La confiança en el sistema públic de salut es manté malgrat la pandèmia
L’Arxipèlag és la tercera comunitat amb més població amb pòlisses d’empreses i mútues i tanca el 2020 amb un increment de l’1,9%
PalmaL’increment de les llistes d’espera, l’assistència telefònica, l’aturada de l’atenció sanitària que no era urgent durant els pitjors pics del covid-19... Malgrat el sacseig que ha patit el sistema públic a causa de la pandèmia de coronavirus, els illencs han mantingut la confiança en el sistema públic de salut. Prova d'això és que, en el darrer any, la contractació d’assegurances privades de salut pràcticament no ha pujat a les Balears. El 2020 han augmentat un 1,9% el nombre de pòlisses contractades pels illencs respecte de l’any anterior: passen de 351.539 persones assegurades per la privada a 358.327. L’increment és menor que al conjunt del territori espanyol, on la pujada ha estat del 4,2%. Són dades de la Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores (UNESPA).
Cal tenir en compte que, tot i que l’increment no ha estat tan gran com a l’Estat, les Illes són el cinquè territori amb més població assegurada: el 29,5% dels ciutadans té contractada alguna pòlissa. Una mitjana per sobre de la mitjana espanyola, que és del 23,4%. Per davant de les Balears hi ha les comunitats de Madrid (36, 7%) i Catalunya (29,5%) i les ciutats autònomes de Ceuta (35,7%) i Melilla (31,9%). En la darrera dècada, el creixement d’aquest sector a l’Arxipèlag no ha aturat. Del 2011 al 2020, s’ha passat del 26,5% de la població amb assegurança al 29,5%, amb un increment del nombre de pòlisses del 18%.
A escala de l’Estat, s’ha passat del 18,49% de la població assegurada al 23,4%, amb un abast de més d’11 milions de persones. En el mateix període, les empreses no han aturat d’incrementar la seva facturació: de 6,3 mil milions d’euros ha passat a més de 9 mil milions. El 2020 ha estat l’any amb l’augment més important: un 5,1%. Adeslas és la que s’endú la major part del pastís, amb una quota de mercat del 29,5%. Segueixen al pòdium Sanitas (15,5%) i Asisa (16,5%).
Hi ha diverses raons que expliquen que les Balears siguin un dels indrets amb confiança cap a la privada. D’una banda “hem tingut durant molts d’anys un únic hospital”, apunta el doctor Joan Carles March, professor de l’Escuela Andaluza de Salud Pública. A Mallorca, fins a l’any 1997 –quan s’obrí l’Hospital de Manacor– només hi havia un hospital, el de Son Dureta. Son Llàtzer no s’inaugurà fins al 2001 i el comarcal d’Inca, entrat el 2007.
March, però, creu que un dels factors més importants que expliquen aquesta situació és la manca d’inversió en l’àmbit sanitari i, en concret, en l’Atenció Primària. “Amb la pandèmia s’ha agreujat. És molt més difícil visitar un centre de salut o especialistes, en canvi a la privada s’ha pogut fer”, defensa. També remarca la manca d’un seguiment continuat “en totes aquelles malalties que no han estat covid-19, i en especial els pacients de salut mental i els crònics”. Pel doctor, que cada vegada més gent vagi a la privada “genera un problema de legitimitat social cap a la pública que provocarà una consolidació d’aquesta doble assegurança: anar a la privada per consultes i d’urgència a la pública”, afegeix March.
Fonts oficials de l’Unespa apunten com a principals impulsors de la privada el fet que els usuaris puguin anar directament a un especialista sense passar pel metge de capçalera, que sempre es pugui tenir els mateixos metges de referència. En el cas de comunitats com Madrid, hi influeix també el fet que tinguin un alt nombre de funcionaris de l’administració central de l’Estat, perquè han de triar entre pública i privada, i el 80% trien la segona.
La Unespo recalca que tot el que atèn la sanitat privada contribueix a alleugerar la pública, tant en tensió com en despesa: “les atencions que presta la sanitat privada s’estalvien en el sistema públic”, defensen. Durant la pandèmia, les clíniques privades també han servit per destensar el sistema públic durant els pics assistencials més alts. Sobretot durant la tercera onada, quan els hospitals públics van arribar a tenir més de 400 pacients contagiats hospitalitzats, l’IB-Salut va derivar pacients a clíniques privades. En aquests casos, però, el Govern n’ha pagat l’assistència. Al principi, la Conselleria de Salut arribava a acords amb cada empresa, però a partir de febrer d’enguany va signar un conveni amb Unió Balear d’Entitats Sanitàries (UBES) i va acordar pagar entre 1.288 i 2.087 euros al dia per llit d’UCI i 600,33 euros per llits a planta.
Com hem dit, un al·licient per recórrer a assegurances privades és tenir accés més ràpid i directe als especialistes. Les llistes d’espera ja eren llargues abans del covid-19, però l’emergència sanitària les ha agreujades. El maig, en plena primera onada, l’IB-Salut va arribar a tenir una espera de 78 dies per una primera consulta especialitzada, mentre que el 2019 era de 32. El desembre va davallar al cap de 42 dies (l’any anterior era de 39). En el cas de les operacions no urgents es disparà encara més el temps d’espera, perquè es varen aturar temporalment. L’espera mitjana el desembre –la darrera dada oficial– era de 135 dies, metre que l’any anterior era de 79.
