El missatge que desferma el pànic: "Hem trobat polls, convé que reviseu els vostres fills i filles"

PalmaQuan arriba aquest missatge al grup de WhatsApp de les famílies, es desferma el pànic: "Hem trobat polls a la classe, convé que reviseu els vostres fills i filles". Tot i tractar-se d'un insecte inofensiu, que no transmet malalties, els polls no agraden a ningú i sovint venen acompanyats d'una estigmatització associada a la falta d'higiene i la brutor. Molts no ho conten i d'altres es gasten fortunes en tractaments per erradicar-los.

El cert és que la inversió pot ser important, segons els productes utilitzats, que van des dels 5 als 25 euros, més llemeneres, locions preventives i altres elements com gomes de cabells impregnades amb repel·lent, per exemple. També es pot apostar per acudir a empreses especialitzades en tractaments d'erradicació que suposen una inversió inicial d'entre 45 i 50 euros, això si no s'ha de repetir.

El professor de Zoologia de la UIB i especialista en Entomologia Aplicada Miquel Àngel Miranda explica que "la població de polls de les Balears està sotmesa a una pressió selectiva per l'ús que es fa dels productes per erradicar-los". "Això fa que possiblement se seleccionin una sèrie de mutacions que en el nivell fisiològic permeten als polls resistir aquests productes i, per tant, els matem menys. En definitiva, amb el mateix tractament, tenim menys eficàcia", alerta. Això explicaria que puguin proliferar en una societat que hauria d'haver-los erradicat i que cada vegada resulti més difícil eliminar-los.

Posats en contacte amb diferents centres educatius, els seus responsables admeten que es tracta d'una qüestió cronificada i que són pocs els pares que ho comuniquen al centre perquè encara arrossega una càrrega de vergonya. "Tenim famílies que no diuen res i som nosaltres els que detectam que tenen polls i també famílies que avisen", ens explica el director del CEIP Es Molinar, Gabriel Artigues. "Darrerament n'hi ha bastants. Normalment, enviam una circular perquè les famílies ho tinguin en compte i ho revisin", afegeix Artigues, reflectint el funcionament habitual de tots els centres educatius en aquesta matèria.

L'estigma de la falta d'higiene encara està molt arrelat. Miranda confirma que hi ha tot un seguit de mites associats als polls que no tenen cap sentit. Per una banda, "tenir polls no té a veure amb la higiene. Quan apropes un cap a un altre i els polls noten la presència de cabell, com que tenen les potes adaptades amb una espècie de ganxos a poder-se aferrar als pels, van caminant d'un a un altre i els és igual si està net o brut", diu. I així també desfà una altra llegenda: els polls ni boten ni volen, els polls caminen. I no, tampoc no són més grans ara que abans, que és una altra de les sensacions més esteses.

El zoòleg especifica que el perfil tipus d'afectat per polls és un infant d'entre 6 i 12 anys. "Juguen molt junts i s'intercanvien la roba sense miraments, com les bufandes, gorres, etc.". En els adults, normalment, quan es detecten polls és perquè els ho passen els infants o per roba infestada.

Això sí, actualment, cada vegada hi ha més casos en adolescents. Miranda diu que aquesta qüestió no està estudiada i que l'únic que pot fer és aportar la seva observació directa: "Pot ser que la manera de relacionar-se dels joves hagi canviat. Ara, si no s'abracen, pareix que no s'han saludat com toca".

Són més resistents als tractaments

El que sí que s'ha estudiat és la resistència als tractaments. Hi ha un treball fet el 2013 al Regne Unit que va demostrar que l'eficàcia d'uns productes de tractament per erradicar-los havia baixat del 97% al 13% dels anys 90 al 2013. Aquesta possibilitat de mutació està present a tota la població europea perquè s'apliquen els mateixos productes, els mateixos tractaments i les mateixes freqüències. La resistència està descrita i observada i ara la volen estudiar a les Balears perquè "és ver que ens arriben informacions que hi ha polls de manera sistemàtica i que cada vegada costa més eliminar-los". Es tractaria d'un projecte similar al de ciència ciutadana que està fent l'equip de Miranda de la UIB amb les paparres: "Recollir polls, animant els ciutadans a dur-los, per analitzar les diferències i peculiaritats de les poblacions de les Balears".

A banda de les resistències, el cert és que la manera de viure que tenim actualment, associada a les dificultats de trobar habitatges, que fa que hi hagi pisos amb moltes persones compartint espais, i això multiplica les possibilitats de proliferació dels polls.

Uns animals adaptats als humans

Els polls no transmeten cap malaltia de rellevància. De fet, els seus principals efectes són l'absentisme escolar, perquè de vegades l'alumnat deixa d'anar a l'escola si té polls, "cosa que no faria falta amb els tractaments que hi ha", i, en segon lloc, la incomoditat, per la picor i perquè si ens gratam molt podem tenir infeccions secundàries.

Es tracta d'un animal completament adaptat a nosaltres, necessiten alimentar-se cada sis hores i si no tenen aquesta alimentació constant, moren. De fet, si cauen a terra, al cap de poques hores s'extingeixen. També es veuen molt afectats per la nostra temperatura corporal i, per exemple, si tenim febre alta, de 40 graus, també poden morir.

La sang humana és el seu aliment. S'han adaptat a viure als cabells dels mamífers i les femelles necessiten la sang per donar proteïnes als ous. Quan piquen, els polls necessiten assegurar el flux de sang a través de la pell i per això la seva saliva és anticoagulant, la injecten amb la picada i fa una reacció a la pell que provoca la picor.

Del coneixement dels hàbits d'aquest animal s'extreu que el tractament més adequat per erradicar un contagi seria l'ús combinat de llemeneres i d'un tractament de farmàcia i si veiem que es fan resistents s'han de combinar diferents productes.

Per què serveixen els polls?

Miquel Àngel Miranda explica que no es pot parlar de biologia en termes mercantilistes i afegeix que "en un moment determinat en aquest planeta hi havia uns insectes que varen trobar una manera molt particular de cercar-se la vida i es varen especialitzar en animals de sang calenta, als quals podien extreure poquet a poquet petites quantitats de sang. Nosaltres no ho entenem perquè no vivim a la natura, vivim de la natura i devora de la natura, però no som una espècie que ja estigui dins els processos naturals. Com que els humans vivim en situacions artificials, el que fan els polls és treure avantatge d'això perquè no hi ha cap factor limitant".

La reflexió ve acompanyada que, "per exemple, dins una població d'animals, el fet de tenir polls pot suposar una disminució de la seva capacitat de fer front a malalties, d'escapar dels depredadors perquè estan més dèbils perquè els han xuclat la sang i estan més tocats. I tot això fa que sigui un mecanisme de regulació de les poblacions". Al final, apunta Miranda, "els polls formen part de tot aquest equilibri que hi ha a la natura, de l''em mengen o menj jo”.