Pandèmia, autopistes i estrangers: per què el 63% dels illencs viuen fora del municipi de naixement

PalmaEls municipis de les Balears estan perdent autòctons. Tot i que els darrers deu anys aquest descens s’ha alentit, les dades de l’Institut Balear d’Estadística (Ibestat) denoten que des del 2001 el nombre d’habitants que resideixen en el mateix municipi de naixement s’ha reduït un 7%. Concretament, el 63% de les persones empadronades a les Illes –dos de cada tres individus– han nascut fora de l’indret on viuen, ja sigui en un altre municipi, illa, comunitat autònoma o país. La baixada de la proporció d’habitants autòctons s’explica, en bona part, per l’explosió d’immigració estrangera que ha patit la Comunitat Autònoma des de final dels anys 90. De fet, el 65% de l’augment demogràfic balear en les darreres dues dècades fa referència a persones nascudes fora d’Espanya, cosa que es tradueix que, avui dia, un de cada quatre habitants de les Balears prové de l’estranger.

“Abans als municipis hi havia una major presència de gent que venia d’altres comunitats autònomes, i molts dels habitants illencs d’avui són fills d’aquesta primera generació que arriba en els anys 60 i 70”, declara el catedràtic en Geografia Humana i expert en demografia Pere Salvà. “Però és amb el turisme de masses internacional a final del segle passat quan els estrangers comencen a tenir un major pes demogràfic, fins a arribar al 24% d’avui”, afegeix. Salvà vaticina que aquesta tendència es mantindrà, és a dir, que en el cas dels immigrants d’altres autonomies “no hi haurà canvis significatius” i, d’altra banda, continuarà pujant la presència d’estrangers.

El factor de la pandèmia

Així i tot, la pandèmia s’ha pogut convertir en un factor que incideixi en la pèrdua d’autòctons dels distints municipis, ja que ha provocat moviments demogràfics entre els 67 territoris de les Illes, i de manera més accentuada entre els de Mallorca. “S’ha tornat a entrar en una dinàmica en què Palma perd pes poblacional per un procés de difusió de residents a municipis situats al voltant de la ciutat”, exposa el geògraf. D’acord amb les dades de l’Ibestat, en les darreres dues dècades la capital ha passat de representar el 49,3% de la població mallorquina a representar-ne el 45,9%. Per tant, Palma guanya població, però els altres municipis, i sobretot els més pròxims a Ciutat, encara més.

“Els confinaments per la pandèmia han fet cercar espais més oberts, més humans, més allunyats de l’estrès i de la congestió de les grans ciutats”, sosté Salvà. Aquest fet ha provocat que una certa part dels habitants de Ciutat hagin convertit en primera residència l’habitatge de cap de setmana o estiuenc que tenien a altres indrets de l’illa. A banda d’això, la difusió de Palma a altres municipis es pot explicar per dos grans factors més que estan interrelacionats, segons el catedràtic en Geografia Humana. Primer, els casos de famílies amb els fills que ja són relativament grans i no tenen la necessitat d’estar a prop del centre educatiu. “Si hi ha un augment de la utilització de mitjans de transport, la població se’n va a l’interior”, assenyala.

A més, es comprèn que l’ús dels mitjans de transport depèn de la connectivitat dels municipis. Per posar un exemple, amb l’autopista de Campos, residències secundàries d’urbanitzacions de Llucmajor com Son Granada o Los Delfines “s’han convertit en principals, i hi ha col·legis que ja s’han instal·lat aquí”. En el cas de la carretera de Manacor, també se’n nota la influència, ja que municipis pròxims a Palma i a aquesta via, com Algaida o Lloret de Vistalegre, tenen menys habitants autòctons que territoris situats més al costat de Manacor, cosa que denota una emigració des de Ciutat cap a aquests indrets.

“Les autopistes principals provoquen un procés de difusió en forma d’espines cap als pobles, que explica la congestió que hi ha per entrar en hora punta a Palma”, afirma Salvà. “La capital va arribar a tenir el 60% de la població de Mallorca i ara està en el 45,9%, un descens que pot anar a més, perquè Palma està saturada, i el covid ho ha accentuat; psicològicament, la gent necessita espais més oberts”, continua.

Menorca i les Pitiüses

A Menorca s’observa que la dualitat de Ciutadella i Maó com els dos grans municipis es tradueix en el fet que són els que també contenen majoritàriament els nascuts en el territori. La presència d’autòctons és més clara a Ciutadella, cosa que es pot deure a la capacitat de la capital de l’illa d’atreure més habitants dels seus municipis limítrofs com es Castell, Sant Lluís o Alaior.

