Un parany al carrer de l’Alegria

Era primavera i al racó que feia la persiana una aranya havia estès la seva teranyina tot esperant la seva presa per injectar-li el verí. A l’altra banda de la finestra, dins el despatx, el comandant militar de Manacor Antonio Ordovás acabava de preparar el parany que li permetria fer una bona purga entre les pròpies tropes i els esquerranosos de la zona que no haguessin estat assassinats ni empresonats fins al moment. Era el mes de maig de 1937.

Havia arribat a les seves orelles que, amb motiu d’un embarcament de tropes cap a la Península que s’havia fet el mes passat, un grup de desafectes havia intentat organitzar actes de rebel·lia per impedir-ho, cercant provocar motins entre les tropes i amb la cooperació de milicians i paisans. Per aconseguir-ho havien visitat diferents guarnicions de l’illa i mantingut converses en diferents cafès, també de Manacor. El complot, previst per al 24 d’abril, no va arribar a dur-se a terme, i el comandant militar de Manacor va decidir inventar-ne un altre per capturar tots els que hi volguessin participar, de manera que caiguessin dins la trampa.

L’alferes Antoni Sastre i el soldat Andreu Sorell, encarregats del servei d’informació militar, foren els que triaren entre les companyies d’infanteria destinades a Manacor aquells soldats que els semblaven més sospitosos i els implicaren per participar en un complot en què els confidents els asseguraren que estaven compromesos diversos comandaments coordinats amb Palma. Varen encomanar elaborar llistes de soldats que per no ser de Falange o requetès poguessin ser susceptibles de participar-hi, fer contactes amb els milicians que feien guàrdies a la costa i també amb civils disposats a sumar-s’hi.

Les detencions

El pollencí Joan Torrandell March Boi, soldat d’infanteria de la primera companyia, hi va caure de ple i va ser precisament a la casa que tenia llogada amb altres soldats de fora poble al carrer de l’Alegria on el vespre del 16 de maig havien convocat una reunió per continuar conspirant. Però en lloc d’això, es trobaren que així com anaven entrant per la porta eren detinguts. Vuit soldats varen ser capturats allà mateix, entre ells els pollencins Joan Torrandell, Josep Vives Suau Borratxó i Miquel Llobera Seguí.

A continuació, com que el cap de les milícies i un dels milicians del destacament de Cala Morlanda estaven avisats que quan fos precís havien de marxar sobre Manacor per unir-se a la sublevació, dos agents del servei d’informació hi anaren dient que els rojos ja eren al carrer i tots els que pujaren a la camioneta per anar cap al poble també varen ser detinguts. La batuda es completà amb altres soldats i civils sospitosos o que eren anomenats en els primers interrogatoris que es començaren a fer, i al cap de cinc dies ja hi havia 93 detinguts.

Malgrat que alguns serien posats en llibertat en els dies posteriors, les detencions no s’acabaren perquè encara faltava anar a caçar qui pogués relacionar-se amb el primer complot –si se’l pot anomenar així–, l’autèntic. D’aquesta manera, es va empresonar també els soldats que durant dos dies havien anat per diferents pobles de Mallorca per intentar cercar adeptes i els homes amb qui havien parlat. Els soldats pollencins Jaume Cifre Torres de Cal Rei, Antoni Ensenyat Fortesa Balansa, eren d’aquests darrers i juntament amb en Joan Torrandell, Josep Vives i Miquel Llobera –detinguts al carrer de l’Alegria– acabarien encartats i enviats a la presó d’Illetes mentre s’acabava d’instruir la causa: la 365/1937. En Bartomeu Cifre Orell Costella, que havia estat detingut el primer dia perquè formava part d’aquella llista de soldats que no eren de Falange ni requetès, també hi va ser enviat perquè, malgrat que no hi havia indicis de criminalitat, els informes que arribaren de batlia i de la Guàrdia Civil pollencina deien que si bé feia un parell d’anys que no vivia a Pollença, era molt revolucionari i a Palma actuava en política d’extrema esquerra. Aquests antecedents feren que, tot i no estar encausat, amb una vintena més de soldats passàs a ser detingut governatiu, mentre altres eren enviats a un camp de concentració.

Consell de guerra

Gairebé un any després dels fets de Manacor, finalment es feu el consell de guerra, en què es jutjaven 26 acusats d’adhesió i auxili a la rebel·lió, per als quals el fiscal demanava una pena de mort (per al cap del destacament de Cala Morlanda) i entre 30 anys de presó i reclusió temporal per a la resta. Que era tot un despropòsit ho digué el mateix defensor –un militar tan feixista com els altres– d’alguns dels acusats: un complot inventat que teòricament era per esclarir el real, però en què els implicats del primer no tenien res a veure amb els implicats en el segon; uns acusats que ara apareixien com a iniciadors d’uns fets els quals en realitat eren simple comparsa i que no se’ls haurien passat mai pel cap si els confidents no els haguessin provocat i assegurat que tot estava en marxa. Per acabar-hi d’afegir, el consell, en lloc d’una pena de mort com demanava el fiscal, en dictà 13, entre elles la de Joan Torrandell March. En Josep Vives, en Miquel Llobera, en Jaume Cifre i en Toni Ensenyat, condemnats a 30 anys, continuaren empresonats a Illetes fins que a final dels anys 40 serien traslladats al camp de concentració de Formentera, des d’on els acabarien concedint la llibertat condicional.

Però abans d’això encara hi hauria el darrer gir inesperat de guió: damunt la taula plena de papers del jutge instructor reposaven dos documents que notificaven que Franco s’havia dignat a commutar la pena capital a tres d’ells per la de 30 anys en dos casos –un dels quals no era el menys implicat precisament– i per la de només tres anys de presó al tercer. En Joan Torrandell no va tenir aquesta sort.

A les 7 h del matí del 19 de novembre de 1938, a l’esplanada del fortí d’Illetes, 50 fusells sostinguts per 50 soldats del regiment d’infanteria varen trencar el silenci del matí que just començava. En Joan Torrandell Boi i nou homes més acabaven de ser executats.