El paràsit que pot causar meningitis colonitza Mallorca

PalmaQuan els científics varen detectar per primera vegada el cuc parasitari Angiostrongylus cantonensis a Mallorca —la segona a tot Europa— el 2018, el gran interrogant que s'obrí va ser si aquella era una troballa casual o, per contra, estava estès. Quatre anys després, la doctora Claudia Paredes, que lidera el grup de recerca de la Universitat de les Illes Balears (UIB) que el descobrí, resol la incògnita: "Està establert perquè l'hem detectat en diferents zones de l'illa per tercer any consecutiu". El paràsit pot causar, en els humans, meningitis eosinofílica, que produeix una inflamació de la membrana que cobreix el cervell, on el cuc s'allotja. El risc de contagi és molt baix, però pot ocórrer, sobretot, menjant caragols crus o poc fets, i també quan es fan nets abans de cuinar-los. A l'hora de ficar els mol·luscs dins aigua, els paràsits "escapen" de l'hoste i poden sobreviure uns dies. Amb la certesa que el paràsit ha colonitzat l'illa, Paredes creu que cal parlar de prevenció, ara que, per sort, aquí encara no s'han registrat contagis entre humans.

"L'hem detectat aviat i això és bo, perquè podem fer una bona prevenció", comenta la investigadora, i afegeix que es pot controlar amb facilitat. "Els nins han d'evitar tocar caragols, perquè podrien estar infectats", alerta, i comenta que la mortalitat per meningitis és del 10% entre els infants. De fet, a Austràlia, on no es consumeixen aquests mol·luscs, hi ha hagut casos de nins afectats pel paràsit. També proposa l'ús de guants durant la neteja dels caragols, especialment si són silvestres, perquè els de granja estan més tractats. A més, és fonamental netejar-se les mans amb sabó després de tot el procés. "És important prevenir, però no hi ha necessitat de deixar de menjar caragols", assenyala.

En cas de contagi entre humans, el paràsit pot causar mal de cap molt fort, rigidesa al clatell, vòmits i nàusees. Els quadres més greus poden derivar en paràlisi, com li va passar a un jugador de rugbi que va participar en una aposta que consistia a menjar llimacs crus, que casualment estaven infectats. Diversos casos com aquest s'han registrat tant a Hawaii com al Brasil. L'Angiostrongylus cantonensis es va descobrir a la Xina a mitjan segle passat i s'ha estès per regions tropicals com el sud-est asiàtic i la conca del Pacífic, encara que els darrers anys també se l'ha detectat a Austràlia, en algunes àrees d'Àfrica, el Carib i els Estats Units, on s'ha expandit cap a zones més subtropicals. La primera troballa a Europa va ser a les Canàries, a Tenerife, el 2010, però no va alarmar gaire els científics perquè té un clima semblant al tropical. En canvi, sí que va preocupar que es detectàs a Mallorca, perquè això ha demostrat que també es pot establir en un territori amb un clima temperat. L'interès suscitat és tan gran que Paredes farà xerrades per a la European Society of Dirofilariosis and Angiostrongylosis i la International Society for Neglected Tropical Diseases.

El cuc parasitari es va trobar a l'illa en dos exemplars d'eriçons malalts acollits al Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (Cofib). De fet, aquesta va ser la primera vegada a tot el món que el cuc es localitzà en eriçons. A més, els investigadors han hagut de desenvolupar una tècnica especial per analitzar el paràsit, perquè no només el troben sota la membrana del cervell de l'eriçó, també a dins. El darrer exemplar analitzat tenia 64 cucs. "Vàrem quedar perplexos", apunta Paredes. Però la detecció de l'Angiostrongylus en eriçons és la "punta de l'iceberg", perquè si es troba en aquests petits mamífers, també pot estar en rates, caragols i altres espècies. Per això, començaran a estudiar rates mortes per conèixer millor la presència del paràsit. La doctora agraeix que la UIB hagi ajudat el grup que dirigeix per disposar d'un laboratori de bioseguretat propi on continuar investigant, però també comenta que cerquen més finançament.

Implicació de les granges de caragols

El grup que dirigeix Claudia Paredes també treballa en el projecte Caragol sa, finançat per la Conselleria d'Agricultura. L'objectiu és "blindar" de l'Angiostrongylus les granges que crien aquests mol·luscs, diu la investigadora, perquè és una indústria en creixement amb cada vegada més consumidors. "El nostre objectiu és ajudar, som aliats", apunta, i anima que altres s'hi sumin. De moment, ja hi ha dues empreses de Mallorca que hi col·laboren: Caragols Son Pou i Caragolers de Muro. "Participam en el projecte perquè ens beneficia que s'estudiï l'alta mortalitat de caragols a l'estiu", explica el propietari de la granja murera, Diego De León Payeras. La mort de caragols quan fa més calor és causada per bacteris i no té res a veure amb el paràsit, però l'empresari també veu bé que s'investigui per evitar-ho.