Les papallones: els insectes que poden salvar la biodiversitat

BarcelonaLes papallones són clau per predir els efectes del canvi climàtic i totes les conseqüències que pot tenir en la biodiversitat. Per què? Doncs perquè són insectes molt sensibles als canvis de l'entorn. En el seu estat larvari depenen exclusivament d'un reduït nombre de plantes per sobreviure i, per tant, si desapareixen o n'hi ha menys, les papallones se'n veuen directament afectades així com quan les condicions del medi es modifiquen pel clima: pluges, sequera, temperatura o pol·lució. Per altra banda, són fàcils d'identificar i, a més, com que n'hi ha de moltes espècies engloben un espectre ampli d'hàbitats.

A Catalunya fa trenta anys que hi ha un home que estudia les papallones, i els estudis del seu equip estan ajudant a analitzar millor els canvis del clima i els seus efectes en la fauna. Es tracta de Constantí Stefanescu, que treballa recollint dades per al CBMS (Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya), una xarxa de monitoratge que és la tercera més antiga d'Europa.

"Tot això va començar el 1988 -ens explica- quan encara no existia el departament de Medi Ambient. Francesc Giró, el biòleg que portava el parc dels aiguamolls de l'Empordà, va conèixer el mètode de l'Ernest Pollard (el científic anglès que va idear el mètode del BMS) i li va semblar interessant per aplicar-ho als aiguamolls. Va contactar amb mi perquè havíem anat al mateix col·legi. Ell era més gran, però havia vist una exposició de papallones que jo havia fet a l'escola quan era un xavalet, imagina't. I em va contactar perquè sabia que jo era biòleg i em va proposar començar a fer un itinerari per veure l'estat de les papallones als aiguamolls. Això era l'any 1987. Jo i la Marta Miralles, la meva parella, biòloga també, li vàrem fer una proposta de circuit, i l'any 1988 vàrem començar”.

El 1992, Francesc Giró va passar a ser tècnic de l'acabat de crear departament de Medi Ambient i va proposar a Stefanescu d'ampliar la xarxa d'itineraris a tot Catalunya. "Anys més tard el director del Museu de Granollers, Toni Arrizabalaga, va veure l'envergadura que tenia el projecte de muntar un CBMS a nivell de tot Catalunya i em va proposar continuar coordinant el projecte, però sota l'aixopluc Institucional del museu. I des d'aleshores ha crescut moltíssim".

Un projecte en creixement

Inicialment, al BMS de Catalunya hi havia onze estacions, sobretot al nord. “Es va crear amb la voluntat de conèixer amb precisió els canvis en l'abundància de les poblacions de papallones basant-nos en la repetició de recomptes visuals, setmanals, al llarg de recorreguts fixos, i aportar dades sobre les poblacions de papallones i, per extensió, també de la flora i la biodiversitat del nostre entorn, a més de conèixer la resposta de les papallones mediterrànies al canvi global". Aquest cens forma part de la la xarxa internacional de programes de seguiment de papallones actualment vigent en més de vint-i-cinc països a Europa.

El 2024 ja hi ha 226 estacions escampades per gairebé tot el territori català, a les Balears i a Andorra. Tot i que Andorra té el seu propi BMSAnd, tota la informació s'integra a la base de dades del BMS de Catalunya. Els censos es realitzen un cop la setmana, des de l'1 de març al 26 de setembre, es recorren un total de 79.992 km i en són responsables 335 voluntaris.

Totes les dades s'envien al Museu de Ciències Naturals de Granollers, on diferents membres de l'equip encapçalat per Stefanescu s'ocupen de les tasques que implica un projecte d'aquestes característiques, des de la formació dels voluntaris fins a la validació de les observacions, passant per l'anàlisi i la interpretació de la informació, els càlculs de les tendències de les espècies o la difusió dels resultats, entre moltes altres coses.

Per altra banda, al museu s'estan introduint noves dades anteriors a la creació del CBMS, gràcies a la donació d'antigues col·leccions de papallones. "Aquestes col·leccions serveixen per documentar canvis en la distribució d'espècies, canvis en les dates d'aparició, etc. Moltes de les nostres col·leccions són donacions de gent que havia recollit material a l'àrea del Montseny i del Vallès Oriental, a mitjans o a finals del segle passat. Aquest material és interessant per comparar amb el que sabem ara a partir del seguiment que fem en molts llocs de la comarca", explica Stefanescu.

La importància dels insectes

"Com que hi ha bastants grups que treballen amb pol·linitzadors, siguin papallones o abelles -ens explica-, comença a haver-hi moltes dades que demostren que cada vegada n'hi ha menys i que hi ha un descens molt bèstia de les poblacions". Es calcula que un 75% dels aliments que es produeixen arreu del món depenen de la pol·linització dels insectes. "Per entendre'ns, el meló que et menges a l'estiu existeix perquè una abella n'ha pol·linitzat la flor. La desaparició dels pol·linitzadors comportaria, entre altres coses, una crisi alimentària a tot el món".

