Palma: toc de queda fora frisar

Vam anar a veure com es recullen els palmesans quan s’acosta l’hora del toc de queda i no es pot dir que hi hagi gaires empentes. Més aviat al contrari, s’ho agafen amb bastanta parsimònia. És cert que hi ha bastanta menys gent de la que hi hauria en temps normals (entenent per “normals” els temps anteriors a la pandèmia, que tampoc és que ho fossin gaire, però vaja), però tampoc es pot comparar a la buidor total, tan inquietant, dels dies del confinament. I és cert que hi ha policia que vigila que la gent compleixi les normes, però els agents tampoc van amb aquell aire xulesc i castigador que moltes vegades van exhibir també durant el confinament, encara que la gent els aplaudís des dels balcons. El resultat és un toc a retirada, sí, però amb calma.

Per exemple, a les 21.35, a la plaça de l’Olivar, encara hi ha algú sopant a la terrassa del burger Badal, on fan unes hamburgueses realment estupendes. I a les 21.45, a la plaça d’Espanya, algunes franquícies -el Rebost, que jo encara li dic el Cristal, i el Taco Bell, on encara hi veig el 1916- ja tenen tancat, mentre que d’altres tot just comencen a desmuntar la parada, o directament es mantenen oberts aprofitant fins als darrers moments. És el cas de les xurreries que flanquegen l’estàtua del rei En Jaume durant aquestes festes, il·luminades com si fossin teatres de Los Angeles, o d’un restaurant que es diu De China a Mallorca: deuen pensar que no han fet un trajecte tan llarg per haver de tancar a les deu. Pel carril bici passen bicis, en efecte, i també alguns patinets elèctrics, i per aquí i per allà es veuen vianants a pas lleuger, que es veu que acceleren per arribar a la seva destinació (ca seva, o la casa d’algú altre on puguin passar la nit) al més aviat possible. D’altres caminen amb la famosa calma que Santiago Rusiñol ens va atribuir als mallorquins, com si tinguessin tot el temps del món. Entre aquests destaquen els que passegen el ca: ja es va convertir en moda passejar canets durant el confinament (perquè era un dels pocs motius pels quals estava permès sortir de casa), i ara n’hi ha que semblen haver deduït que també és un argument per no respectar el toc de queda, o com a mínim per respectar-lo a mitges o postergar-lo.

Baixant pel carrer dels Oms, a les 21.50, es pot veure com es resisteix a tancar un local amb un nom ben descriptiu, Sushi Moments, i també tres llocs que despatxen pizzes, senceres o a talls: Armonia, La Dolce Vita i Royal Pizza. Però per damunt de tots brilla amb llum pròpia el bar Can Vinagre, dels poquíssims supervivents que queden de la Palma d’un temps, on el matrimoni d’escriptors format per Begoña Méndez i Nadal Suau venen a perpetrar lluminosos vinagrismes. Llarga vida, a ells i a can Vinagre.

-Bali! Bali, mecagüenlaputa! Ven acá!

Bali és una cussa que se’n va de pressa per la Rambla en direcció a la Misericòrdia, seguida de prop per l’amo, que la crida d’aquesta manera mentre bufa com una mala cosa: perquè vegeu que no tot és treure a passejar el ca, i llestos. A la Rambla, les casetes del mercat de Nadal ja estan totes tancades i veiem com s’apaga també la il·luminació nadalenca: és un consol, perquè només faltaria que els llumets continuassin encesos quan tothom ja és a ca seva. Però hi ha trull, encara. Circulen cotxes i motos a banda i banda del passeig, i al portal de la bodega Ca na Chinchilla, a les deu tocades, encara hi ha clients que allarguen el comiat i la tertúlia. Passen un parell o tres de vianants amb l’estil inconfusible dels pijos de Palma, amb un aire provincià i altiu, fins i tot una mica desafiant. Hi ha dos agents de la Policia Local que es miren la feta, però no hi intervenen ni per indicar a la gent que haurien de fer un poc de via.

Passejadors de cans

A les deu i deu, al bar Bosch pleguen encara els trastos de la terrassa. Pel carrer Unió passen taxis i motos, una dona que camina amb els auriculars posats i una altra que du un cartró amb menjar fet, se suposa que comprat en algun local dels voltants. Per les escales que voregen el teatre Principal pujam a la plaça Major, que està quasi buida de gent -però no del tot- i que té l’arbre de Nadal també ja apagat: s’àrbol, per fer servir la meva castellanada preferida. Al carrer de Sant Miquel hi persisteixen els passejadors de cans, que han tengut tot lo dia per sortir amb la seva mascota, però que es veu clarament que han esperat fins a aquesta hora ben a posta. A les deu i vint-i-dos minuts, al carrer Josep Tous i Ferrer, a l’italià I Genovesi -on fan una bona salsa pesto- encara recullen. Torno a comprovar l’acreditació que m’ha fet l’ARA Balears, per si en algun moment algun agent de l’autoritat em demana explicacions, però ningú em diu res.

Són les deu i mitja tocades en entrar al pàrquing de l’Olivar, on he deixat el cotxe. Vaig per unes Avingudes amb els semàfors feliçment sincronitzats en verd, amb pocs cotxes però no deserta, ni de bon tros. El mateix es pot dir de l’autopista cap a Llucmajor: no hi ha un excés de trànsit, però n’hi ha. En agafar la sortida a Llucmajor, on seria d’esperar que hi hagués Guàrdia Civil, l’únic que em fa un senyal amb la mà és un pare Noel gegant que algú ha tingut l’ocurrència de col·locar damunt un xalet que es veu des de la rotonda. La bona notícia, si de cas, és que la gent no necessita que la policia l’encalci per fer cas de les restriccions, encara que alguns facin una mica el ronser a costa de les passejades dels seus cans. Cuidau-vos molt i feis cas de les indicacions de metges, científics i autoritats: és cert que les vacunes arriben, però no per això el virus s’atura.