“L’illa té una doble bipolaritat, una competència històrica entre Maó i Ciutadella. La capital té més atenció econòmica, tot i que Ciutadella li està retallant aquest paper de manera significativa”, indica el demògraf. Aquesta competència es pot veure reflectida en les discussions en el seu moment per la ubicació de la seu de la Universitat de les Illes Balears (UIB) a Menorca, “una lluita entre els dos municipis que va portar a haver de decantar-se per un lloc neutral, Alaior”.

Les Pitiüses són les illes amb menor proporció d’habitants nascuts en el municipi de residència. Mallorca es troba en el 40,4%; Menorca en té un 39,8%; Eivissa, un 21,2% i Formentera, un 25,3%. Aquests dos darrers territoris són l’exemple de la immigració dels darrers anys: el 60,5% de la població d’Eivissa prové de fora de les Balears, ja sigui d’una altra comunitat o de l’estranger, una xifra que s’incrementa fins al 64% a Formentera. Així i tot, el municipi d’Eivissa sobresurt damunt dels altres, posant-se en percentatges assimilables als de Mallorca o Menorca. “La Vila d’Eivissa té un paper essencial, ja que concentra la vida econòmica, però amb el turisme s’ha diluït a Sant Josep de sa Talaia o Sant Antoni de Portmany”, sosté Salvà.

Ara bé, la disminució d’autòctons en els municipis illencs s’ha de veure com un fet positiu o negatiu? Per una banda, i sobretot a Mallorca, amb les diferències entre els pobles d’interior i els costaners, la pèrdua de la proporció dels autòctons que suposa l’augment d’immigració pot ser un punt positiu. “Els rehabilita i rejoveneix i pot portar a un augment de la natalitat, cosa que és molt positiva”, afirma el demògraf.

Per altra banda, però, pot tenir conseqüències negatives des de dos grans punts de vista. Primer, la qüestió que l’increment de població a causa dels ‘nouvinguts’ suposi “una expansió territorial de la urbanització o que se’n creïn de noves”. A més, en un caire més sociològic, pot implicar que “moltes vegades es perdi la identitat del poble”. “Quan un municipi es converteix en dormitori se’n pot perdre l’essència, es difumina per la proporció de gent que no coneix el poble o no s’associa als costums i tradicions. A llocs com es Pont d’Inca Nou o s’Arenal de Llucmajor no hi ha un arrelament, i és difícil crear-lo”, destaca Salvà.

Mallorca, àrea metropolitana

Llevat d’Escorca, on la baixa població –181 persones– fa que petits canvis de dades distorsionin enormement els percentatges, Llucmajor, Calvià i Marratxí són dels municipis de Mallorca amb menor proporció d’autòctons. Tenen en comú la seva proximitat a Palma, i el fet que formen el primer anell de l’àrea metropolitana de la capital. “Aquesta àrea s’expandeix, i de fet ja es pot parlar de Mallorca com una gran àrea metropolitana, una idea present des dels anys 70, i que avui es potencia”, assenyala l’expert en geografia humana. “Així com abans Palma era la base d’atracció demogràfica, ara ha fet un procés de difusió important, amb un creixement d’activitats que es fan fora, però que formen part d’aquesta àrea metropolitana. No té tant de pes poblacional, però sí de funcions”, afegeix.

Margalida Mestre va fer el 2016 la tesi doctoral Ciutat i territori a Mallorca: una aproximació a la relació entre Palma i el sistema urbà mallorquí. Basant-se en les xifres dels censos del 2001 i el 2011 –es publiquen cada deu anys, de manera que en aquest exercici s’hauria de conèixer el del 2021–, Mestre comprova que fa una dècada a l’illa hi havia 39 municipis dels 53 totals que tenien Palma com a primera destinació laboral. Fins i tot, en deu d’aquests, els més pròxims a Ciutat, hi havia més gent treballant a la capital que en el mateix municipi, cosa que denota, al mateix temps, la migració interna des de Palma a altres territoris i el fet que concentra gran part de les activitats econòmiques.

“La tendència, a falta de confirmar les dades del 2021, continua així. Tot i que s’hagi dotat de molts de serveis Manacor i Inca, hi ha una dependència laboral de Palma”, sentencia Salvà, el que provoca una mobilitat interna que redueix la presència d’autòctons en els territoris propers a la capital. “Si abans Mallorca es podia definir com una Y, amb Palma a la base, i Manacor i Inca als extrems, avui és més una I, representada per Palma. Els altres dos territoris passen a ser més de residència, Manacor pel turisme de litoral i Inca per la pèrdua significativa de la indústria”, conclou.