Una paraula 'inventada' al dia: el capde
No tinc prous mans per aplaudir la creativitat lèxica de la llengua castellana. Arran de l’adopció de la setmana anglesa –fa només cinquanta anys, jo havia anat a escola els dissabtes i el meu pare treballava–, va néixer un concepte nou: el cap de setmana, que incloïa el dissabte i el diumenge com a dies festius. Els castellans, cansats de mastegar a cada pas el llarg i ensopit pentasíl·lab fin de semana, es van empescar una solució molt més àgil: el finde: “¿Qué haces el finde?”, “Podemos quedar el finde”, “Este finde iremos a cazar ratas al vertedero”.
Sospito que el finde no té més de vint o trenta anys. Va néixer com a argot juvenil i ara ho diu tothom (a Espanya, Xile, l’Argentina i l’Uruguai). El Diccionario de la Lengua Española de la RAE no es moca amb mitja màniga i va incloure finde com a paraula normativa, pròpia del registre col·loquial. És tan pràctica que en català també es fa servir: “Quedem aquest finde?”. Però tímidament es va obrint pas una solució pròpia, genuïna: capde. També és un escurçament del llarg i ensopit pentasíl·lab cap de setmana, que ens obliga a segregar més saliva de la que caldria. No és cap secret que l’aparició d’una paraula nova desperta de seguida el rebuig i la indignació dels experts més conspicus i part de la població (només hi falten amenaces de suïcidi). “Això a casa meva no s’ha dit mai!” o bé “La meva àvia no ho deia!”. L’àvia s’acostuma a esgrimir com una autoritat lingüística indiscutible, a l’alçada de Ferdinand de Saussure. Però, la vida és dura, la seva estimadíssima àvia cuinava molt bé els canelons però no pot ser un patró lingüístic: ella descansa eternament i nosaltres (i els titoles dels besnets) som vius i parlants. Capde és una solució idònia. Si en troben una de millor i s’escampa, obrirem un vi.
Un altre retret sever que rep és el següent: “Capde és un calc del castellà. Sempre ho calquem tot!”. Tot seguit, el lingüista de torn et proposa engrescat i impetuós una solució astrofísica, que s’ha inventat a la cua de la benzinera: disdiu, un híbrid entre dissabte i diumenge. “Quedem aquest disdiu?”. A alguns els encanta posar-se la bata blanca i fer de doctor Mengele de la llengua catalana.
Tot i que capde ha sorgit arran del finde castellà, està ben formada i és econòmica i útil. No fa el pes a tothom, és cert. Hi tenen tot el dret, com els altres també tenim dret a fer-la servir. El català serà col·loquial (i una mica burro) o no serà.
