La pandèmia destrueix el 52% dels contractes de persones amb discapacitat

PalmaSi la pandèmia ha sotragat el mercat laboral de les Balears, l’impacte cap a les persones amb discapacitat ha estat encara més dur. Durant el 2020, els contractes d’inclusió es varen desplomar a la meitat respecte de l’any anterior: s’ha passat de signar-ne 7.403 a 3.524, un 52% menys. Així es reflecteix en el darrer informe de l’Odismet, l’Observatori sobre la discapacitat i el mercat laboral de treball a Espanya de la Fundació ONCE. La destrucció de llocs de feina per a aquest col·lectiu ha estat més pronunciada a l’Arxipèlag que a la resta de l’Estat, ja que de mitjana la davallada que s’ha registrat en el conjunt d’Espanya ha estat del 30%. D’aquesta manera, coincideix amb la tendència que ha seguit el mercat laboral per a la població en conjunt: les Illes han estat durant tota la pandèmia la comunitat amb una pitjor evolució de les persones aturades i n’ha encapçalat l’increment tant mensual com interanual.

La situació de les persones que tenen alguna discapacitat empitjora perquè “la seva ocupació se sustenta fonamentalment en el sector serveis (més del 80%) i l’economia balear ha experimentat un cop molt dur en els àmbits de l’hoteleria i el turisme”, exposa Luis Enrique Quifez, coautor de l’informe. L’any 2021 ja ha mostrat una certa recuperació per a aquest col·lectiu, però es continua registrant una caiguda important. Durant el primer trimestre hi ha hagut un 30%menys de contractes específics per a persones amb discapacitat a les Balears, mentre que a l’Estat la reducció ha estat del 7,7%.

Precarietat

Les Illes tenen devers 36.400 persones amb alguna discapacitat en edat laboral, el 4,4% de la força de treball de la comunitat. L’any passat, la crisi econòmica va deixar aquesta població amb una taxa d’activitat del 41,5% (41 punts menys que les persones sense discapacitat) i una taxa d’atur del 17% (quatre punts més alta que el valor de la comunitat). Quifez posa èmfasi que la contractació del col·lectiu moltes vegades està marcada per “condicions precàries i inestables, amb només devers el 10% dels contractes amb caràcter indefinit”. Prova d’això també és el sou brut anual, que és de 19.314 euros a la comunitat autònoma, 5.000 euros menys que el de la població total (que és de 24.395 euros).

La Direcció General de Treball i Salut Laboral del Govern treu cada any quatre línies d’ajuts per fomentar la inclusió laboral. El 2020, però, dues d’aquestes no les va convocar perquè precisament són per incentivar nous llocs de feina, i “com que no se’n varen crear perquè la majoria estaven amb ERTO, vàrem acordar amb el sector ajornar-les per al 2021”, afirma la directora general Virginia Abraham. Això sí, es varen atorgar 6,5 milions d’euros en ajuts per pagar les despeses salarials de 1.500 persones i 300.000 euros perquè es contractàs personal de suport.

La inserció, encara més difícil

Aspas és una de les associacions illenques que treballa per la inserció laboral, en el seu cas de persones amb discapacitat auditiva. Agnès Melià, coordinadora del servei d’orientació i inserció laboral de l’entiat, explica que les ofertes que gestionaren el 2020 varen davallar un 49% i la contractació, un 47%. A més, el 40% de les persones treballadores varen estar en ERTO i “a gent que feia feina se li ha reduït la jornada”, apunta. El 70% dels usuaris d’Aspas tenen un nivell d’estudis primaris (fins a l’etapa secundària) i accedeixen fonamentalment a feines de l’hoteleria, la restauració i els serveis. La coordinadora posa èmfasi en els problemes que ha suposat per a ells la irrupció de la mascareta. “A l’entorn laboral ha fet un desastre, perquè tenen moltes dificultats de comunicació; tenen por que no entenguin el que els diuen”. Davant aquesta situació, Melià diu que el seu “cavall de batalla és aconseguir que s’adaptin els llocs de feina, emprant, per exemple, les mascaretes transparents”.