La pandèmia equilibra el ritme de la justícia a les Illes

PalmaLa conclusió de la memòria del 2020 sobre l'estat, funcionament i activitats de la justícia de les Illes és que la pandèmia "no ha augmentat els retards en l'administració". Així ho ha explicat el president del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), Carlos Gómez, en la presentació del balanç anual de l'organisme aquest divendres. Si bé el nombre d'assumptes resolts ha estat un 11,36% inferior al del 2019, els que han arribat als jutjats han estat encara inferiors: un 13,47% menys.

"Han entrat menys casos i s'han pogut acabar menys casos. En realitat s'ha mantingut la tendència amb una situació més o menys equilibrada", ha destacat Gómez. No obstant això, durant el 2020 s'han pogut reduir gairebé un 7% els assumptes pendents: a l'inici eren un 15% superiors als del 2019 i al final un 8,2%. La xifra total al tancament de l'any va ser de 83.772 assumptes pendents i 131.963 resolts.

En aquest sentit, Gómez ha explicat quant de temps tardaria la justícia a resoldre tots els casos pendents –en l'hipotètic cas que no hi hagués cap entrada–. En el cas de la jurisdicció civil seria de poc més de vuit mesos; en el penal, de prop de tres mesos; en el contenciós administratiu, d'un any i cinc mesos, i en el social, d'un poc més d'un any.

La pitjor part se l'enduu en tots els casos la jurisdicció contenciosa administrativa, que és "l'única en què hi ha hagut un petit ascens en els assumptes". A més, és la que té l'indicador més baix en capacitat resolutiva, amb un quocient del 0,88%, mentre que la de la penal –la més alta– és de 0,99.

Uns jutjats més feiners

La pandèmia tampoc ha afectat gaire la litigiositat –assumptes per habitant– de l'Arxipèlag, que es manté com la quarta comunitat amb la taxa més elevada, 132,16 litigis per cada 1.000 habitants. També està per damunt la de la mitjana de l'Estat, que es troba en 128,23. Gómez ha explicat que "el turisme genera més assumptes judicials", però les xifres del 2020 revelen que no només aquest sector és el causant d'aquestes xifres, sinó que hi ha components interns.

En coherència amb aquestes dades, les Balears es posicionen també en quarta posició quant a nombre de jutges per cada 100.000 habitants –amb 12,3–, mentre que la mitjana de l'Estat és d'11,9. Malgrat el dèficit de 14 jutjats en total que té la comunitat autònoma, Gómez ha reconegut que la justícia "a les Balears funciona un poc millor", ja sigui perquè "feim un poc més de feina o perquè tenim unes condicions que ens afavoreixen". El president del TSJIB ha assenyalat que hi ha altres territoris "amb més jutjats, però més dispersos" i que aquí "estan més concentrats".

Un edifici de 40.000 metres quadrats

Gómez també ha subratllat la situació dels jutjats mercantils, en els quals esperen que "es produeixi una allau de concursos de creditors d'empreses", atès que han estat paralitzats per l'estat d'alarma. El més important en aquest cas és, però, que "necessitaríem vuit jutjats mercantils més" per fer front a la demanda que hi ha.

Juntament amb aquests, a les Balears cal un jutjat de família més a Palma i dos a Eivissa, dos jutjats de violència de gènere, un de contenciós administratiu i un altre de social. Per a aquest any, ha informat el magistrat, "ja se n'ha creat un de social i un de mercantil", per als quals el Ministeri de Justícia cerca local a fi de posar-los en marxa.

Per resoldre aquestes mancances, el TSJIB demana "aconseguir un nou edifici judicial, que hauria de tenir un volum d'uns 40.000 metres quadrats", ha indicat Gómez. Aquest tindria unes dimensions que farien el doble dels jutjats de la Gerreria, que tenen 21.000 metres quadrats. A hores d'ara, es fan gestions per aconseguir un solar a Palma per edificar-lo, però encara no hi ha cap previsió de quan estarà disponible.

A aquest problema s'hi afegeix el dels funcionaris: "Venen d'altres comunitats autònomes perquè són les úniques places que se'ls ofereix quan aproven l'oposició, però quan passa el temps reglamentari se'n tornen allà d'on són o on la vida és més barata", ha admès Gómez. Aquesta situació s'ha anat "pal·liant amb interins", però així no "s'arregla definitivament", ha afegit. El jutge ha reconegut que "no està justificat que els funcionaris judicials cobrin menys que els de la comunitat autònoma" i que "una solució seria millorar les condicions de treball", qüestió que "està en estudi".