La pandèmia fa créixer els intents de suïcidi entre els joves de les Illes

PalmaMés intents de suïcidi, més lesius i de gent més jove. Aquest és el balanç que fa el coordinador autonòmic de Salut Mental, Oriol Lafau, dels casos que el Servei de Salut i Emergències han atès els darrers cinc mesos. Les temptatives amb què s’estan trobant ara “tenen un major factor de letalitat” i se’n registra “un augment més sagnant entre la població infantojuvenil, és a dir, joves d’entre 15 i 29 anys”, adverteix Lafau. De moment, “és difícil quantificar la pujada, perquè quasi tots els sistemes informàtics estan bolcats en el covid-19, però ho sabrem una mica més endavant”, afegeix. El que sí que és clar és el moment de l’esclat. “Va haver-hi una etapa de lluna de mel durant el confinament dur en què vàrem registrar menys temptatives, però d’ençà de l’estiu –a partir de l’octubre i el novembre– n’estam veient més”, assenyala el psiquiatre. Això, inevitablement, es traduirà en un increment de les morts per suïcidi.

Les dades més actuals que hi ha disponibles són les que va publicar l’Institut Nacional d’Estadística el 2018, en què 12 joves –d’entre 15 i 29 anys– es varen llevar la vida, una mitjana d’un al mes. Aquesta xifra ja va triplicar la de l’any anterior, en què va haver-hi quatre suïcidis entre la població juvenil. No obstant això, el total d’aquestes morts en tots els trams d’edats “va disminuir un 30%”, cosa que va situar les Balears com la comunitat on més varen davallar, recorda Lafau. Mentre que el 2017 es varen suïcidar 103 persones, el 2018 la xifra varen caure fins a les 71. Ara, es preveu que aquesta tendència es reverteixi. “Si la pandèmia porta una situació econòmica que provocarà més depressió, i això és el 90% del que hi ha darrere un suïcidi, segurament augmentaran aquestes morts”, reconeix el coordinador. Es preveu que amb la crisi del coronavirus s’incrementin “el nombre de trastorns mentals comuns i les consultes a Atenció Primària”, diu Lafau, qui alerta que “hi ha persones més o menys vulnerables que emmalaltiran”.

Els darrers cartutxos

G. B. té 25 anys i li varen diagnosticar depressió als 11, una patologia que ha esdevingut crònica amb el temps. Per a ell, el confinament va ser un detonant per a molts de símptomes. “Jo tenc tendència a l’aïllament, i durant aquells mesos va anar a més”, recorda. A més, la quarantena li va comportar “pèrdua d’horaris, inestabilitat en els cicles de son i desordre en el menjar”. El jove fa una distinció clara entre l’estiu, en què recuperar la vida social el va beneficiar mentalment, i el període posterior, marcat per les restriccions i l’augment de casos de covid-19. “A la tardor vaig desconnectar dels informatius per una pujada d’ansietat. És un tema que no pots controlar i les mesures que es prenen no són clares”, lamenta. Aquesta etapa va coincidir amb “un canvi vital important” per a ell: acabava de perdre la feina –lligada al sector dels espectacles– i va començar a preparar-se un accés a la universitat. Però el fet de “ser població de risc per altres malalties de base i conviure amb una padrina” va fer que deixàs d’assistir a classe pel perill de contagi que suposava. “Això va sumar angoixa i desil·lusió”, afegeix.

D’ençà que va prendre aquella decisió, per Nadal, el seu cercle social es va reduir encara més, a la vegada que augmentava el temps que passava a casa. “Sortir al carrer s’ha convertit en un fet estrany, l’espai exterior és hostil”, admet, fins al punt que patí un atac d’ansietat dins el supermercat. En definitiva, les restriccions li han costat la salut mental. “La prohibició de fumar a les terrasses em feia sentir que m’havia d’amagar pel carrer”, diu G. B. A això s’hi va afegir el toc de queda, que va disminuir un poc més la seva mobilitat. “Duc malament dormir i un dels recursos que tenia era sortir de matinada a passejar fins a la mar o agafar el cotxe, posar música i anar a un poble. Ara, no tenir aquestes eines i haver d’estar forçosament tancat és cada vegada pitjor”, explica.

