte de l'ordenança cívica, creis que una ciutat amb càmeres i drons és una ciutat més segura? Realment Palma és insegura?

— Palma sobretot és incívica en moltes coses. Ho hem vist amb els patinets, la venda ambulant, els grafitis i moltíssimes coses que ara no faré extensives. A l’únic a qui no li agraden les càmeres és al dolent. Són eines perquè els professionals –la policia, els bombers, urbanisme– puguin fer la seva feina en les millors condicions. Com totes les eines, es poden fer servir bé o malament. No té cap sentit en el segle XXI, amb les possibilitats de les noves tecnologies, que no les facem servir. Hi ha càmeres a moltes bandes pel trànsit i això ens genera seguretat, no al contrari. No ens genera que la nostra intimitat estigui ferida.

L’art és una de les vostres aficions personals, també de Javier Bonet. Són les arts visuals les preferides de les polítiques culturals de Ciutat? Què voleu que sigui Palma en matèria artística?

— Vull que siguin com més àmplies millor. El programa de govern inclou un institut municipal de les arts. Quines? Totes en general. Les arts són cultura, patrimoni, història, l’essència del que és Palma. Tot això va lligat al centre d’interpretació de la ciutat, a la plaça Major, i a Gesa, on volem que estigui la seu de l’institut municipal de les arts, que seran arts escèniques, cinema, arts visuals, clubs de gastronomia, etc. Es fa feina en aquestes línies. Però especialment, és veritat, s’ha fet feina en les arts visuals.

Com conjugarà a Gesa que sigui seu del districte d'innovació, com us ha exigit Vox, i un museu?

— Gesa ha de ser quasi la bandera del districte d’innovació. Feim feina en la línia marcada fa uns anys, quan es va signar un protocol amb les administracions i la universitat. El districte d’innovació parla de turisme, d’innovació, de cultura, d’eficiència energètica i d’altres coses. No podem tenir a l’entrada de Palma, al millor lloc de la badia, un edifici abandonat fa 15 anys, un BIC. Ha de ser la seu de l’institut municipal de les arts, però també del districte digital. Parlar d’innovació i de cultura va molt lligat al segle XXI. Part de l’edifici serà un museu d’art modern i contemporani. Després hi haurà un parell de plantes que seran més multifuncionals, per a qualsevol tipus d’activitat lligada a la cultura, la innovació, el coneixement turístic… a moltes coses.