El 35,5% de l'aigua que arriba a les 79 depuradores que gestiona l'Agència Balear de l'Aigua (Abaqua) conté una alta concentració de productes contaminants difícils d'eliminar, com ara líquids de neteja, olis, greix i pintura, entre altres. Per això, la Conselleria de Medi Ambient ha demanat als ajuntaments que estableixin controls més forts sobre els vessaments industrials al clavegueram municipal. Actualment, 30 pobles de les Illes no compleixen amb els requisits de qualitat de les aigües. D'altra banda, només 4 de les 79 depuradores que gestiona Abaqua incompleixen la normativa en matèria de depuració d'aigües residuals. Es tracta de les de Llubí i Vilafranca a Mallorca, i les de Vila i Sant Josep de sa Talaia a Eivissa, però Medi Ambient ja ha impulsat millores per revertir la situació.
La pandèmia ofega el monstre de les tovalloletes
La manca d'activitat econòmica i turística ha minvat les tones d'aquests residus que arribaren a les depuradores de les Balears
PalmaLes tones de tovalloletes humides llançades pel vàter que arriben a les depuradores de les Balears –i que sovint s'acumulen fins a col·lapsar la xarxa de sanejament– s'han anat reduint en els darrers anys, en gran mesura, gràcies a les campanyes de conscienciació. Aquest procés, però, s'ha accelerat a causa de la pandèmia per la paralització de l'economia i l'absència d'una població estacional relacionada amb el turisme. Això s'ha evidenciat molt en municipis turístics com Calvià, on els residus retirats a les depuradores –majoritàriament tovalloletes– varen disminuir un 59%. Si el 2019 se'n recolliren 642,14 tones, l'any passat foren 379,45, segons dades del Consistori. Aquesta situació ha ofegat i minvat els embossos del "monstre", com va batejar els taps la Xarxa d'Aigües Públiques de Mallorca ara fa quatre anys, a través de la campanya que demanava "no alimentar-lo".
"Les tovalloletes no es degraden a causa del material del qual estan fetes", explica el gerent de Calvià 2000, Javier González. Per evitar embossos, l'empresa pública de neteja es va veure obligada a crear una instal·lació especial per retirar aquests residus a la principal depuradora del municipi, ubicada a Santa Ponça. Les campanyes de conscienciació i els tallers a les escoles, però, han ajudat a reduir el problema en els darrers anys. Des del 2016, el volum de tovalloletes ha disminuït progressivament a Calvià, ja que ha passat de les 954 tones d'aquell any a les 642 del 2019. La reducció del 2020, en canvi, té a veure amb la baixada de la població estival per la pandèmia, segons apunta el gerent, que descarta que es pugui atribuir a l'efecte de les campanyes. L'octubre va ser el mes que registrà una davallada més forta, perquè si el 2019 se'n varen retirar 67,56 tones, l'any passat foren 27,30.
Però la força del monstre no només s'ha vist qüestionada a Calvià, es tracta d'una tendència observada en el conjunt de les Illes. "Durant el 2020, els avisos d'embós per tovalloletes s'han reduït molt i quasi no n'hi ha hagut", explica el secretari general de l'Agència Balear de l'Aigua (Abaqua), Juan Calvo. L'empresa pública del Govern gestiona 79 depuradores de les Illes i s'encarrega del manteniment de les canonades que connecten el clavegueram –que són de competència municipal– amb cada depuradora.
El tècnic diu que la manca d'activitat econòmica i de turisme ha fet minvar les tones de tovalloletes que han arribat a les depuradores, i ho relaciona amb la disminució del cabal d'aigües residuals tractades a l'Arxipèlag. L'any passat, es varen reduir un 16,8% respecte del 2019, perquè varen passar de 49,2 hectòmetres cúbics depurats a 40,94. Calvo destaca que a l'estiu és quan més es va accentuar la diferència per la manca de turisme i la reducció fou del 30% i el 34% a Mallorca i Menorca, respectivament. A Eivissa, la baixada va ser del 26%. Malgrat que la crisi sanitària ha minvat el problema de les tovalloletes, el secretari també destaca els beneficis de les campanyes i la conscienciació ciutadana, que han permès reduir les tones progressivament any rere any.
El monstre es resisteix a Palma
A diferència de Calvià, el volum de tovalloletes retirades a les depuradores de Ciutat no ha disminuït tant malgrat la pandèmia. Emaya estima que si la crisi sanitària ha reduït gairebé un 10% les aigües residuals tractades al municipi el 2020, les tovalloletes han minvat en una proporció semblant. "És una aproximació", reiteren fonts consultades de l'empresa, les quals afegeixen que el 2019 se'n depuraren 31 hectòmetres cúbics, mentre que l'any passat foren 28. Aquesta reducció "moderada" es deu al fet que Emaya depura les aigües residuals de Palma, Marratxí, Bunyola i Esporles. "Són municipis que no tenen increments pel turisme proporcionalment tan importants com Calvià i Alcúdia", apunten les mateixes fonts consultades.
En el cas de Palma, la població residencial té un pes molt important i la davallada del turisme per la pandèmia no ha abaixat tant el volum de tovalloletes retirades a les depuradores. De fet, se'n troben moltes més a l'estació del Coll d'en Rabassa, que rep les aigües residuals dels municipis menys turístics ja esmentats. En canvi, a la depuradora de Sant Jordi, que tracta les aigües dels nuclis del Llevant de Ciutat i la Platja de Palma, se solen retirar manco tovalloletes. A Palma se'n retiren cada any unes 1.000 tones de les depuradores, que provoquen un cost d'uns 375.000 euros en reparació d'avaries i transport dels residus.