La pandèmia redueix els avortaments a les Illes a nivells de fa 15 anys

PalmaLes Balears registraren el 2020, el nombre més baix d’avortaments dels darrers 15 anys. Segons les dades de la Conselleria de Salut, es practicaren 2.843 interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) a les Illes. A aquestes interrupcions, s’hi han de sumar les illenques que han avortat fora de la Comunitat, una xifra estable que oscil·la entre els 100 i els 150 casos l’any, segons la directora general de Salut Pública, Maria Antònia Font. Enguany encara no tenen la dada definitiva que dona el Ministeri de Sanitat, però si se suma el màxim esperat no s’hauria d’arribar als 3.000.

Si s’analitza la sèrie històrica elaborada pel Ministeri es veu que no es davallava dels 3.000 avortaments des del 2005, quan se’n varen notificar 2.792 (entre els practicats dins i fora de l’Arxipèlag). L’any següent se superaren els tres milers, amb el pic més alt el 2011 (3.571 IVE), i el més baix el 2015, quan se’n registraren 3.065. El 2019, 3.340 illenques decidiren interrompre l’embaràs. 

Font creu que la davallada està molt relacionada amb la pandèmia. D’una banda, perquè “durant el confinament ens relacionàrem menys”, i de l’altra, perquè “les mesures de distància social poden haver-hi influït, sobretot en la gent jove”. Cal tenir en compte que el jovent pràcticament no ha tingut cap accés a l’oci nocturn. “No tant per l’oci en si, sinó pel consum d’alcohol i altres substàncies, que, segons l’evidència, està relacionat amb pràctiques sexuals de risc”, recorda la directora general.

En els darrers 15 anys les Illes han estat sempre entre les quatre comunitats amb la taxa d’avortaments més alta. El 2019, el darrer període de què es tenen dades al conjunt de l’Estat, les Balears varen ser la segona comunitat amb la taxa més elevada (13,88 punts), només després de Catalunya (14,72). La responsable de Salut Pública apunta com a principal raó d’aquestes xifres que a les Illes es facilita l’accés a aquest dret de les dones. “Sempre hem estat molt sensibles i flexibles, i el sistema públic illenc està molt desenvolupat a l’hora d’acompanyar una interrupció de la manera més propera a la dona”, sosté. A més, afegeix: “Som de les comunitats que més interrupcions farmacològiques feim, que són les que representen un risc més baix per la dona”.

La directora assegura que avortar “és el darrer recurs de la dona” per evitar dur a terme un embaràs. Per tal de no arribar a aquest punt és molt important l’educació afectivosexual i facilitar els mètodes anticonceptius. En aquest sentit, a les Illes se subvencionen al 100% els dispositius intrauterins (DIU). Però més enllà de la informació i les polítiques públiques, a la decisió final “hi influeixen molts de factors, com l’educació, l’accés a la feina, tenir un habitatge digne i, en definitiva, el context social”, afirma Font.

El perfil de la dona que interromp l’embaràs ha variat poc els darrers anys. Segons les dades del 2019 –les desglossades més recents–, la franja d’edat amb més avortaments és la que va dels 25 als 29 anys (808), seguida de la dels 30 als 34 (724), la dels 20 als 24 (612),i la dels 35 als 39 (610). La majoria (1.692) no havien tingut cap fill abans, però també hi ha un nombre important de dones amb un fill (821) o dos (600).

Encara tabú

Malgrat que l’avortament per decisió de la mare dins les 14 setmanes de gestació és legal a Espanya des del 2010, encara és tabú. “Se silencia, no s’anomena, perquè a la dona encara se la jutja molt socialment i, a més, com a única responsable d’aquests embarassos”, diu la psicòloga perinatal Iria Sanz, que atén dones que han passat per IVE. Que elles hagin decidit aturar l’embaràs fa que sentin que no tenen “dret a passar-ho malament, a cercar ajuda”, continua. I, que tot plegat es mantingui amagat també impossibilita que les dones s’ajudin entre si. Laia (nom fictici) conta que a ella li hauria ajudat molt “trobar algú que hagués passat pel mateix”. “No vaig saber amb qui compartir-ho”, afegeix.

Hauria agraït algú que li contàs, per exemple, com havia afrontat la pèrdua. “M’havien advertit, però no m’hauria imaginat mai una hemorràgia tan forta. Va ser duríssim”, explica. Va avortar després de quedar-se embarassada quan la seva filla petita tenia sis mesos i amb una altra nina de cinc anys. Tot i que d’això ja en fa dos anys, només ho ha contat a les amigues més properes. "Quan va passar, no ho vaig explicar perquè no volia que ningú m'influís", diu.

“El que em va aturar més va ser tenir un nadó als meus braços i que en vingués un altre tan seguit”, recorda. “Va ser molt dur, perquè vivia amb una dualitat constant: sí, no. Sempre havia dit que no podria avortar, però fins que no t’hi trobes...”. Es va sentir culpable, però també es va saber perdonar, i no se’n penedeix. “Ha estat un acte d’amor cap a i les meves filles”, assegura. Va recórrer al sistema públic, a Palma, i valora que en tot moment la varen “respectar moltíssim” i que no es va sentir jutjada en cap moment. “Pensava amb tants de llocs on encara no es permet, em vaig sentir molt afortunada de poder decidir”.