A conseqüència de la pressió humana sobre el medi natural, hi ha una profunda transformació dels ecosistemes, i la incapacitat d'adaptació de les espècies al canvi tan accelerat del clima per culpa de l'efecte hivernacle i altres factors està causant una pèrdua abrupta de biodiversitat.

La primavera del 2023 va tenir lloc la primera reunió gestionada pel departament d'Acció Climàtica on van ser convocats representants de la pagesia, d'empreses agroquímiques, tècnics de parcs naturals, gent relacionada amb l'educació ambiental, etc. per discutir quins són els punts clau que s'han de canviar i fer propostes concretes. "Com que és voluntari, perquè no és remunerat, hi va qui ja hi té un interès.", diu en Constantí.

"La idea, en principi, és que de tot aquest grup de treball, en el termini d'un any, en surtin uns informes, amb unes fitxes i unes recomanacions. Però creu que és el mateix que passa sempre: després aquestes propostes són els polítics qui les han d'implementar i canviar el funcionament del que genera els problemes és molt difícil. 

Els motius de la davallada progressiva, i greu, dels insectes pol·linitzadors són diversos. El canvi climàtic, l'abandonament dels camps i, per tant, l'expansió de les zones boscoses en detriment dels espais oberts, la urbanització del sòl, la utilització de fitosanitaris, insecticides i pesticides als conreus i la proliferació d'espècies invasores.

"A Catalunya, principalment a les zones de muntanya -ens explica Constantí Stefanescu-, hi ha hagut una gran expansió de les zones forestals a causa de l'abandonament de les pràctiques pastorals, agrícoles i silvícoles, i això ha comportat que les antigues feixes amb gran presència de flors que permeten una bona conservació dels pol·linitzadors s'hagin vist reduïdes i fragmentades. L'avenç del bosc les ha transformat en un hàbitat desfavorable per als insectes pol·linitzadors, entre els quals les papallones". I afegeix: "Les grans extensions agrícoles han estat molt transformades pels conreus intensius, la qual cosa ha produït una homogeneïtzació del paisatge pels monocultius, poc respectuosos amb la diversitat perquè no donen varietat de flora, i per l'eliminació de la vegetació dels marges dels camps, que són la base de l'alimentació de la majoria de les papallones. També l'elevat ús de pesticides, entre altres factors, explica el fort declivi de pol·linitzadors". Un altre dels factors són els canvis d'usos del sòl de rural a urbà, que impliquen l'eliminació d'hàbitats naturals i les infraestructures viàries, que alteren els hàbitats naturals dels pol·linitzadors.

Solucions de futur

La UE està definint objectius de cara al 2030 per ampliar les zones protegides i restaurar els ecosistemes, promoure l'agricultura ecològica i reduir l'ús de pesticides i altres contaminants perjudicials. A Catalunya, l'Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat preveu elaborar un pla de conservació dels pol·linitzadors silvestres. "Són canvis totals de funcionament. Per exemple, amb el tema de l'agricultura s'està incentivant l'agricultura ecològica, però encara representa un percentatge petit", lamenta Stefanescu: "El que mou l'agricultura a gran escala és l'agricultura intensiva, que és molt poc respectuosa amb la biodiversitat". "Ruixen amb herbicides tots els marges dels camps, o les parcel·les són enormes i monocultius, cosa que dificulta molt que hi hagi diversitat de pol·linitzadors, perquè hi ha una homogeneïtzació del paisatge i perquè el monocultiu, durant un període curt de temps, potser ofereix recurs de flor, però de cop allò és un desert. I també l'ús de la maquinària pesant compacta el sòl i no permet que les abelles facin els nius a terra... O perquè les males herbes es veuen com això, com a males herbes que cal erradicar, i resulta que són la base de l'alimentació de la majoria de les papallones”. Per a l'expert, “cal establir alguns paràmetres per generar corredors o altres accions com funcionar a base de petites parcel·les, de deixar marges amb arbustos, clapes amb ambient seminatural, generar tot un mosaic molt divers": "I això és molt difícil", diu. A banda de tots aquests informes, dades sobre els pol·linitzadors i estratègies polítiques, l'educació de la gent en aquests àmbits és clau, perquè "si vols imposar una sèrie de canvis de funcionament a la societat, primer la gent ha d'estar convençuda que aquests canvis tenen un sentit i que no són decisions capritxoses". "Canviar les coses és canviar la gent. En el cas dels pagesos és evident. No pots obligar a implementar una sèrie de coses que d'entrada els suposarà pèrdues immediates que no podran sostenir si no t'impliques en el canvi. L'administració hi haurà d'ajudar. El pagès s'ha de guanyar la vida, se l'ha d'incentivar. És canvi total de paradigma".