El seu tractament consisteix en una visita a la Creu Roja cada cert temps i fa estona que només li recepten ansiolítics en crisis puntuals. Però ha arribat un punt que l’atenció psicològica no li és suficient i els darrers episodis de dissociació (una mena de pèrdua de consciència) que ha patit han estat un toc d’atenció per plantejar-se provar la psiquiatria privada. “Veig que vaig cremant cartutxos i que se m’estan acabant”, assenyala el jove. En aquest moment, el que l’empeny a “donar la volta a la situació i trobar el camí” són “algunes fites temporals”, com ara els exàmens per accedir a la universitat.

El boc expiatori

“S’està parlant d’un 20% d’augment de la demanda de consultes de salut mental a Espanya”, apunta Nicole Haber, la directora de l’Observatori del Suïcidi de les Balears. Encara no es tenen dades concretes sobre això, tampoc, però es preveu, sobretot, un increment de “trastorns adaptatius, depressions lleus, ansietat i casos menors”, diu Haber. Tant ella com Oriol Lafau asseguren que aquest 20% és extrapolable a les Illes Balears i que bona part de l’augment el protagonitza la població de menor edat. El principal causant, segons ambdós experts, ha estat l’impacte de la pandèmia en l’economia de les famílies, que s’ha manifestat en els més joves de la casa. “Són el boc expiatori”, manté Lafau. “Quan els adults tenim problemes, els menors són els que manifesten el pitjor”, adverteix Nicole Haber, que posa com a exemple el cas fictici “d’una família sense feina, que es dugui malament, en què la mare tingui depressió i el pare augmenti el consum d’alcohol”. 

Situacions com aquestes fan que “l’adolescent que ja tenia problemes no vegi refugi en la seva llar i, vist com està la societat, perdi l’esperança en el futur”. Sensacions com aquestes són més difícils de gestionar en el cas dels joves. “Hi influeixen factors que una persona adulta no pateix tant: impulsivitat, menys reflexió i magnificar els problemes”. Com a conseqüència, una de les primeres reaccions pot ser autolesionar-se. “Com que no poden suportar el mal emocional, en prefereixen un de físic”, aclareix la professional sanitària. 

“Ens estam preparant per al que pugui passar”, diu en referència al previsible augment de suïcidis. L’Observatori ja està reforçant als hospitals els equips que hi ha dedicats a atendre conductes suïcides, coneguts com a APS (Atenció i Prevenció del Suïcidi). “Vàrem incorporar una psicòloga a Eivissa per a adults i infantojuvenil fa tres mesos i a Menorca s’acaba de contractar un psiquiatre més, de manera que ja en seran dos a l’equip, en el qual també hi ha dos psicòlegs”, assenyala Haber.

Una altra pota important per a l’atenció de la salut mental és el Telèfon de l’Esperança, on també experimenten els efectes de la pandèmia. El nombre de cridades que varen rebre de persones d’entre 18 i 35 anys amb idees suïcides el 2020 va duplicar la mitjana dels darrers deu anys, que s’havia situat entre les 35 i 40 anuals. Durant l’any passat varen ser 67, una xifra també superior a la del 2019, quan va ser de 40. En el conjunt de telefonades, el portaveu del servei, Lino Salas, alerta que “gairebé s’ha triplicat el nombre de persones que hi han cridat –el 2020 varen ser 2.951 i el 2019, 1.156–” i que en general “s’han incrementat les cridades de temàtica suïcida”. Sigui com sigui, això no deixa de ser “una bona notícia” perquè significa que “estan demanant ajuda”. Així, diu Salas, “fan la primera passa per afrontar els problemes i, gràcies a les orientacions que reben, la majoria troben les eines per començar a resoldre’ls”.