Les Illes es mantenen com la comunitat amb major taxa de criminalitat tot i la pandèmia
La xifra ha davallat 5,4 respecte del segon trimestre, marcat per l'estat d'alarma, en què les Balears també van ser líders
PalmaLa taxa de criminalitat se situa a les Illes Balears en 54,3 infraccions penals per cada mil habitants i es manté com la més elevada de tot l'estat espanyol. Així ho revela el darrer balanç de criminalitat, el tercer de 2020, que ha publicat aquest dijous el Ministeri de l'Interior.
Tot i això, la xifra –que inclou les dades de gener a setembre– suposa un descens de 5,4 punts respecte del trimestre anterior. Cal recordar, però, que durant el segon trimestre, marcat per l'estat de l'alarma, les Balears també van ser la comunitat amb una taxa més elevada de criminalitat. Amb tot, es consolida una tendència a la baixa, atès que ha davallat en els darrers tres períodes: el tercer i quart trimestre de 2019 i el primer de 2020.
Per illes, les Pitiüses han estat les que han experimentat una disminució més marcadda: Eivissa ha passat de 89,3 infraccions a 59,8 i Formentera, de 52,6 a 35,5 en un any. Les segueix Mallorca, amb una caiguda d'11,5 punts, després de passar de 67,1 a 55,6 infraccions. A Menorca han passat d'una taxa de 39,2 a 35,8 el 2020.
Així, l'Arxipèlag se situa per damunt de la mitjana espanyola, que és de 39,7 infraccions penals per cada mil habitants. Per darrere de les Illes, es troba Melilla –amb 54 infraccions–, Catalunya –amb 50,5–, Madrid –amb 50,2–, Ceuta –amb 48,5– i Canàries –amb 40. Si bé la Delegació del govern espanyol puntualitza que les Balears han liderat aquest indicador històricament perquè es calcula "amb relació a la població censada, sense tenir en compte la presència d'una gran població flotant", cal tenir en compte que enguany ha estat mínima la influència del turisme en aquest sentit.
De fet, l'any 2020 ha trencat amb una tendència a l'alça en la taxa de criminalitat a les Balears. Aquest indicador havia augmentat en els darrers cinc anys: el 2015 la xifra va ser de 60,4 crims per cada mil habitants, el 2016 de 61,6, el 2017 de 64,7, el 2018 de 65,2 i el 2019 de 67,6. En canvi, la mitjana dels darrers nou mesos d'enguany es troba 13,3 punts per sota de l'anterior, en 54,3, la més baixa dels darrers deu anys.
Descens generalitzat
Pel que fa al tipus de delicte, es pot observar que han davallat tots excepte els dels homicidis i assassinats consumats. En aquest cas, el Ministeri de l'Interior en va detectar quatre entre el gener i el setembre de 2019 i cinc durant el mateix període de 2020, la qual cosa suposa un increment del 25%.
Així, les temptatives d'homicidi i d'assassinat han davallat un 23,5%; les lesions i les renyines tumultuàries, un 23,8%; les sostraccions de vehicles, un 25,7%; els delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual, un 30,4%; els robatoris amb força a domicilis, un 31,5%. Entre els que més han davallat, es troben les agressions sexuals amb penetració, amb un 33,8% menys; el tràfic de drogues, amb un 37,3% menys; els robatoris amb violència o intimidació, amb un 46,6% menys, i els furts, amb un 55,5% menys.
El descens en el nombre de delictes es complementa, a més, en un augment dels casos resolts. Aquesta xifra ha assolit el nivell més alt dels darrers deu anys durant el tercer trimestre, amb un 38,2% dels casos aclarits. La taxa de detinguts i investigats també ha arribat a la més elevada de la darrera dècada, amb 225 per cada mil infraccions penals.