Primer la pandèmia i ara la inflació: les crisis no donen treva a la pobresa

PalmaMentre el reguerol de persones desplaçades per la guerra no cessa a les Balears, milers d’illencs lliuren cada dia la mateixa batalla des de fa dos anys. Les dues crisis successives –primer, la de la pandèmia i ara, la d’Ucraïna– no donen treva als estrats socials més vulnerables. El darrer cop ha estat la inflació. Administracions i entitats socials preveuen que la pujada dels preus agreugi el risc de pobresa, que ja afectava el 22% de la població balear abans d’aquesta situació, segons les darreres dades de l’EAPN(European Anti Poverty Network), del 2020. Per tal d’esmorteir l’impacte, aquesta setmana els executius autonòmic i insular ja han anunciat mesures econòmiques.

“L’increment de la senalla de la compra repercuteix de manera directa i molt important en les famílies, fonamentalment en les vulnerables”, adverteix el director tècnic d’EAPN, Andreu Grimalt, que a final del 2021 ja va advertir que una de cada dues persones de l’Arxipèlag tenia problemes per arribar a final de mes. “La inflació suposa una càrrega molt elevada per a les llars pobres, atès que són, en gran mesura, consumidors precaris”, continua Grimalt, qui també alerta que la pujada de preus pot generar “trampes de pobresa”. Amb això, es refereix al fet d’“obligar les famílies a consumir productes de menys qualitat o a prendre decisions totalment oposades a allò que entenem per una vida digna, com ara escollir entre comprar unes sabates noves que necessita el meu fill o pagar el rebut de l’electricitat”.

En aquest sentit, cal tenir en compte la posició de la qual parteixen les Balears: el 2021 varen encapaçalar l’augment de la taxa AROPE (At Risk Of Poverty and Exclusion) de persones en risc de pobresa i exclusió social. La directora de l’Observatori Social de les Illes Balears de la UIB, Maria Antònia Carbonero, destaca que “l’indicador de mancances materials severes és especialment important a l’Arxipèlag, atès que no només té en compte el que cobres, sinó el nivell de vida –el que pagues de lloguer, llum i gas, per exemple”. Això és rellevant a les Illes, que se situen entre les comunitats on és més car viure. Com que aquest indicador és més elevat que els altres dos –risc de pobresa i baixa intensitat laboral–, Carbonero diu que “és raonable pensar que la inflació afecta els béns de primera necessitat i l’energia”. Per tant, “és probable que la pobresa energètica augmenti, així com altres mancances materials, com l’habitatge”, afegeix. 

La consellera d’Afers Socials del Govern balear, Fina Santiago, coincideix amb aquestes previsions. Precisament per intentar fer-hi front, aquesta setmana ha anunciat que el seu departament incrementarà “la subvenció que hi ha actualment en vigor en matèria de pobresa energètica” i que ja es va incrementar un 48% en la darrera convocatòria. En l’edició 2021-2022 aquesta prestació es va dotar de 400.000 euros, pressupost que es reparteix entre dues entitats perquè el gestionin: la Creu Roja i Càritas. “Aquesta inflació ha fet que els nostres ciutadans estiguin en situació de vulnerabilitat econòmica o no n’aconsegueixin sortir”, ha lamentat Santiago, qui ha reclamat a l’estat espanyol que mantingui les mesures de protecció a l’habitatge que es van aplicar durant la pandèmia, com la moratòria dels desnonaments. Juntament amb això, ha demanat a l’executiu de Pedro Sánchez agilitzar el bo social tèrmic i la tramitació de l’Ingrés Mínim Vital.

Per la seva banda, la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, va informar divendres que l’executiu insular injectarà cinc milions d’euros –provinents dels romanents– en els ajuntaments de Mallorca “per reforçar l’atenció primerenca” davant “la situació de crisi social de moltes famílies vulnerables”. Cladera va subratllar l’esforç dels consistoris “en aquests dos anys de pandèmia, en què han hagut d’enfortir els serveis socials”, com ha estat el cas de Palma. La directora general de Benestar Social, Catalina Trobat, assegura que l’Ajuntament de Palma “va tocar sostre el 2021”. En concret, la despesa va passar de 0,9 milions d’euros el 2019 a 1,3 milions d’euros el 2020 i 3 milions el 2021. “Veient que això passaria, després del covid vàrem posar l’IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples) –amb el qual es calcula la pobresa– més alt de tot l’Estat, un 40%”, argumenta Trobat. Aquesta mesura ha permès que les persones que cobren entre 0 i 932 euros mensuals tinguin accés a les ajudes municipals. Aquesta mesura ja va fer que augmentàs considerablement la gent quaeatenien, de manera que ara la directora general dubta de si rebran “un impacte més gran”.

Impacte al Banc d’Aliments

El president del Banc d’Aliments de Mallorca, Ramon Montis, corrobora aquestes afirmacions. “La situació és molt preocupant. L’escena postpandèmia era esperançadora, però l’increment de preus ha afectat una altra vegada els més necessitats”, lamenta Montis. “Qui abans tenia necessitat, ara en té més, això els està ofegant”, indica. De fet, la inflació ha retallat també els subministraments del Banc d’Aliments: “Si abans amb 1.000 euros compràvem un palet d’oli de gira-sol, ara en compram mig”, diu el seu president. Per aquest motiu, preveuen reunir-se amb el Govern per “fer un esforç” conjunt, diu Montis. Pel seu costat, la responsable d’Alimentació de Càritas a Mallorca, Laura Ríos, declara que si bé no han notat encara un augment de la demanda d’ajudes, estan “alerta davant aquesta situació”. Ríos parla de dades estatals, extrapolables a les Illes, com per exemple: “Una de cada deu famílies s’ha vist obligada a reduir les despeses de roba, calçat i alimentació”. “Si la situació era molt greu abans, imagina la gravetat d’ara, amb aquesta pujada de preus”, conclou.